skip to Main Content

“Quan l’agricultura perd la seva funció, també perd la seva cultura”

Des dels anys setanta, amb un retrocés del sector agrícola, l’ús del sòl rústic ha anat prenent caire residencial. Es perd el valor de foravilla mentre el centre de les ciutats es degrada. A tot plegat, se li suma ara el lloguer turístic i la proliferació de construccions il·lícites per donar resposta a la demanda dels visitants: l’any passat a Mallorca es registraren 248 expedients per il·legalitats.

Jaume Binimelis (Felanitx, 1965) és doctor en Geografia i professor titular de Geografia Humana a la UIB. Parlam amb ell sobre el fenomen de la rururbanització, temàtica sobre la qual és expert i ha fet diverses investigacions al llarg de la seva carrera.

Què és rururbanització?
És un neologisme compost de dues paraules: rural i urbà. Abans la frontera entre els dos mons era nítida i ara ja no ho és perquè hi ha situacions de trànsit. Aquest és un problema que sorgeix fa estona, no és un concepte nou. Pensa que a l’antiguitat les ciutats tenien murades però des del moment que la ciutat s’expandeixaquesta situació és cada cop més evident. El territori pivota entorn de les ciutats i la proliferació dels mitjans de transport ha fet que la gent pugui decidir allà on vol viure, cosa que abans era impossible.

I com es produeix aquest fenomen?
Aquí a les illes s’inicia en els anys 70. Hi havia gent que comprava cases, com per exemple va passar a la zona de Porto Cristo o Cales de Mallorca i d’altres que no tenien tant de poder adquisitiu que varen donar lloc a compres de terrenys i parcel·lacions il·legals, com és el cas de la zona de Palma. La demanda va anar augmentant i es va crear un creixement al voltant de poblacions urbanes com Inca, Palma o Llucmajor. Als pobles dels seus entorns, a uns 30 minuts dels nuclis, comencen a proliferar aquests tipus d’habitatges que al principi eren només cases que s’utilitzaven puntualment i després passen a ser segones residències. En molts casos això es va donar a pobles amb ajuntaments amb escàs pressupost on la disciplina urbanística era difícil. Aquesta rururbanització moltes vegades va donar lloc a il·legalitats o situacions paralegals. Als anys 90, aquesta proliferació agafa un altre caire, sobretot al front de Llevant.

Què hi passà aquí?
Es vincula sobretot a l’adquisició de terrenys per part de població estrangera amb poder adquisitiu i que es pot permetre el luxe de comprar aquest tipus de terreny i fer-ho tot legal. Les zones de marina, són agrícolament pobres, estan situades a prop de nuclis urbans on hi ha serveis i paisagísticament tenen un entorn privilegiat.

Per què la gent va a viure a foravila mentre els centres de la ciutat es degraden?
No sé per què passa però és així. Tots els pobles grans del Migjorn i de Llevant tenen aquest procés. Per exemple, Manacor i Felanitx són bastant semblants: pobles a uns 12 quilòmetres de la costa, seguint una lògica preturística i agrària. Abans es mirava d’esquena a la mar perquè les zones de marina no eren bones per cultivar i ara és a la inversa. Molta gent de classe mitjana es mou cap a Sa Coma o Porto Cristo o foravila i les cases que tenien dins del poble queda abandonada o bé llogada a la població immigrant. A Manacor ara us arribarà l’elitització del centre.

Això té a veure amb el fet de no tenir un pla d’ordenació urbana?
Som bastant escèptic quant a això perquè hi ha processos que estan per damunt d’això. La llei del Sòl és dels anys cinquanta però això no ha fet que hi hagi manco cases, de fet és quan n’hi ha hagudes més i tenim més problemes pel que fa a consum de territori. Jo tenc la sensació que regular tampoc ha servit de tant, sobretot a la societat mediterrània. L’únic moment que s’ha deixat de construir ha estat durant la crisi econòmica: si deixar de construir depèn de la voluntat humana, això no s’aturarà mai.

També parlaves de l’elitització del centre. A què et refereixes?
Es tracta de gentrificació. Per exemple, que vengui gent amb poder adquisitiu, compri una casa senyorial del centre, la reformi, vengui a viure aquí i obri un negoci. Jo personalment, si em donen a triar entre això o el model turístic de vorera de mar, massificació, hotel i crema de sol, m’estim més el model elitista. Per molt que vulguem regular, s’ha de triar entre un model o l’altre…

També hi ha el factor del lloguer vacacional, que dóna pes a la rururbanització.
Sí, és un altre factor afegit. Vàrem començar amb una segona residència: anar a foravila a sembrar tomatigueres els caps de setmana; després vàrem passar a viure-hi durant l’estiu i ara les llogam, això és el que passa.

Quin és el municipi més afectat per aquest fenomen?
Un dels llocs més afectats per la rururbanització és Pollença. La petita propietat va proliferar dins les valls i no hi ha quartó que no estigui construït. La majoria de gent viu des de fa anys de la caseta que es va construir i tothom viu feliç, amb els doblers dins la butaxaca. Aquí hi ha el problema: l’avarícia.

I com diries que afecta Manacor?
Manacor no és un dels municipis més afectats per la rururbanització: just hi ha una petita aurèola entorn del poble, un espai de trànsit entre foravila pur i el centre compacte. Aquí s’entremescla un sementer de blat, segons residències…

Quin impacte té això sobre el món rural i sobre el paisatge?
Hi ha hagut un trànsit del productivisme al postproductivisme. Ara estam en aquesta segona fase i que es defineix per un retorn al territori, per exemple amb les denominacions d’origen o la protecció dels productes locals. Es pensa que només el turisme de masses, durant els anys 60 va acabar amb l’agricultura però no és així. De fet, va viure una època feliç durant aquesta època i fins als anys 80, ja que es va modernitzar i va permetre que un sector de població visqués del camp. El que realment va desballestar l’agricultura fou l’entrada a la Unió Europea perquè va situar Mallorca dins del context de la globalització i la política agrària va deixar de ser proteccionista i es va desregular. Ara hi ha una agricultura de petites illes dins d’una mar amb cases i parcel·les abandonades.

Llavors la rururbanització quin paper hi juga en aquest procés?
Està molt lligat. La proliferació de funcions urbanes dins foravila és conseqüència del canvi en les societats rurals, que han anat desapareixent. Quan l’agricultura perd la seva funció, també perd la seva cultura i apareix una cultura urbana que ho va envaint. Si els pagesos ja no fan de pagesos, el territori passa a tenir altres funcions.

S’hauria de corregir aquest model basat? Quin seria el model ideal?
Sí i tant! Per jo un model ideal, sostenible i de preservació del paisatge seria que la gent visqués al poble i que a foravila hi hagués només la gent que hi fa feina. Però també que es tengui una sola casa, que s’agafi la bicicleta per anar a la platja…

Back To Top
×Close search
Search