Cent per Cent | CpC 442 - Fórmules màgiques contra la crisi

CpC 442 - Fórmules màgiques contra la crisi

centpercent | 24 Octubre, 2011 10:35

L’economista Andreu Sansó fou l’encarregat dilluns passat d’impartir la conferència de cada setmana a la seu de la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear. Sansó reclamà el vigor dels emprenedors, per crear, impulsar i mantenir empreses competitives, més enllà del sector en el qual fessin feina. Posà d’exemples l’empresa Inditex, a l’Estat espanyol, o Camper, a Mallorca, que, vetlant tots els processos de producció i comercialització dels seus productes, han aconseguit esdevenir marques d’implantació internacional. També es referí, Sansó, a la necessitat d’invertir en innovació tecnològica, i parlà concretament del creixement, ben esperançador, del parc bit a Palma, on fan feina més de 3.000 persones en 130 empreses diferents. Tot plegat, però, no semblava qüestionar en cap moment l’status quo del sistema que ens ha menat fins aquí, fins a un carreró sense sortida on es troben milers de famílies arreu del país. Persones que han estat víctimes d’un sistema que els ha oferit feina a canvi de no formar-se i que ara, en plena crisi de la bombolla immobiliària no tenen feina i malviuen, en els millors casos, amb una ajuda familiar de 400 pírrics euros. És obvi que aquestes fórmules, aplicades amb gust, dedicació i fe en un mateix poden fer reviure èpoques d’esplendor a la indústria d’aquí, tan malmesa d’altra banda. Però també sembla evident que cal fer una reflexió sobre el model de societat que volem i si realment ens interessa continuar fomentant la competitivitat entre empreses perquè uns quants senyors s’enriqueixin a costa de la feina miserablement pagada d’uns altres. Sansó, en aquest sentit, semblava aportar una mica de llum, quan digué que “si pagam misèria als nostres treballadors, tendrem misèria al carrer”. No sembla que un sistema basat en l’ocupació dels cervells pensants i bonvivants pugui resoldre la bossa de misèria que tots aquests anys de despropòsit econòmic han causat. La pilota de la solució és a la teulada dels ciutadans. Veurem cap a on la fan caure, si és que tenen ganes que davalli.

Un poble que estima
Manacor va demostrar dijous passat que és un poble que estima, que enyora i que valora els seus. Amb humor, com li hauria agradat a ell, i amb estima, acudiren més de cent persones a la presentació del recull d’articles de premsa de Gabriel Galmés que tengué lloc a la llibreria Món de llibres. Han passat deu anys de la mort prematura i colpidora de Gabriel Galmés, però el seu poble demostrà una vegada més que sap estar a l’alçada dels seus mites, que creixen des de l’arrel misteriosa de la roca del Castellet, com li agradava de dir a Guillem d’Efak. A l’acte, hi hagué absències significatives, que, tanmateix, ni ho paga d’anomenar. Mentrestant, continuarem demanant l’estàtua (eqüestre), amb l’esperança que no la posin mai.

cpc 442 - 1a part (PDF)

cpc 442 - 2a part (PDF)