skip to Main Content
“Quan Em Varen Dir Per Ser La Sibil·la, Només La Cantaven Els Nins, Segurament Vaig Ser La Primera Nina Que La Va Cantar”

“Quan em varen dir per ser la Sibil·la, només la cantaven els nins, segurament vaig ser la primera nina que la va cantar”

La veu poderosament natural i diàfana de Catalina Ferrer (Porto Cristo, 1940), coneguda de tothom com a Catita Ferrer, la va menar a cantar la Sibil·la a la parròquia del Carme amb tan sols dotze anys. Més endavant la cantà també a Portocolom i a diferents esglésies de Manacor, on resideix des de fa més de quaranta anys i on va fer feina com a comercial de Perlas Majórica. De sibil·les, però, és que volem parlar amb ella avui.

Fa molts d’anys que cantàreu la Sibil·la per primera vegada.
Tenia dotze o tretze anys. En aquell temps només la cantaven els nins. Segurament jo vaig ser de les primeres nines. Darrera jo la va cantar també molts d’anys en Joan Vermell.

Éreu molt joveneta…
Sí, a ma mare li va costar molta pena mantenir-me desperta fins a les onze i mitja, perquè jo era molt dormidora de prest.

No devia ser per reivindicar el paper de la dona, en aquell temps, que us digueren per fer de Sibil·la.
Ara crec que hi ha més nines. No ho sé, per ventura no varen trobar una veu, però no crec que fos per reivindicar res, que m’ho diguessin a mi.

I per què us ho digueren a vós?
Jo cantava a l’església. Ja de ben petita vaig anunciar l’arribada del Messies. Tenia set anys, i m’hagueren de posar un caixó perquè no donava l’alçada que tocava…

De la mà de qui arribàreu a ser Sibil·la?
En aquell temps donya Àngela Servera i sor Joana Parera eren al cor parroquial, i jo hi cantava i m’ho digueren. Al cor tot érem nines, i algunes dones ja fetes, perquè n’Aina de ca les Pastes, per exemple, era més vella que jo, i ja fa anys que és morta.

I sempre cantàreu al Port?
No. De nina hi vaig cantar dos o tres anys. Al Port de Felanitx, on tenia la meva germana, la hi vaig cantar dos anys. I després vaig venir a viure a Manacor. Ja aquí, Francesc Ramis em va sentir cantar i em va demanar d’anar al concurs de Nadales de Porto Cristo. Aquí ja tenia més de trenta anys. Vaig cantar el Lazarillo i vaig fer primer premi i medalla d’or. Don Miquel Vallespir em va demanar per tornar cantar la Sibil·la al Port, i en Francesc Ramis volia que la cantàs a Manacor. Vaig començar a cantar amb la coral de Fartàritx, i va ser així també que vaig cantar la sibil·la Fartàritx i també al Port. A les vuit i mitja la cantava a Manacor, i després anàvem a sopar al Port i a les onze i mitja ja estava a punt per cantar-la allà deçà. L’he cantada tots aquests anys, a Fartàritx. Però ho vaig deixar. Ara bé, quan la declararen Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en Toni Perelló em va dir que trobava que l’havia de tornar a cantar jo. I dissabte passat al convent la vaig cantar a un concert d’orgue. Però no era Nadal, i eren les dotze del migdia.

Tot això sense saber música. Qui us en va ensenyar?
Jo tenia una veu privilegiada, segons donya Àngela Servera. La Sibil·la me la va ensenyar don Pedro Gelabert, ma mare, que també cantava a l’església, i donya Àngela Servera. A més, la meva germana també estudiava música. De totes maneres, jo sabia un poc de solfa, i tocava el piano de sentit. De fet, ara vaig a classes de piano.

Quins consells us donaren, per cantar-la?
No record que em donassin consells. Anava al meu aire, això, sí, segons les notes.

Trobau que avui es canta bé, la Sibil·la?
Les que jo he sentit per la part del Llevant, sí. Són molt jovenetes, i ho fan bé. Ara bé, ja no canten tota la Sibil·la. I jo, de fet, els darrers anys ja no la cantava tota. És molt repetitiva.

I què trobau dels interludis que hi posen?
Estan bé els interludis, però quan la Sibil·la canta, ho ha de fer tota sola, sense acompanyament.

Devíeu cantar sense micro, un temps.
Jo tenia la veu potent, i si hi havia micro me’n feia una mica enfora. Al Port la cantava sense micro.

Deis que al Llevant sí… però i a les altres bandes?
La de la Seu té bocins que són com la de Llevant, però té altres trossos que no els canten com els cantam nosaltres.

Què és la música per a vós?
M’ho aporta tot. Tot és molt, perquè la meva família va davant. Però hem tengut moments molt dolents i la música m’ha tret de moltes coses. Em sap greu tornar vella, perquè un moment donat la meva veu no obeirà.

Back To Top
×Close search
Search