skip to Main Content
“Quan Ve Una Torrentada De Bon De Veres El Més Important és Que El Torrent No Tengui Impediments A La Vorera”

“Quan ve una torrentada de bon de veres el més important és que el torrent no tengui impediments a la vorera”

Miquel Grimalt Gelabert (Manacor, 1961) és doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Geografia del risc a Mallorca: les inundacions. Professor de Geografia Física a la UIB, és una autoritat reconeguda a l’hora de parlar de plogudes i torrentades.

La torrentada de fa un any és totalment excepcional? O tenim dades de plogudes semblants?
La torrentada de 2018 a Sant Llorenç va ser molt important, però no és un cas mai vist. De fet determinats torrents del vessant de Llevant (Portopetra) o de Campos (torrent de Son Xorc) a 1989 varen dur cabals similars o superiors als del torrent de Ca n’Amer l’any passat.

Les plogudes torrencials de final d’estiu i principi de tardor a la Mediterrània són una constant. Hi ha hagut un canvi els darrers anys arran del canvi climàtic?
Ja ho dius a la pregunta són un element constant. En unes condicions de temperatures superficials més elevades hi pot haver un increment de les condicions favorables a aquests fenòmens, però no ens hem d’enganar, aquest no és el motiu que cada vegada hi hagi més víctimes. Si hi ha un increment de les pèrdues de béns i de vides per mor de les riuades és, sobretot, per un augment de la pressió humana sobre el territori, no perquè hi hagi una pujada molt significativa de l’ocurrència de precipitacions intenses per l’escalfament global.

Són normals les plogudes d’aquestes darreres setmanes al Marroc. Hi plou com aquí, a la Mediterrània del sud?
El vessant mediterrani d’Algèria i de Marroc no és especialment sec, les condicions de precipitacions tant pel que fa al conjunt de l’any com per les intensitats diàries són molt similars a les que hi ha a la major part de les localitzacions litoral de la mar nostra. Per exemple la precipitació mitjana anual de la ciutat d’Alger (uns 690 mm) és superior a la de qualsevol indret del terme de Manacor.

Quan arriba la tardor es repeteix la cantarella de l’oposició (sigui del partit que sigui) demanant que els torrents estiguin nets. Com ha d’estar un torrent per rebre una ploguda grossa? Hi pot haver canyes? Hi pot haver altra casta de vegetació? O s’ha de netejar simplement de deixalles?
Quan ve una torrentada de bon de veres, el més important és que el torrent no tengui impediments a la seva vorera, i això és més important que no el que hi hagi o hi deixi d’haver al caixer per on passa habitualment l’aigua. El torrent no és únicament el llit habitual, sinó també ha d’incloure les possibles terrasses i plana d’inundació associada. I quan hi ha una torrentada, la major part del cabal passa per aquests dues darreres bandes. La vegetació en sí no és principal impediment, per exemple les canyes sovint es vinclen i les seves arrels ajudes a sostenir els marges de la torrentera. El que realment és un atemptat, tant ambiental com de seguretat, és que s’hi aboquin deixalles.

Podríem dir que la intervenció humana en el medi (carreteres amb ponts insuficients, edificis, altres infraestructures en el pas d’un torrent) pot generar un efecte de torrentada amb una pluja que podria ser assumida sense dificultat per la natura?
En general el que fa la intervenció humana és ocupar amb edificacions i infraestructures aquells terrenys que –per sentit natural- són propietat o patrimoni de l’aigua. O en tot cas establir-s’hi de manera permanent i sense pensar que només hi és un llogater temporal. Pel que fa a infraestructures perilloses tens raó en el sentit que els ponts insuficients poden provocar modificacions en el pas de l’aigua (acumulacions, desviacions, increments de cabal per ruptura …). De fet al cas de Sant Llorenç l’any passat, una part important del poble va quedar negada per una nefasta combinació d’una canalització infradimensionada, ponts ridículament insuficients i edificacions on no s’haurien d’haver permès en el seu moment.

