skip to Main Content

Què pensen de Porto Cristo els qui hi viuen? I els qui hi passen l’estiu?

“A l’estiu s’haurien de reforçar tots els serveis”

Tot i l’estreta vinculació emocional i cívica de Margalida Ferrer amb Porto Cristo, ella va néixer a Manacor. “Hi visc de l’any 69, però sempre hi havíem passat els estius” diu mentre recorda que “mon pare i ma mare varen tenir un accident molt gros i mon pare anava enguixat de dalt a baix. A Manacor teníem una casa amb pisos, i aquí vivim davant la platja i hi teníem la terrassa”. Va ser així que decidiren d’anar-hi a viure. Primer a viure, i després a fer-hi feina.

Amb els manacorins, “per a mi no hi ha cap problema, no n’he tengut cap mai. El que passa és que sí que es nota que no es reforcen els serveis”, quan hi arriba la gentada de l’estiu.

En parlar de com hi passa els hiverns diu: “No ho vull dir molt, no sigui cosa que ara tothom hi vulgui venir a viure”. Així i tot, veu que a Porto Cristo hi falten coses, “però la tranquil·litat que hi ha a l’hivern és una meravella”.

Per Ferrer “el Port es compon de dues parts molt diferenciades, la part de la platja, i el poble de la part de dalt, de l’església per amunt. Són dues parts molt diferenciades”, però per tot i amb tot “hi falta atenció pròpia, un lloc on poder acudir si tens un problema”.

Ferrer és una de les fundadores d’AIPC i voldria que el partit porteny fos dins l’equip de govern “en primer lloc pels resultats, i segon per les necessitats que ara et comentava. Un referent específic ha estat Joan Gomila o Jaume Brunet. Necessitam un referent i un cau on poder anar. El delegat del Port ha de ser de la llista que hagi guanyat a Porto Cristo.

Pel que fa a la independència, “si no es presta l’atenció que toca al Port, s’haurà de replantejar com als inicis d’AIPC”.

“Els portenys que hi viuen tot l’any no sé qui són”

Antoni Bassa recorda que “tota la vida he passat els estius al Port i fins i tot hi he viscut alguns anys”. Aquest manacorí explica que “hi estam en una casa familiar, que ens ha arribat d’herència”. Com a bons manacorins, a ca seva “començam a anar a fer net a mitjan juny, i el dia abans, o el mateix dia, hi traslladam tot el que hem de menester”.

A cal dimoni gros del 2019, l’estiu és el dels dos mesos de canícula: “Per a nosaltres l’estiu comença dia 1 de juliol i acaba el 31 d’agost. No miram el calendari escolar”.

A l’hora de valorar els avantatges i els inconvenients de Porto Cristo, Antoni Bassa afirma que “té la platja molt a prop hi podem anar a peu, a més, no fa tanta de calor com a Manacor”. Entre les coses que no li agraden de l’ambient porteny, hi ha sobretot la “massificació, hi ha molts de cotxes i molt poc aparcament”.

Tot i tantes coses bones que hi troba, Antoni dubta: “Supòs que no hi aniria a viure, entre d’altres coses perquè estic bé a Manacor, però no és un lloc que em desagradi”.

Per a Antoni Bassa, la política, però, són figues d’un altre paner: “No seguesc ni un partit ni l’altre. No sé què fa AIPC pel Port ni què deixa de fer, políticament no m’hi fic. No ho he anat a cercar, i sincerament, m’és igual”, una opinió per l’estiu de la que manifesta en parlar de si Porto Cristo ha de ser independent o no.

Com a manacorí, però, no manifesta haver tengut problemes amb els portenys, ni tampoc gaire amistats: “Els portenys que hi viuen tot l’any no sé qui són. Anam a la casa que tenim, hi passam l’estiu. Ningú es fica amb nosaltres i nosaltres no ens ficam amb ningú”. Més clar, aigua.

“Poder pegar capficos a la Punteta no té preu”

Pep Lluís Fuster ha estiuejat sempre a Porto Cristo. De fet, diu, “els meuspares ja hi anaven”. “Un parell de dies abans hi anam a fer net i a dur-hi coses, i durant l’any hi feim passadetes”, diu respecte dels preaparatoris de la casa d’estiu. Com que ell i la seva dona estan jubilats, l’estiu s’allarga agradosament: “Per nosaltres l’estiu al Port va de principi de juny fins a final d’octubre”, tot i que reconeix que abans el seu estiu porteny estava relacionat amb el curs escolar.

De les coses que més li agraden del Port: “La mar, poder anar a nedar cada dia i pegar capficos a la Punteta no té preu”. També, explica, “el clima i la temperatura són més agradables que a Manacor. Vivim a una planta baixa i tenim molta fresqueta. També és una sort poder gaudir de les passejades per aquests entorns costaners que ens envolten, sense asfalt ni vehicles”. Però no tot és gaudi, sinó que també diu Pep Lluís que “el port té tots els serveis socials i municipals a l’abast”. Veu la massificació i la manca de neteja viària com les coses que més poc li agraden de l’emblemàtic nucli costaner.

Li agrada tant Porto Cristo que “hi aniria a viure, sí”, i en parlar de política és de l’opinió que “malgrat tot i encara que molts de votants de l’equip de govern els costi entendre-ho, amb certes condicions i retallant poders i protagonismes, haurien de fer un lloc a AIPC dins l’equip de govern”. Pel que fa a la independècia, Fuster creu que “això és una decisió dels portenys, i jo la respectaria”, entre d’altres coses perquè “des dels temps d’estudiant a l’institut fins ara… tenim amics que són descendents dels primers pobladors de La Colònia, i molts d’altres… A més, tenim una filla que hi viu tot l’any i que hi fa feina. “Estimam Porto Cristo, no hi hem tengut mai cap problema”, conclou.

“La gent del Port se sent poc representada pels partits de Manacor”

Catalina Riera Pocoví és manacorina i ha estiuejat de sempre a Porto Cristo. Ara fa sis anys que viu al Port i abans, per qüestions de feina, ja n’hi havia viscuts dos més. “Hi vaig tornar perquè m’enyorava molt. Estic molt contenta de viure-hi”.

Per a Catalina “els pitjors mesos de viure al Port són el desembre, perquè gairebé tot està tancat, i el juliol i agost, sobretot per les festes, que s’arriba a fer insuportable trobar aparcament”. De totes maneres, reconeix que “a l’estiu hi estic poc”.

Per a aquesta nova portenya, “que hi arribi gent de Manacor m’agrada, els meus fills passen gust de tenir més gent per allà, i es fa molta vida al carrer. Quan jo hi passava els estius, al meu carrer s’hi feien festes, i fins i tot es feia un comiat quan els manacorins se n’anaven”.

A l’hora de definir-se, ella té una teoria: “Veus que deixes de ser manacorina i comences a ser un poc portenya quan passes molt de gust que no hi hagi ningú. A l’estiu hi ha més trull, l’aparcament és difícil i t’angoixes una mica. Res, que fas un alè quan la gent se n’ha anat”. De totes maneres, també admet que “pas gust de les veïnades que venen, que són dones que ja hi eren quan jo era petita”.

Pel que fa a la situació política, Catalina creu que “pot ser refrescant que AIPC no governi al Port i això pot fer que es torni a activar l’associació de veïns”, però alerta que “quan llegeixes el que hi ha al programa dels altres partits veus que no saben ni on tenen el Port”. I resumeix: “La gent del port se sent poc representada pels partits de Manacor”. Per això, diu, “si la gent la vol, estic a favor de la independència del Port”.

Back To Top
Search