skip to Main Content

“Que molts d’anys pogueu cantar tant aquí com a la glòria”

Expectació i emoció a parts iguals. Això és el que es va viure ahir a la presentació del programa de les festes de Sant Antoni, que va tenir lloc a la sala d’actes de Ca Na Vallespina.

El programa d’enguany, segons va explicar el president del Patronat, Antoni Gomila, està dedicat a la gastronomia, i és per això que hi podem trobar un article de Cati Serra, néta de l’amo n’Andreu Cornet, qui fou baciner abans que arribàs a aquesta responsabilitat la saga dels Aleixos. En aquest article, Serra explica com eren les menjades de la colla de dimonis i la comitiva de sonadors els dies de la festa.

També Antoni Tugores hi diu la seva amb un altre article que desgrana els elements gastronòmics patrimonials de la festa.

Durant el seu parlament, Gomila, que excusà l’absència del batle Pedro Rosselló perquè l’acte coincidia amb el ple ordinari del mes de gener, obvià els actes dels dies 16 i 17, perquè “tots els coneixem i ja tots sabem com són”, però volgué dedicar una estona a revisar quins són els actes que farciran aquest intens programa durant aquests dies de festa. La primera ballada d’avui dimarts, la presentació, dijous del llibre Posseïts pel dimoni, de Bàrbara Duran, l’assaig dels goigs divendres o la presentació del llibre Dimonis de Mallorca, dissabte al Claustre, coincidint amb la sisena edició de la mostra de dibuix infantil.

Alerta amb l’assaig de Completes

Antoni Gomila recordà també que hi haurà dos dies d’assaig de completes, el dia 11 a les vuit i mitja després de la missa, i el diumenge dia 15 a la mateixa hora. Gomila remarcà que aquest segon dia no coincideix amb el que surt al programa, que marca dia 14, una data que s’ha hagut de canviar per problemes d’agenda de la parròquia.

Gomila explicà també que continuen actius els concursos de fotografia, mostradors i frontis, així com també el de la imatge de Sant Antoni 2018.

Entre els agraïments del president del Patronat, un d’especial per la implicació del Departament d’Educació de l’Ajuntament, com també a la Sala mateixa, a l’Església i a tots els santantoniers en general.

Seguidament prengué la paraula Mateu Juan, que hi acudia en representació de l’Ajuntament, que digué que “poca cosa pot fer l’Ajuntament més que dir amén a tot el que ens proposa el Patronat”.

Homenatge a Toni Boveret

Aquesta seria la part d’expectació. Quedava encara la part més emotiva de l’acte. Com és sabut, els darrers anys el Patronat de Sant Antoni ha homenatjat persones que han destacat per la seva rellevància en la recuperació i vivència de la festa. Enguany el reconegut era Antoni Riera Mayol, Boveret, i sonador de guitarra i guitarró durant més de tres dècades.

Actuà de padrí de l’homenatjat el també sonador i músic Antoni Galmés que, divertit i emocionat, explicà que “un temps es pensaven que era mon pare, perquè la nostra relació d’amistat era molt bona. De fet, jo m’he sentit el Boveret com un segon pare”. Entre les virtuts de l’homenatjat, Galmés ressaltà que “té molta facilitat per relacionar-se amb tothom, és una de les millors persones que conec, mai té un no per resposta, i no troba mai cap emperó a l’hora de donar-te una mà quan la necessites”.

Ara, el Boveret viu a fora vila, “perquè no li agrada estar engabiat al pis de Manacor. Li encanta poder mirar lluny”.  Malgrat els seus vuitanta-quatre anys, el Boveret manté la seva vitalitat intacta: “Li agraden les nostres tradicions, canta a les corals de Manacor, escriu gloses, fa baldufes, ha estat futboler, i excursionista, en una paraula, no li agrada gaire estar aturat”.

Galmés es referí també a un fet important: “El Boveret es va escapollar un dit fent de fuster, però va agafar el guitarró, que era més petit, i va poder continuar tocant.

“Antoni Riera Mayol, el Boveret”, acabà Galmés, “estima la festa de Sant Antoni i encara amb vuitanta-quatre anys, ajuda a fer el fogueró de la família com un bergantell de vint. Tan de bo en el món hi hagués tantes persones com ell”.

Enmig d’una tancada ovació prengué la paraula l’homenatjat, que recordà que “l’any 1988 vaig començar a sonar la guitarra amb els sonadors, perquè mon pare, en Mateu Boveret, ja no podia seguir la volta als seus vuitanta-tres anys. És amb ell amb qui vull compartir aquest reconeixement”. Recordà, l’amo en Toni, que li compraren una guitarra quan tenia “devers devuit anys”. I remembrà també el temps que son pare sortia amb els dimonis, “amb un llum de carbur, perquè només hi havia una bombeta petita cada tres o quatre caps de cantons”. Tenia una veu molt especial per cantar Sant Antoni, l’amo en Mateu Boveret, recordava el seu fill emocionat, qui carregat de modèstia, en haver rebut la insígnia d’or per part del patronat, reiterà: “No hi ha tant per tant”.

L’acte acabà amb la participació de l’Agrupació de Sa Torre, amb la qual durant tants d’anys també sonà l’amo en Toni, i seguidament dels sonadors de Sant Antoni, que li acabaren cantant: “Que molts d’anys pogueu cantar tant aquí com a la glòria”.

 

Back To Top
×Close search
Search