skip to Main Content
Per Unes Festes D’aquí

Per unes festes d’aquí

La gent d’una determinada edat ha observat amb sorpresa i estupefacció, d’uns anys ençà, la creixent aparició d’esbarts de bubotes de tota casta que toquen als portals de les cases demanant “truco o trato” a canvi d’una bosseta de confits. És una festa que els infants més petits esperen amb un deler semblant al que experimenten en l’espera de la festa de Sant Antoni. La dèria per disfressar-se, el maquillatge, les rialles, la por, la banalització de la mort, els confits i llepolies… esdevenen un còctel invencible d’ingredients perquè els més joves de cada casa visquin amb apassionament inusitat una celebració d’origen irlandès passada pel sedàs nord-americà. Poca diferència hi hauria del nostre Tots Sants al Halloween primigeni irlandès, si no fos estat, és clar, pel filtre ianqui que ens ha insuflat en vena una festa que és més a prop de la burla grotesca o del consum insaciable que no del respecte als qui no hi són o del record per les ànimes que suren dins la memòria dels qui els enyoren.

Tanmateix, les celebracions vinculades a la festa de Tots Sants, com tantes d’altres del nostre calendari estan estretament vinculades als ritus catòlics. Per mostra clarivident, el rosari que encara avui regalen els padrins joves als seus fillols. Els cementeris són indrets d’alta ressonància litúrgica i religiosa, car és la mort, ai las, segurament la gran explicació de la necessitat de creure en quelcom superior, en una altra vida, en un altre lloc, on els humans puguem transitar una vegada fet el darrer alè en aquest món.

Sigui com sigui, caldria saber trobar l’equilibri entre el manteniment de les tradicions, la saviesa popular, i la transmissió de valors. Aquest darrer aspecte sembla que és el que roman més coix si ens atenem a l’activitat que sol anar vinculada a la celebració més americanitzada de Halloween.

En tot això hi han de tenir un paper clau els centres educatius i també les administracions públiques.

No és de rebut que les escoles i instituts adoptin com a pròpies festes que ens són tan llunyanes com aquesta. I no sols geogràficament, sinó també humanament. I cert és que remar contracorrent és incòmode i suposa un esforç suplementari que molta de gent no voldrà fer. Cal que sapiguem ser nosaltres, i sobreposar-nos a models de festes que ens venen de fora. Imposats? Sí, imposats per l’imperi del consum.

Back To Top
×Close search
Search