skip to Main Content
“Què Feim Nosaltres? Ballades!”

“Què feim nosaltres? Ballades!”

L’agrupació Sa Torre va celebrar aquest diumenge el 30è aniversari. Antoni Galmés (Manacor, 1970) és el seu director. Conversam amb ell sobre la història d’aquesta agrupació manacorina.

L’Agrupació Sa Torre va fer 30 anys… Com vàreu celebrar l’aniversari? Com va anar?
Vàrem organitzar una ballada, dins el marc de les festes de Sa Torre. Quan pensàvem què podíem fer, vàrem dir: Què feim nosaltres? Ballades! Idò farem una ballada! Així que convidàrem tres grups més: Tramudança, S’Estol Porrerenc i els Revetlers. Crec que feia estona que no es feia una ballada tan grossa a Manacor, normalment són d’un grup, o com a molt dos… I estam molt contents de com va anar, hi va haver molta gent, ens va fer cas molta gent. També m’agradaria dir que a principis de mes érem al Berguedà Folk, a Puig-Reig; com que no sortim molt a fora, quan ho feim li donam valor, i també va anar molt bé, i com que sabien que fèiem 30 anys també ens varen voler felicitar, ens varen treure un pastís…

Com va néixer l’Agrupació Sa Torre?
El grup va néixer l’any 1988, dins el marc de les festes de sa Torre, el va crear l’Associació de veïnats, i de tot d’una eren bàsicament balladors, amb n’Antònia Truca. Aquell primer any varen ballar amb un cassette, però ja per l’any que va venir davant, varen dir: hem de trobar músics. I em varen dir per començar a tocar i dirigir una mica. De llavors ençà el grup ha seguit amb la música en directe. Ara ja no estam vinculats a l’Associació de veïnats i no hi ha grup de balladors estable. Però de llavors ençà hem seguit ininterrompudament.

Qui éreu, al principi?
Entre músics i balladors érem una trentena; ara bé, com tot col·lectiu, n’hi ha que entren, n’hi ha que surten i n’hi ha que hi són sempre.

I en quedau molts, d’aquells primers? Quants sou, ara?
No diré noms perquè no me’n record exactament, perquè potser qualcú no va començar el 89 i va començar el 90, però per jo això és el començament igual Ara, com que no hi ha grup de balladors, som manco. Som nou, entre músics i cantadors.

Quina evolució heu seguit?
Inicialment el que fèiem era música popular tradicional, encara en feim, però ara ja incorporam composicions pròpies; meves, i d’altra gent del grup. Llavors, per exemple, al principi no teníem baix, i ara en tenim; o xeremies, fa deu anys les incorporàrem i de llavors ençà en tenim.

Què té de singular, Sa Torre? Què vos fa diferents dels altres?
No sé què et puc dir, no feim res més que seguir una mica l’evolució de la música popular i tradicional, i no ens tancam a res. No pensam que s’hagin de fer les coses exactament igual que fa cinquanta anys. Que hi hagi un baixista no és tradicional, però suma. Evidentment tampoc no canviarem radicalment, l’evolució ha de tenir un sentit, ha de ser natural. Una altra cosa que m’agradaria dir, és que quan feim cançons noves, sempre les provam de ballar, això és important, el ballador ha de ser capaç d’intuir què vendrà.

Cap on va Sa Torre, quin és el vostre futur?
De moment no pensam què passarà demà. Són trenta anys, i ja som tots de la família, cadascú té les seves coses, però de moment el grup segueix, i això és la intenció, continuar… Ara bé, d’aquí a trenta anys, ja en tendré molts, jo! Però a vegades els projectes segueixen més enllà de les persones que els inicien. I potser qualcú altre seguirà, o no, ja ho veurem.

Vols afegir res més?
Que estam molt contents de l’acollida i del suport que vàrem tenir diumenge. Ens sentim orgullosos i agraïts per tot el cas que ens varen fer.

         

Back To Top
×Close search
Search