skip to Main Content

“Reconèixer l’esforç i el valor dels qui donau llum”

L’Escola de Mallorquí i el Teatre de Manacor varen ser reconeguts dilluns passat amb els premis Ramon Llull que cada any atorga amb motiu de la diada de les Illes Balears. A l’acte hi assistí una nodrida representació manacorina tant en autocar com en cotxes particulars.

La participació manacorina la coronà un excels Antoni Gomila amb un monòleg que qüestionava i justificava alhora la necessitat d’un sentiment de balearitat. Gomila es referí a les peculiaritats de cada illa i finalment destacà els vincles que poc o molt les uneixen. L’actor manacorí acabà el seu parlament apel·lant als farers que enmig del fum de la nit aporten la llum necessària als navegants nocturns, i els comparà als premiats, als quals aquest guardó els “reconeix l’esforç i el valor dels qui donau llum”.

Els encarregats de sortir a rebre el guardó de mans de la presidenta Francina Armengol foren Emma Terés, directora de l’Escola de Mallorquí i Cati Riera, delegada responsable; i Tomeu Amengual gerent del Teatre de Manacor, i Antònia Llodrà, delegada de Cultura. Altres reconeguts durant la nit foren el glosador menorquí Miquel Ametller, el RCE Mallorca, la fundació RANA o el doctor i cirurgià especialitzat en cardiologia Oriol Bonnín, que rebé la Medalla d’Or de la comunitat.

D’entre els premiats, prengué la paraula el doctor i catedràtic Joan Miralles, membre també de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Miralles recordà el Llibre del gentil de Ramon Llull i la vigència del seu “amor a la veritat i la justícia”, una divisa més que vàlida “per al món que ens ha tocat viure”, digué. Miralles agraí el reconeixement als qui “han tengut la convició i la voluntat de fer aquest país una mica millor r aquest país una mica millor, amb convicció i amb voluntat”. El professor montuïrer acabà referint-se a la necessitat de mantenir els senyals d’identitat del país: la llengua, la cultura, el medi natural i el patrimoni cultura i reblà que “qui estima aquest país no pot contribuir a la seva destrucció”. Finalment incidí en la necessitat de promoure l’ús de la llengua catalana “en tot i pertot, perquè ha estat aquesta la que ens ha fet “el que som i el que volem ser”.

En el seu parlament la presidenta Francina Armengol recordà que “si hem estat capaços de superar aquesta crisi podem ser capaços de tot”. Armengol es felicità també de ser la priumera dona presidenta i anuncià un gran pacte institucional contra la violència masclista.

Després d’agrair als premiats la seva tasca va fer un repàs programàtic o, si més no idelògic, de la seva visió del que ha de fer el seu govern: lluitar contra la precarietat labora, o per una sanitat universal, i es guardà per al final el reconeixement a la lluita dels docents contra els despropòsits de la passada legislatura i anuncià un “pacte social i polític per l’educació”.

Especialment contundent va ser Armengol en parlar del finançament:. “Governi qui governi”, digué, “hem de lluitar per aconeguir un nou règim especial que reconegui la doble i triple insularitat” i reclamà “la condonació de part del deute, que, tanmateix, només s’explica per l’infrafinançament de què hem estat víctimes”.

Armengol acabà el seu parlament fent referències velades a la investidura del nou president espanyol, encara sense resoldre, i recordà que “som en un moment de canvi i la societat reclama un canvi en la manera de fer política”.

Clogué l’acte la cantat Maria del Mar Bonet acompanyada del guitarrista i també cantant Borja Penalba, que interpretaren cançons, entre d’altres, de Rosselló-Pòrcel, Ramon Llull o Vicent Andrés Estellés, entre d’altres.

Back To Top
×Close search
Search