skip to Main Content
Rafel Perelló: “Som Un Traginer D’informació”

Rafel Perelló: “Som un traginer d’informació”

Rafel Perelló (Manacor, 1963) publica, després d’anys de feina, el primer llibre fruit dels centenars d’entrevistes que ha fet a persones majors sobretot del Llevant de Mallorca. Ho fa de la mà de Purpurina Edicions, que dirigeix Marga Serrano (Son Servera, 1972), amb qui parlam, també, del que significa emprendre una aventura editorial en el temps que correm.

Què aporta de nou aquest llibre sobre la guerra civil?
Rafel Perelló:
El format és molt diferent dels que s’han publicat fins ara sobre la guerra civil, és purament una transcripció dialectal exacta de les explicacions de les darreres persones que queden vives que varen viure els fets del desembarcament i que varen xerrar amb els soldats i tots els aspectes convergents, repressió, anys de la fam. Tot això ho explica molt bé Manel Santana al pròleg.

No són entrevistes dedicades completament al fet de la guerra, no és ver?
RP: No. El que hi ha són extractes de les entrevistes que jo faig, on tractam mil qüestions diferents. Són fragments de converses que he mantengut amb aquestes persones en els quals es fa referència als fets de la guerra. Les persones entrevistades són sobretot de Manacor, Porto Cristo, Son Carrió, Sant Llorenç, Son Servera i Artà. A banda, hi he incorporat testimonis d’altres pobles que he trobat interessants, tot i que no arriben mai a la intensitat narrativa que té la gent d’aquí. També hi ha les darreres persones que he pogut trobar que anaren a la batalla de l’Ebre, i els hi he volgut incloure també. Primer és difícil que aquestes persones en vulguin parlar, i segon, també és difícil que estiguin bé, perquè gairebé tots tenen més de cent anys.

Quina estructura té el llibre?
RP: Compta amb un pròleg de Manel Santana. També hi ha dos mots envers la transcripció lingüística, que mira de ser literal respecte del que m’han contat els informadors. I abans de les entrevistes, a manera d’introducció, també hi hem incorporat dos documents militars de cada bàndol. D’una banda, l’ordre militar que va dictar el capità Bayo el dia anterior al desembarcament, on estableix com havia d’actuar la tropa. I de l’altra, el full de serveis del tinent coronell Pedro Llompart Ramis, que comandava la tropa nacional els primers dies i que relata amb precisió els fets dels quatre primers dies. Ell i altres militars foren substituïts per altra gent. Tenia 58 anys en el moment dels fets.

Quants de testimonis has seleccionat?
RP: Un total de 63. N’hi ha de breus i n’hi ha de llargs. Alguns aporten només una cançó, d’altres aporten coses molt concretes. N’hi ha un que conta que va parlar amb els soldats. Li demanaren tabac i pa i els va dir que no en tenia, i que tenia la germana malalta. Els soldats se n’anaren i tornaren amb un metge i tabac. Entre els testimonis, n’hi ha que no sabien res del desembarcament en el moment que va passar, i d’altres que ja s’ho veien venir. Un altre ens conta com Ramos Unamuno va anar al molí d’en Rafaló i va pujar-hi per mirar amb uns prismàtics on eren les tropes republicanes. Els homes d’aquell temps tenien molta por que se’ls en duguessin al front. Ha sortit una cosa molt personal, molt càlida.

Això és només una mínima part de la informació que has recopilat els darrers anys…
RP: Sí, aniré publicant diferents volums, distribuïts per temàtica. El pròxim que tenc previst publicar parla de la màgia i la bruixeria al segle XX.

Marga, quin temps fa que va néixer Purpurina Editorial?
Marga Serrano: Ara fa un any i hem publicat ja cinc llibres. Manacor viu, del manacorí Sebastià Sansó; Llocs de memòria, de Joan J. Serra i jo mateixa; la biografia de Joan Riera Ferrari, a càrrec d’Antoni Gomila i Albert Carvajal; Temps d’infàmia d’Antoni Sureda, i ara Els rojos són aquí, de Rafel Perelló.

La majoria són llibres de caire històric. Prioritzes aquesta temàtica?
MS: No. Qualsevol història que m’interessi independentment de l’idioma i de la temàtica. fins ara han estat propostes que m’han arribat sense esperar-les.

