Cent per Cent | CpC 359 - Can Socorrat, Manacor creix cap a dedins

CpC 359 - Can Socorrat, Manacor creix cap a dedins

centpercent | 08 Febrer, 2010 10:22

És, segurament, una de les obres que, mediàticament han passat més desapercebudes, diluïda entre reclams educatius i realitats d'auditoris. Ara, però, el casal de Can Socorrat, la seu de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, ja comença a ser una realitat amb cara i ulls. Les obres de reforma del casal han acabat i ara només queda pendent fer-hi el trasllat del mobiliari i el material que transitòriament ha romàs al Molí d'en Polit mentre duraven les obres, perquè els manacorins puguin gaudir d'un espai privilegiat i restaurat amb gust i sense complexos. Després vendrà el projecte museogràfic, que queda pendent de resoldre qüestions pressupostàries.
Més enllà de tot això, i de com quedi finalment la casa-museu, és important ponderar la importància que té que un espai com aquest s'ubiqui en ple centre de Manacor, donant vida a una barriada de carrers estrets i degradats, i fent-ho en honor i record d'una de les figures més cabdals de la història no sols del món de la filologia, sinó també del món cívic i identitari. Manacor tendrà una font de cultura permanent, un brollador de lletres i d'activitats que ajudaran a la cohesió social, i a configurar un Manacor aferrat a les arrels de la identitat i projectat a l'ull més tendre de la branca més alta, el futur, el creixement com a poble. Molt sovint hem criticat des d'aquest espai, l'obsessió per l'expansió econòmica i la reinversió dels guanys en noves màquines de fer doblers. Ara, a la fi, sembla que aprenem que per créixer com a poble necessitam també créixer cadascú de nosaltres com a persones, cap a dedins, culturalment.
Caldrà veure també de quina manera s'enfoca el desenvolupament de l'activitat diària a la Institució Pública Antoni Maria Alcover. La solvència de la seva gerent, Magdalena Gelabert, sembla garantir un futur ple d'activitats divulgadores de la figura d'Antoni Maria Alcover. Un futur, d'altra banda, no gaire allunyat del que ja hem vist fins ara: rondalles contades per gent coneguda dins el poble, beques d'estudi sobre la figura d'Antoni Maria Alcover, adquisició de fons bibliogràfics, edició de materials divulgatius i educatius, etc. Ens permetem la gosadia, però, de demanar encara més. No sols a gerent de l'ens, sinó també a les institucions públiques que el sustenten, que hi han de posar voluntat i, sobretot, pressupost. Cal que, una vegada consolidat aquest espai, Can Socorrat esdevingui lloc de trobada per a aquells manacorins que, inquiets i delerosos de cultura i debat, organitzin trobades, reunions, col·loquis o conferències. Cal que des de la nova seu es programin activitats que vagin més enllà de la divulgació i l'estudi de la tasca del canonge de Sant Cirga. Cal que s'hi puguin programar activitats diverses, de caire cultural, educatiu i lúdic. Cal que la nova institució sigui font de filologia, seu d'estudis que traspassin la frontera de l'alcoverisme, mecenes d'investigacions que cerquin de manera innovadora els camins que menin a la plena recuperació de tots els àmbits d'ús de la llengua catalana, que, al cap i a la fi, hauria estat l'objectiu final de la tasca ingent del vicari general: que la llengua catalana pervisqui en el trànsit dels segles perquè els seus parlants l'usen sense complexos i sense traves. Amèn, i que així sigui.