Una de les promeses electorals d'Antoni Pastor quan es va presentar per primera vegada per ser batle de Manacor va ser la construcció d'un nou auditori, atès que l'antic teatre havia quedat petit i que la seva caixa escènica era insuficient per donar cabuda a muntatges i espectacles de gran format. Eren temps de bonança econòmica en què res no semblava impossible als nostres gestors polítics. Els batles tocaven a les portes de les entitats supramunicipals, que, si hi havia bona sintonia política, accedien tot d'una a les peticions econòmiques de les malmeses arques municipals. Manacor, d'altra banda, i per mèrits propis, va anar esdevenint, amb el temps, la capital illenca del teatre i un dels referents en l'àmbit dramatúrgic del mapa català. Bonança econòmica, obsolescència, necessitat de continuar excel•lint. Tot feia indicar que el moment era idoni per demanar i impulsar una infraestructura com aquesta. Veus de l'oposició en qüestionaren, fins i tot en aquell moment, l'oportunitat, atenent la demanda veïnal d'una escola nova, històricament reclamada.
Però l'obra es tirà endavant i, amb els retards i endarreriments més o menys usuals de la majoria d'obres públiques, s'acabà. L'excel•lència s'havia assolit, Manacor ja disposava d'una infraestructura al nivell de les necessitats de programació que exigia un públic cultivat i sensible envers les arts escèniques. De tot plegat, ja en fa mesos i aquesta setmana veurem com el nou auditori, envoltat d'interrogants, s'estrenarà i obrirà les portes al públic. Preguntes sense resposta, o amb solucions tardanes. La primera: per què se'n diu estrena, i no inauguració? Perquè la infraestructura està acabada però no està dotada de cap tipus d'equipament i, una vegada acabada la fira tornarà a tancar les portes fins que les institucions públiques es posin d'acord per aportar els doblers (prop de 600.000 euros) que falten per equipar l'auditori.  La segona: si el mateix Antoni Pastor hagués pogut preveure que la situació econòmica arribaria a aquest extrem, hauria impulsat la construcció de l'auditori? La tercera: no és feina dels nostres gestors i polítics també, i sobretot, ser capaços d'avançar-se al seu temps i actuar amb previsió del que pugui passar en un futur? La quarta: si el conseller de Turisme no fos Carlos Delgado, i el president del Govern no fos José Ramón Bauzà, ja disposaríem d'una partida per dotar el nou auditori? I si Antoni Pastor s'hagués limitat a actuar com a batle de Manacor allunyat de trifulques polítiques que no l'han menat enlloc, l'haurien ajudat ja els seus companys de partit? La cinquena: si finalment s'aconsegueix dotar d'equipament la infraestructura, qui la gestionarà? Hi ha intenció de cedir-ne la gestió a una empresa privada, o l'assumirà la fundació del teatre de Manacor? Quina programació s'hi podrà dur a terme? Haurà d'entrar l'Auditori de Manacor dins un circuit de programació vinculat a l'altre gran teatre de Mallorca (el Principal), on sembla que la nova gestió tornarà a derivar que a la sarsuela, l'opereta i el sainet costumista, en comptes d'esdevenir un vertader teatre nacional de referència? Seran capaços els gestors del nou auditori, de programar-hi espectacles de qualitat, més enllà dels purament teatrals, com ara grans concerts, ja siguin de música clàssica, grans grups o solistes del mapa musical internacional? Només s'obrirà l'auditori per a grans produccions vengudes de fora, o hi tendran el seu espai les companyies illenques i locals? Són moltes preguntes que només el futur ens resoldrà. Mentrestant, només ens queda fer una demanda: senyors que gestionau els doblers públics, cercau i trobau fons i partides per acabar aquesta obra. No ens faceu passar de l'excel•lencia i l'orgull a la ignomínia i la vergonya

CpC 443 - 1a part (PDF)

CpC 443 - 2a part (PDF)

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 459 - D'on traurem les barques?
• CpC 457 - Ens enganen? Una pregunta que comença a tenir resposta
• La Plataforma pel Tren de Llevant programa una "cotxada” per protestar a Palma el proper 5 de maig
• CpC 456 - La proesa de lluitar pels drets bàsics
• CpC 453 - Una bona notícia?
• CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa
• CpC 450 - La llei de la condemna
• CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics
• CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites
• CpC 443 - De l’excel·lència a la vergonya

• Revistes [192]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom