skip to Main Content

Rafel Puigserver: “La premsa forana sempre tendrà un públic fidel perquè ofereix informació de proximitat”

Rafel Puigserver Pou (Algaida, 1981) es doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UIB i acaba de presentar  la seva tesi doctoral sobre les publicacions de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat. És investigador i professor de Secundària. També és col·laborador de la revista de premsa forana Es saig de Algaida.
– Què t’ha motivat a investigar la petjada de la premsa forana i a fer-ne el motiu central de la teva tesi?
– Des de sempre m’ha interessat la història i el periodisme. A més de llicenciat en Història vaig fer un postgrau en periodisme digital i un màster en comunicació. La història dels mitjans de comunicació era una de les línies de recerca, i parlant amb el professor Sebastià Serra Busquets, coneixent els meus interessos, em va proposar estudiar el fenomen de la premsa que se feia en els pobles. I m’hi vaig engrescar tot d’una.
– Què has estudiat i investigat exactament?
– He estudiat qui sons els diferents models de revistes que conformen allò que es coneix com a premsa forana. També hem estudiat a nivell general el sistema de finançament de la premsa forana, com s’han finançat les publicacions. Quin ha estat el tractament que la premsa forana ha fet sobre determinats temes com llengua, territori, turisme, etc. I finalment el paper que ha jugat l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca en el desenvolupament d’aquest tipus de publicacions.
– Quines fonts d’informació has emprat i quin temps t’ha dut realitzar la tesi?
– Les mateixes revistes com no podria ser d’una altra manera, però també els llibres d’actes de l’Associació i alguns arxius com el del Consell de Mallorca, l’Arxiu del Regne de Mallorca i també vaig consultar arxius a Madrid. També he entrevistat els presidents de l’APFM i hem parlat amb responsables de les publicacions. Han estat 11 anys de tasca de recerca interrompuda per altres feines. Avui se fa molt difícil dedicar-se completament a la investigació una vegada acabada la carrera.
– Rafel, quina metodologia de treball has dut a terme?
– La metodologia ha estat fer una recerca a través dels llibres de l’APFM i dels arxius a la recerca de les subvencions del Consell i del Govern de les Illes Balears a l’entitat i a les revistes. També hem establert una fitxa de cadascuna de les publicacions que a setembre de 2015 encara es publicaven (37), per bé que al llarg de tots aquests anys han superat el centenar de publicacions. I finalment gràcies a la digitalització de les revistes hem pogut treballar el tractament que aquestes revistes han fet sobre determinats fets: llengua, territori, turisme, etc.
– Són diferents als altres municipis els que compten amb una publicació de premsa forana?
– Diguem que els ciutadans d’aquests municipis tenen més elements per poder tenir una visió més completa de la realitat que els envolta. La proximitat és la clau. La gent quan compra un diari que s’edita a Palma i no un a nivell estatal ho fa amb l’objectiu de cercar informació propera, a nivell insular i també del seu municipi. Les publicacions de la premsa forana no tenen competència perquè coneixen la realitat del municipi gràcies a què és la gent del mateix lloc qui fa les revistes.  I de fet en els darrers temps, la premsa forana ha esdevingut referent en algunes informacions que publiquen altres mitjans.
– Dius que les publicacions de premsa forana han contribuït a la transparència en la gestió que els polítics han fet dels ajuntaments, fins a quin punt ha estat així?
– Hem de tenir en compte que bona part d’aquestes publicacions sorgiren en un moment en què el país canviava. Estàvem en plena transició democràtica i molts dels responsables dels ajuntaments de pobles petits no estaven acostumats a què un mitjà de comunicació donàs informació i qüestionàs els resultats de les seves accions polítiques.  Per aquesta voluntat de gent compromesa que volia donar informació, moltes d’aquestes revistes contribuïren a aquesta transparència. I hem de de dir que en alguns casos se’n dugueren qualque disgust.
– Quina relació han establert les publicacions amb el poder? Hi ha hagut una actitud benvolent o crítica cap a l’acció política dels governants?
