skip to Main Content
Quan L’assaig, Més Que Un Assaig, Ja és La Festa

Quan l’assaig, més que un assaig, ja és la festa

Més de mil persones s’arremolinen a la Concòrdia per assajar els goigs. La bulla s’escampa pels bars, cases i corrals dels contorns.

Un grupet d’una vintena d’infants de veus blanques canten el “Para lloves”. Ho fan quan falta poc més de mitja hora per sentir el bombo que anunciarà l’inici de l’assaig. La plaça de la Concòrdia potser no és tan plena com els darrers anys, però està estibada, igualment. Més de mil cors manacorins fan pinya per construir l’ànima d’una cançó, l’esperit d’una festa. Amb el gavatx ple de porquim i herbes, begudes amb tassons reutilitzables enguany, la gent santantoniera alça els papers i els fa ballar a ritme de parapapatxim. L’alegria és incomensurable. L’eufòria, fora mida, també. Riuen, canten, i amb prou feines miren el paper, perquè la festa els ha ensenyat la lletra. És el jovent manacorí, pujat a cop de protocol i identitat, qui canta, ara sí, de cor i a cor que vols.

Havia nascut, la Concòrdia, qui sap fa quants d’anys, per ser un assaig dels Goigs que es canten a l’església. Una iniciativa per als joves, pocs, que acudien a la parròquia per fer festa i cantar. I en això, gairebé ja de forma exclusiva, s’ha convertit. Antany, de forma espontània, s’hi formà una de les glosades populars més estimades. Avui, més enllà d’unes tímides ximbombes i d’un grup poc nombrós de cantadors, poca cosa queda d’aquells anys gloriosos. I tanmateix, la festa fa el seu camí. A Ca’n Nofre de dalt venen beure dedins i defora, i no tenen aturall. A Ca’n Nofre de baix, també estibat, hi reben la banda, que hi fa Sant Antoni, passosdobles i també xaranga. I d’allà prenen cap a un corral del mateix carrer on s’apleguen alguns glosadors i un bon grup de santantoniers. S’hi fa glosada coral, també. Entre els assistents, glosadors de la darrera fornada de la Concòrdia, com ara Joan Antoni Sunyer, Sebastià Roca, Sebastià Riera Pocoví o Lluc Rosselló, a més de l’externa Fardaxa, integrada amb gràcia a la festa, o qualque altre versador veterà. Mentrestant, el fogueró de la plaça de la Concòrdia, encalenteix la darrera cendra, memòria del que un dia fou i ara ja no és.

Back To Top
×Close search
Search