skip to Main Content
Propòsit D’any Nou: El Retrobament Amorós Amb El Meu Orígen

Propòsit d’any nou: el retrobament amorós amb el meu orígen

En tots aquests anys treballant amb famílies he arribat a algunes conclusions; una d’elles és entendre que el conflicte, els desacords o les confrontacions formen part de la dinàmica de totes les famílies. Són una constant a la qual ens enfrontam en la convivència, que posa a prova l’amor, la paciència, la tolerància i la capacitat d’autocontrol de cada membre de la família.
La família és, per excel·lència, el primer grup humà del que formam part i al qual pertanyem, és el lloc del que neixen totes les emocions humanes: l’alegria, la il·lusió, l’esperança i l’alegria fan part de la seva dinàmica, però també la tristesa, l’ansietat, la ràbia o el dolor. És un món immens, on hi ha grans satisfaccions però també on es generen inconformitats i sofriments.
M’he adonat després d’anys treballant amb famílies que les dates nadalenques són temps contradictoris i complexos, ja que són moments de retrobaments i desencontres amb els membres de la nostra família. De vegades, enyorança de temps passats i altres il·lusions renovades, però aquestes emocions del sistema familiar es magnifiquen i es posen de nou a prova.
Més enllà dels regals i el desplegament de llums i torrons, el veritable significat de Nadal és retrobament i Naixement. Si poguéssim aprendre de cada retrobament i cada comiat escoltant i reconeixent el sentit i compartint-ho amb els nostres éssers estimats de manera humil i sincera, la veritable màgia de Nadal hi seria present. Es fa inevitable acceptar que no tot és com ens agradaria i que l’amor és una cosa que es cuida, es mima i es rega en cada gest i cada abraçada. No importa el que ens regalin sinó la intenció que hi ha darrere d’aquest regal, els pensaments dedicats a fer-nos feliços amb ell, el temps de felicitat dedicat a escollir-pensant en tu i no a corre-cuita, estressats; són aquests, o haurien de ser, moments dedicats als qui estimam, des del lliurament amoros a l’altre. També cal reconèixer que, de vegades, els nostres llasts del passat ens confonen i interpretam realitats doloroses inexistents que ens poden generar conflictes; llavors cal acceptar, humilment, que moltes vegades són els nostres fantasmes del passat els que ens fan sensibles i ens produeixen frustració quan, al nostre entendre, els qui estimam no reaccionen segons com s’esperava. Necessitam saber demanar perdó a l’altre, intentant que ens entengui i ens perdoni, perquè també ens estima i malgrat aquesta proximitat som diferents i alhora venim del mateix lloc, de la mateixa família. És obligat caure i equivocar-se, per aixecar-se de nou, sense jutjar ni jutjar-nos; escoltar, comprendre i mirar els altres des d’un lloc que no és el nostre sinó el de l’altre, que és diferent a mi, ni millor ni pitjor, només diferent. A vegades les famílies pateixen innecessàriament i es descol·loquen dels seus rols i papers per allò que ha esdevingut en el passat i en generacions anteriors. Només llavors el canvi de mirada amorosa pot rescatar-nos, reubicar-i donar-nos el lloc serè que a tots ens correspon. Nadal també és temps d’observar la il·lusió i innocència dels nins per reconnectar amb la pròpia, temps de mirar la seva autenticitat i capacitat de mostrar-se tal com són, de ser i estar presents, de donar i rebre en un misteriós joc d’equilibris que és la família. Potser entre els propòsits del nou any hi sigui millorar les meves relacions o la meva comunicació amb algú de la meva família o amb diverses persones. Allà d’on vinc és el meu origen, la meva mare i el meu pare, i si no estic en pau amb el meu origen difícilment podré estar en pau amb mi mateix-a, i molt menys construir un nou sistema familiar amorós, ja que tendiré a repetir els mateixos conflictes, conscientment o inconscientment. Potser pugui regalar un propòsit d’any nou i sigui compartir els meus sentiments amb qui vull i m’estimen. El millor regal és saber que del lloc que vinc és un lloc on puc tornar sempre per recobrar les forces i trobar un refugi de pau.
Aquest Nadal he rebut una foto d’una de les famílies amb les que tinc el plaer de treballar i he sentit la gran satisfacció de veure en les seves mirades l’expressió de l’amor i orgull de formar part del més important que tenim a la vida, la pertinença al sistema d’origen, que ens va donar la vida, i ens permet continuar-a través de les generacions. És un privilegi acompanyar les famílies en aquest retrobament amorós i en aquest canvi de mirada i enteniment renovat, alhora que aprofundesc en l’enteniment i acceptació del meu propi sistema.
Agraesc profundament a la meva família tot allò que hem compartit i a les persones que confien en el meu acompanyament en poder assistir a l’íntim escenari dels seus sistemes familiars i la valentia de voler trencar patrons que els produeixen sofriment, per donar llum a noves formes d’entendre, comunicar-se, acceptar-se i mirar-se.

Sandra Pérez

Back To Top
×Close search
Search