Es pot predir una torrentada de les dimensions de la de fa un any a Sant Llorenç? O de la de 1989 a Manacor?
Jo separaria dues visions de la predicció: a llarg termini són totalment previsibles. Si hi ha hagut fenòmens similars abans aquests es poden repetir sempre que hi hagi les condicions similars. I en el cas de Manacor, el setembre de 1850 ja va quedar ben clar que el comellar que separa el nucli antic de Fartàritx on havien edificat cases és totalment inundable. A curt termini es pot preveure amb molt poca antelació i menys precisió on plourà amb força, i el problema és que les nostres conques són molt reduïdes, el temps de concentració de la torrentada molt curt, i això pràcticament no dóna temps a reaccionar. Els sistemes de prevenció basats en observar els increments de cabal a estacions d’aforament a capçalera no són efectius al cas de Mallorca perquè no ofereixen un temps de reacció on s’hi pugui fer gaire cosa.

Era evitable el desastre de Sant Llorenç? La disposició urbana va ser clau? Podria tornar a passar si no es reubiquen determinats habitatges?
Des de començament del segle XX en què l’expansió urbana de Sant Llorenç va fer que s’edificàs dins la plana d’inundació del torrent és prou difícil impedir que poc o molt les torrentades afectin els carrers de la part baixa del poble. Ara bé la canalització és insuficient, no hi havia prou espai lliure a costat i costat del torrent i determinats pots no permetien el pas de l’aigua, i tot això va agreujar molt els danys. Si s’arreglassin al manco dos dels tres factors d’agreujament (canalització, deixar espais lliures a cada costat i redissenyar o suprimir ponts), la superfície inundada i el nivell de l’aigua es reduiria dràsticament.

Molta de gent recorda la torrentada del 1989 a Manacor. Però en anys anteriors i posteriors sembla que el torrent també s’havia desbordat al seu pas per la vila. Per què recordam la del 89? En dades, és la més grossa d’aquells anys?
A Manacor s’han patit tres torrentades de primera magnitud, a 1850, a 1932 i a 1989, i quan dic inundacions grosses em referesc a cabals superiors als 100 m3/s i nivells d’inundació més enllà d’1,5 m al passeig des Torrent. La població actual recorda la més immediata, en aquest cas la de 1989; i uns pocs que compten amb més de 95 anys d’edat la de 1932. L’única torrentada posterior que fos notable és la de 28 de setembre de 1994, que en termes de cabal i de nivell d’inundació va ser significativament inferior a la de 1989 (aproximadament un 40% menor), tot i que la quantitat final de precipitació dins el poble fou més important a 1994.

El torrent continua passant per dins Manacor, i soterrat. Correm el risc de viure un desastre semblant?
Manacor continua essent una àrea de risc, si hi hagués una revinguda amb els mateixos cabals que a 1989, la desviació no té una capacitat suficient (podia encabir aproximadament un terç del que va venir aleshores). Si funcionàs el torrent nou, els mateixos sectors que s’inundaren llavors ara tornarien a rebre però amb nivells d’aigua més reduïts que no fa 30 anys.

Quina ploguda o plogudes teniu registrades amb més litres al llevant mallorquí?
La data en què ha plogut més en la història meteorològica del sector oriental de Mallorca és el 4 d’octubre de 1957, amb 400 mm (litres per metre quadrat) a Santanyí. Al terme de Manacor el 6 de setembre de 1989 s’ha calculat que al sector des Picot (al vessant marítim de Son Macià) varen caure uns 360 mm. Amb tot s’ha de fer algunes consideracions sobre aquests valors: els instruments de mesura (pluviòmetre) poden haver vessat i la quantitat final ser superior; com es tracta de mesures fetes amb aparells de lectura no contínua a vegades un mateix episodi pot sortir dividit en dos dies o mal assignat i finalment en el cas del valor des Picot és una estimació feta a partir d’un objecte (bidó) de secció coneguda exposat al temps.

Back To Top
×Close search
Search