skip to Main Content

“Podria prescindir perfectament d’allò que faig”

[pullquote] Albert Serra (Banyoles, 1975), controvertit director de cinema, va ser a Manacor per presentar La Mort de Louis XIV. Aprofitàrem per entrevistar-lo
[/pullquote]

Com definiries el teu cinema?
El meu cinema és d’autor en el més noble sentit del terme. Té en compte la forma cinematogràfica i intenta treure el màxim rendiment estètic al cinema. Com a criteri principal té l’objectiu estètic.

Com es pot finançar aquest tipus de cinema?
A Europa es finança amb ajudes públiques, també amb les vendes. És la diferència principal entre Europa i els Estats Units, on el cinema és molt convencional i la creativitat és molt limitada. Quan dius que el cinema es finança amb fons públics pareix que és un sacrilegi, quan hi ha moltes altres arts que ho fan i ningú no ho qüestiona. Realment és l’única manera de fer coses més creatives i més interessants.

Quina és la teva opinió respecte del cinema convencional o de masses?
És un camí paral·lel, no hi tenc cap inconvenient. Allò que sí que veig malament és el fals cinema d’autor, aquell que es vol vendre com un cinema més interessant i realment no ho és. Amb el cinema comercial no hi tenc cap inconvenient; és bo per l’espectador, per la indústria… Compleix la seva funció. És la diferència de comprar a Zara o a Chanel. Tu pots comprar allà on vulguis, el problema és quan et volen vendre una cosa al preu de l’altra.
Quina cabuda hi té el cinema en català?
En el context internacional tant és el xinès, com l’hindú, com la llengua que sigui. A través de la distribució mundial hi ha hagut un canvi. Pensa que Netflix o Amazon compren drets mundials. Quan el mercat és el món, tan petit és el català com el portuguès, o, mira que et dic, com el castellà. En el cinema d’autor la llengua no hi té cap influència ni una.

Quins són els teus referents? En tens?
Intent no tenir-ne, perquè a l’hora de fer la teva creació, no et serveixen de res. Pot ser sí que en tenc a nivell d’actitud o de compromís. M’influencien altres coses que no són cinema: música, literatura, la gent del meu voltant…

Què t’aporta allò que fas?
A mi personalment no m’aporta res. Pot ser la felicitat que faig als altres, als que estan al meu voltant, si és que en faig. Però personalment som bastant indiferent, insensible al plaer propi. No sent que cap cosa de les que faig sigui una gran satisfacció, qualque petit detall, pot ser, ho puc veure com una aportació. Però és més una constatació, no és que em doni plaer. Podria prescindir perfectament d’allò que faig.

Quin valor dónes als premis?
Els premis sempre tenen el valor de fer publicitat i difusió. Bé, alguns; n’hi ha d’altres que no són gens recomanables. Però tanmateix, un premi no altera la qualitat d’una obra. Si ja està feta, tot allò que serveixi per fer difusió i arribi a més gent és bo. També pens que una bona obra es defensarà tota sola, de la mateixa manera que ni tan sols els premis poden fer malbé una obra bona.

Back To Top
×Close search
Search