skip to Main Content
“Poder Votar Hauria De Ser La Norma I No Poder-ho Fer L’excepció”

“Poder votar hauria de ser la norma i no poder-ho fer l’excepció”

Martí Truyols (Palma, 1986) és llicenciat en Dret i advocat especialista en dret civil. Parlam amb ell sobre la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) que ha suposat el reconeixement del dret a vot a persones incapacitades judicialment per motius de discapacitat mental, malaltia mental o deteriorament cognitiu.

Què diu la LOREG i quins canvis hi ha hagut?
Aquesta llei el que diu és que tots els espanyols majors d’edat tenen dret al sufragi actiu. Abans de la reforma es privava d’aquest dret en tres supòsits: els condemnats per sentència judicial ferma a la pena de privació del dret de sufragi, els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma i l’internament en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial. En aquests dos darrers casos, això implicava que la sentència o l’autorització declaràs expressament que la incapacitat afectava el dret de sufragi. És a dir, la declaració d’incapacitat no suposava la pèrdua automàtica del dret de sufragi.

I què canvia amb aquesta reforma?
Amb la reforma, ja no hi ha aquests impediments per raons d’incapacitació i els jutges no poden decidir sobre la capacitat per poder exercir el dret de vot. A més, també s’obliga a l’administració a posar els mitjans de suport necessaris perquè qualsevol persona pugui votar, independentment de si té algun tipus de discapacitat o malaltia.

A quines persones afecta el canvi?
Afecta les persones que tenen algun tipus d’incapacitat reconeguda judicialment. S’ha de tenir en compte però que moltes persones podien patir una malaltia o discapacitat, però no es veien impedides per votar perquè no se’ls havia incapacitat prèviament.

Afecta també a persones amb malalties mentals?
Clar que sí. La majoria d’incapacitacions són per malalties mentals.

I hi ha alguna excepció?
Teòricament, totes les persones haurien de poder votar i els jutges ja no tenen la capacitat de limitar el dret de vot de cap persona.

Consideres que ha tardat molt aquesta reforma? 
Sí, si tenim en compte que va ser l’any 2008 quan va entrar en vigor a l’Estat espanyol la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta Convenció reconeix el dret d’igualtat davant la llei i obliga als Estats a garantir els drets polítics a les persones amb discapacitat els drets polítics.

Com funciona un procés d’incapacitació?
La incapacitació ha de seguir necessàriament un procediment judicial, ja que ningú pot ser declarat incapaç si és no per sentència judicial ferma i pels motius que expressament diu la llei, que serien malalties o deficiències persistents, siguin físiques o psíquiques i que no permetin a la persona governar-se per si mateixa. Això s’estableix com un mecanisme de protecció i sempre hi intervé el Ministeri Fiscal, per vetllar per l’interès de la persona afectada. Després d’escoltar familiars, metges i la mateixa persona, el jutge dicta una sentència que declara la incapacitat i determinarà la seva extensió i els seus límits.

També poden ser cridades per anar a meses electorals?
En principi sí. La llei ja establia abans de la reforma que totes les persones inscrites al cens com a electors poden ser cridats a les meses. El president i els vocals de cada mesa són designats per sorteig públic i les úniques condicions són que sàpiguen llegir i escriure i que siguin menors de setanta anys. A més, el president ha de tenir el títol de batxillerat , l’FP de segon grau o, subsidiàriament, el de graduat escolar o equivalent. Per tant, el que s’hauria de veure és si aquesta persona en concret, amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental compleix aquests requisits o no.

Quins canvis suposa idò aquesta reforma per les persones amb discapacitat intel·lectual?
Que puguin exercir el seu vot com qualsevol altra. És a dir, es lleva el poder als jutges de poder decidir qui vota i qui no per una qüestió de discapacitat. Per altra banda, el fet què l’Administració ha facilitar totes les mesures necessàries i suports perquè això sigui així. És una passa més per què l’Administració es posi les piles i garanteixi el dret a vot a tothom. D’altra banda, consider que s’hauria d’obrir el debat sobre quins drets s’haurien de restringir i quins no. Per què els drets polítics poden ser exercits i perquè tenen limitacions en el dret privat? Potser és que donam manco importància a aquests darrers… En tot cas, crec que s’ha de ser garantista i que poder votar hauria de ser la norma i no poder-ho fer l’excepció. És complicat dir-li a una persona que no sap el que es fa i que no pot votar… Per ventura si els escoltàssim, ens sorprendria la seva resposta.

Back To Top
×Close search
Search