skip to Main Content

Què pensa fer l’Ajuntament de Manacor per deixar d’incomplir la llei en matèria d’igualtat?

El passat 9 d’abril es van celebrar les segones jornades de la campanya No i punt sobre “sexisme i festes tradicionals”, que va comptar amb les ponències de Montse Pineda, Lorena Garrido i Margalida Capellà, tres dones especialitzades en la temàtica de festes i sexisme dins dels àmbits cultural i jurídic. Algunes de les membres del nostre col·lectiu, l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, hi vam participar amb la intenció de continuar formant-nos i reflexionar, després de tres anys de debat, reflexió i acció arrel de la reivindicació del protagonisme de les dones en totes les festes populars del municipi, a través de les dimònies.
Pineda, membre de l’ONG Creación Positiva i experta en analitzar festes populars, va parlar de com les festes populars i tradicionals determinen qui i com som com a poble i promocionen models de gènere tradicionals. És a dir, reproduïm figures, vestimentes, rols, balls de manera que es perpetuen en el temps i ens marquen trets definitoris a nivell col·lectiu. Això mateix és el que passa amb la festa de Sant Antoni; que intenta reproduïr la festa tal i com era en els seus orígens. Així doncs, trobam contraposades una lluita efectiva contra les discriminacions socials que patim les dones per aconseguir una igualtat real i l’immobilisme d’una festa marcada per una tradició que sembla no poder-se canviar i que es queda congelada en el temps i l’espai. D’aquesta manera, tal com explicà Pineda, no hi pot haver una evolució en matèria d’igualtat ni una democratització de la festa perquè es perpetua i naturalitza la violència tradicional. Després de tres anys de treballar amb les dimònies, hem escoltat sovint que “els canvis no es fan d’un dia per l’altre” i que “això és el que vol el poble”. Ens trobam doncs en un poble sostingut i, fins i tot, lapidat pel sistema patriarcal.
D’altra banda, la professora i doctora en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UIB, Margalida Capellà, va fer referència a la necessitat de compliment de les diferents normatives que regulen la participació de les dones en les festes populars. Trobam normatives d’àmbit internacional encapçalades per la CEDAW (Convenció sobre totes les formes de discriminació contra la Dona), que l’any 1979 ja posava la matèria sobre la taula. Però també en trobam referències en normatives més recents i properes: per exemple, l’estatal de l’any 2007 o l’article 32.4 de la Llei autonòmica d’igualtat entre dones i homes aprovada el 2016 que texualment diu: “les administracions publiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participación en les festes tradicionals i en la cultura popular, i corregir estereotips sexistes”. Capellà va recordar al personal tècnic i polític assistent que l’incompliment d’aquestes normatives és motiu de denúncia.
En aquesta reivindicació de tres anys de trajectòria, sempre hem fet referència a aquestes normatives i tenim clar que les institucions han de ser les promotores de garantir la igualtat i l’accés a la cultura, perquè cap tradició pot trepitjar un dret humà, i els drets de les dones, recordam, són drets humans. Ens queda molt clar que l’Ajuntament de Manacor està fent tot el contrari: promociona i finança l’incompliment de totes aquestes normatives. En aquest sentit, Capellà va explicar que participar activament en les festes populars és un dret i no es pot amagar amb l’excusa del “és que sempre ho hem fet així”. Quan els drets de les dones es veuen discriminats per la cultura i la tradició, les institucions tenen el deure d’intervenir. En el cas de Manacor, l’ajuntament hauria de tenir en compte que no pot deixar les dones soles tots els dies de l’any i reivindicar la igualtat el 8 de març i el 25 de novembre, com si els drets de les dones es lluitessin amb pancartes i rams de flors.
Al llarg d’aquests tres anys de dimònies hem rebut suports d’institucions com l’Ibdona, el Consell de Mallorca, la Universitat o l’Ajuntament de Palma. Però tot i haver-nos reunit amb el nostre Ajuntament i Patronat de Sant Antoni diverses vegades per parlar sobre aquesta qüestió i fins i tot haver-la debatut públicament, mai hem rebut el seu suport. Per això, ens va alegrar veure que entre les persones participants en la jornada hi havia Mateu Juan, regidor de festes de l’Ajuntament de Manacor i també baciner de la colla de dimonis.
Entenem que ara, després d’aquestes jornades, l’Ajuntament de Manacor és més conscient que mai de què incompleix la normativa en matèria d’igualtat, subvencionant amb diners públics la festivitat de Sant Antoni i altres danses; festes tradicionals que neguen la participació activa i el protagonisme de les nines i les dones. Després d’això, ens demanam quins canvis té previst promoure el nostre ajuntament i com planteja modificar el pressupost per fer-lo igualitari. Tenint en compte que s’està elaborant un pla d’igualtat intern, esperam que tenguin també present la qüestió de la participació de les nines i dones en la festa de Sant Antoni i en tota la resta de festes populars i tradicionals del nostre poble. En definitiva, què pensa fer l’Ajuntament de Manacor per deixar d’incomplir la llei en matèria d’igualtat?

ASSEMBLEA ANTIPATRIARCAL DE MANACOR

Back To Top
×Close search
Search