Cent per Cent | CpC 349 - La memòria i la revolta contra la desídia i la mala fe

CpC 349 - La memòria i la revolta contra la desídia i la mala fe

centpercent | 30 Novembre, 2009 10:23

Ha passat aquesta setmana. S'han tocat els símbols. S'ha denunciat l'estultícia, la vagància, el menyspreu i la prepotència. Durant unes hores, els noms de carrers que encara avui enalteixen els qui lluitaren i es feren màrtirs al costat de la rebel·lió colpista i feixista del 1936 foren substituïts pels deposats noms de carrers tradicionals i legítims. Manacor ha fet molt de camí en la recuperació de la memòria històrica i en el reconeixement de la situació creada per Franco i els seus el 1936. S'han esbucat tots els monuments feixistes i el batle Antoni Pastor ha acudit a l'acte d'homenatge que es fa cada any a Son Coletes. S'ha fet molt però mai serà prou per rescabalar. Pastor insisteix una vegada i una altra en la necessitat de fer actes conjunts que menin a una reconciliació entre els "dos bàndols". Quins dos bàndols, senyor batle? El bàndol dels qui governaven amb els vots del poble i el dels qui no s'hi conformaren i agafaren escopetes, bombes i fusells per llevar-los d'enmig? Reconèixer l'existència de dos bàndols legitimats és donar el mateix reconeixement al feixisme que a la democràcia. I tanmateix l'alçament en armes del 36 responia únicament al temor, profundament fundat, d'altra banda, que la República pogués alterar la societat estamental espanyola i qüestionàs el poder "innat" que tenien les classes més poderoses, conformades aleshores per una aristocràcia decadent, una església integrista i una part de la burgesia emergent més pendent dels doblers que dels valors humans. La por de perdre els privilegis aconseguits a sang i foc durant segles va ser la causant principal del desastre. La por d'haver de fer front a un poble culte, lliure i educat en igualtat de condicions. I aquest bàndol poruc i covard, incapaç de competir democràticament en unes eleccions és el que vol reconèixer el batle Pastor?
A Manacor queden més de vuitanta noms dedicats a la memòria dels màrtirs del feixisme i dels qui, d'una manera o l'altra, hi donaren suport. Que ningú dubti que si aquest problema encara no està resolt és perquè, justament, els guanyadors de la guerra foren els feixistes, els qui armaren una dictadura que durant quaranta anys assolà qualsevol conat de primavera als prats de l'Estat espanyol. Qui es pot imaginar a Alemanya carrers i places dedicats a Hitler i la seva tropa? Qui ho defensaria? Per què és tan difícil de comprendre que el feixisme és el contrari natural de la democràcia? Per què no es diu alt i clar que els valors que propugna el feixisme anul·len l'individu, i el col·lectiu, i la diferència? Al feixisme, ni aigua. Qualsevol insinuació de legitimitat d'aquella barbàrie només respon a l'estultícia (la beneitura), la desídia o la mala fe. Qualsevol insinuació d'aquesta casta hauria de ser castigada per la llei. No hi ha cap justificació possible. Els feixistes i els qui els emparen haurien de ser duits a judici. No veure això és no entendre què és la democràcia.
És per tot això que des d'aquesta columna comprenem i aplaudim la iniciativa d'aquest col·lectiu anònim que ha dignificat amb aquest acte la memòria dels qui moriren a mans dels intolerants. Si no ho han fet els governants, que ho faci el poble, que és el vertader bastió de la democràcia, el poder del poble.