– La premsa ha tengut des de sempre una actitud crítica amb els governants, especialment amb els ajuntaments. En alguns casos, quan una informació no ha agradat als que comandaven o han intentant llevar-los les subvencions o fins i tot s’han interposat alguna denúncia. Però la premsa forana gaudeix d’una gran sociabilitat i al final ha aconseguit sobreviure a aquests tipus de problemes
– Quina és la petjada que deixen els mitjans de premsa forana?
– És una petjada molt important perquè a les pàgines d’aquestes publicacions s’hi poden trobar continguts únics: entrevistes que expliquen les tradicions antigues del poble o relaten les vivències viscudes durant la guerra o el franquisme, la recuperació de fotografies antigues o articles divulgatius sobre la història local. La vida dels pobles ha estat contada per les publicacions de la part forana, tant la coetània en el temps com la passada. I n’és una bona mostra la quantitat de visites que la col·lecció digital que té la UIB ha rebut des de la seva posada en marxa el 2008. I hauria de continuar.
– Quin futur els espera a les publicacions de premsa forana de Mallorca? Parla’ns de la crisi dels mitjans de paper i de la irrupció dels mitjans digitals.
– El cost del paper està dificultant la supervivència de bona part d’aquestes publicacions. Però no és l’únic problema: fa falta un relleu generacional tant de les persones que estan al capdavant de les publicacions i també del públic. Ara bé tenim un gran avantatge com deia abans, la proximitat. Ningú ens pot fer competència en aquest sentit i aquest és la millor garantia de futur. Les publicacions de la premsa forana sempre tindran un públic fidel donada la seva proximitat.
– Cap a on creus que haurien de caminar les publicacions de premsa dels nostres pobles per seguir captant l’atenció del públic lector i per adaptar-se als nous temps?
– Sense abandonar el paper jo crec que hem d’apostar cap a nous continguts que puguin ser capaços d’atreure nous públics. Avui els joves cerquen la informació a Internet i les xarxes socials i jo crec que aquelles publicacions que encara no s’hi han incorporat, haurien de fer aquesta passa. Es tractaria que els continguts del paper i d’Internet siguin capaços de complementar-se. Per això també hem de motivar a la gent més joves que s’incorpori a la tasca de fer les revistes, i d’aquesta manera, atreure’ls també com a públic.
– Creus que naixeran més mitjans de comunicació d’abast local en els propers anys?
– Jo crec que si, però de ben segur seran majoritàriament digitals perquè els costos són molt menors. Tampoc descart que en sorgeixi algun en paper però és difícil. Només basta veure com els projectes recents en periodisme a les nostres illes, tot i la seva voluntat de fer premsa en paper, han acabat amb models mixtos però amb una clara tendència al digital.
– Quina tendència preveus que es produirà en la premsa forana: cap a més professionalització o més aviat cap a més voluntarisme?
– És una bona pregunta que no té una fàcil resposta. Als municipis grans com Inca i Manacor és possible que hi sorgeixin noves publicacions professionals, però crec que majoritàriament tendiran al voluntarisme.
– Quines són les conclusions generals a les quals has arribat amb la teva tesi?
– Que per Premsa Forana hem d’entendre al conjunt de publicacions, majoritàriament no professionalitzades i que són editades per entitats o associacions culturals amb fins no lucratius, encara que en alguns casos s’ha tendit a una certa professionalització. Que presenta una gran heterogeneïtat en la periodicitat (setmanaris, quinzenaris , mensuals, bimensuals i trimestrals), i en àmbits de difusió.  A més a més, la premsa forana ha contribuït al procés de normalització lingüística del català,  a la difusió del patrimoni cultural i natural a partir d’un vessant majoritàriament ecologista, progressista i nacionalista, però no exclusiu ja que també trobam premsa forana més propera a plantejaments conservadors. En tercer lloc que la premsa forana ha contribuït a la informació local com bé públic i a la tasca de fer poble. I finalment que l’Associació de la Premsa Forana ha contribuït al sorgiment i la supervivència de bona part de les publicacions de la part forana.

Back To Top
×Close search
Search