I com va la cosa?
MS: Els resultats de vendes són molt bons. El primer llibre està esgotat, i el de Manacor viu, en vàrem esgotar la primera edició i ara acabam la segona. Temps d’infàmia també es ven molt bé.

Purpurina Editorial és el teu modus vivendi?
MS: Sí, juntament amb l’edició de la revista Ala Est.

En què consisteix la teva tasca com a editora?
MS: La primera feina és el contacte amb l’escriptor, llegir l’obra proposada i decidir si m’interessa. Després ve la revisió del llibre, perquè no tot el contingut que t’entreguen està preparat per agafar la forma d’un llibre. Has de cercar un prologuista, i altres autors també hi volen un epíleg. Una vegada que tot això està clar, es fan les proves d’impremta. Jo don llibertat per triar el material i el paper, perquè l’autor se senti còmode amb el llibre que tria i també amb el disseny de portada. Vull implicar-hi l’autor perquè se senti còmode. Una vegada que el llibre està imprès, toca l’esforç de promoció als mitjans de comunicació, i també amb les presentacions als diferents pobles.

Les presentacions són bàsiques per a la venda de llibres.
MS: Sí. I els primers quinze dies també són importants per a la venda de llibres. Jo mateixa en faig la distribució a les llibreries. Distribuesc a tots els pobles del llevant de Mallorca i també a Palma, on es venen molt bé. Els rojos ja són aquí el presentam a Manacor dia 27 d’abril, amb Magdalena Gelabert i Manel Santana; però també a Son Servera, amb Jaume Miró, dia 2 de maig; i a Artà, dia 3. També preveim una presentació a Sant Llorenç.

Fas feina amb una impremta fixa, o la barates cada vegada?
MS: No tenc impremta fixa. M’agrada fer-ho amb impremtes d’aquí, tot i que sé que si dugués el llibre a imprimir a fora tal vegada em sortiria més econòmic.

Has encetat cap col·lecció? O cada llibre és independent dels altres?
MS: Cada llibre és un llibre per ell mateix, no forma part de cap col·lecció. La veritat és que no m’esperava poder editar cinc llibres en un any.

No és una aventura complexa obrir una editorial així com estan les coses avui en dia, que la gent llegeix de cada vegada més a una pantalla, o que abandona la lectura i s’aboca a les xarxes socials?
MS: Si un llibre t’interessa el vas a comprar. Jo no som partidària de sumar-me a les crisis generalitzades. Un llibre tampoc no és una cosa tan cara. Per exemple, jo ja no faig la revista Ala Est en format digital, perquè som una gran defensora del paper. La revista té prop de cinc anys i la vaig treure en plena crisi del paper i en plena crisi econòmica. I ara ja farem el número 40.

Quin tiratge soleu fer dels llibres?
MS: Depèn de cada llibre, d’Els rojos ja són aquí n’hem fet 300 en primera edició. A més, m’agradaria dir que comptam amb la col·laboració dels ajuntaments de Manacor, Sant Llorenç, Artà i Son Servera, perquè el llibre conté testimonis de gent que viu en aquests pobles. I també m’agradaria dir que estic contenta de poder publicar el primer llibre d’un escriptor com Rafel Perelló.

RP: Jo no som un escriptor, som un traginer d’informació.

4 testimonis

Cristòfol Pastor, Pífol (Manacor, 1920): Sebastià Rubí, padrí jove del fill del batle Garanya, va anar a cal capità Jaume a demanar-ne noves: “El capità Jaume va començar a consultar uns papers amb unes llistes que duia i amb això li diu: ‘I tu ja fa tres o quatre dies que tocaves ser mort'”.

Pere Sard, Carrioner (Son Carrió, 1924): “En aquell temps mos contaven animalades grosses dels rojos: ‘A Rússia es mengen els al·lots'”.

Bel Monjo, de Can Beia (Manacor, 1918): “Por tenc, encara, de llavors ençà, que no torni venir una guerra! Avui no ens sabríem defensar, mira a quina hora t’ho dic! Va ser horrorós, horrorós, horrorós! Famílies amb famílies es llevaven d’enmig”.

Margalida Llinàs, de sa Clova Petita (Son Carrió, 1923): “Vèiem els homes que les duien amb unes barquetes a la vorera. Botaven devora sa casseta des moix. Vèiem molts de caparrins. Món pare digué: ‘I aquests homes fan instrucció!'”

Back To Top
×Close search
Search