Mallorca, és un fet, no s'atura de créixer. Hom es demanaria: i cap a on? El minso territori limitat a banda i banda per la mar creix cap a dedins, es corca. L'illa foradada, retuda per les malmenades dels anys, continua suportant les endemeses dels seus habitants, que l'encimenten i l'asfalten sense compassió. L'excusa sempre ha estat que hi governava una gent abandonada a la pesseta, aviciada de doblers i de poder. Però la societat mallorquina ha sabut mostrar una certa maduresa democràtica i ha estat capaç de provocar una sana alternança al poder. Un govern de tots contra el PP es va erigir en garant del canvi ara fa deu anys. Alguns pensaren que la utopia arribava al poder, sense tenir en compte que poder i utopia són termes incompatibles. Els governs han de fer feina per a majories i per a sistemes econòmics que els sustenten i els fan possibles i reals. Alguns, des d'aquell nou poder, cregueren que era possible treballar per l'impossible des de la cadira estant, i no foren perdonats pels sacerdots dels doblers: carregaren amb la creu de ser oposició quatre anys més. Escassos milers de vots tornaren la il·lusió als mallorquins ara fa poc més de dos anys. Tornaren tots contra el PP, però amb la lliçó apresa. Els impossibles són cosa dels antisistema, els governants han de ser pragmàtics i poden marcar tendència però mai faran la revolució. Tampoc, segurament, no els votaren perquè la fessin.
 Mentrestant, el corc continua fent feina. Sense baratar l'arrel de les coses, segurament perquè no pot, el Consell de Mallorca té com un dels principals ca-valls de batalla el Pla de carreteres. Segon cinturó de Palma, autovia de Llucmajor a Campos, autovia de Manacor a Sant Llorenç, variants diverses.  I per què? Quin canvi essencial suposa aquest nou pla respecte de la política de creixement desmesurat proposada i imposada pel Partit Popular?  Canvien, certament, els noms. No hi ha segon cinturó, sinó ; no hi ha autovies, sinó desdoblaments. Però hi ha menys impacte? Segurament sí, però molt més del que hi hauria d'haver, a la fi. Mentre les institucions estiguin al servei dels poders econòmics, del creixement, de la competitivitat i dels doblers, poca cosa podran fer-hi els polítics de torn, més que atenuar impactes i reduir despeses. Per a molts, el Pla de carreteres és una gran decepció petita. Atenua, mesura, redueix, però no mata el corc. Les carreteres continuen naixent i eixamplant-se a cada instant. És per això que la societat civil no pot defallir: ara més que mai és necessari pressionar els governants, certament sensibles a la qüestió, perquè minimitzin o eliminin del tot les actuacions lesives contra el territori. Cal que cada un de nosaltres lluitem per la utopia de conservar el que ens queda. Que cada un sigui dels qui diuen: "Jo no amollaré mai". Cal que no amollem. Cal que neixin flors a cada instant. Perquè sense flors no hi ha bellesa. I sense bellesa, no hi ha futur.

CpC 351 en format pdf part 1

CpC 351 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"
• CpC 353 - Un balanç agafat amb pinces

• Revistes [110]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom