skip to Main Content

Un record gràfic d’aquella frenètica primavera del 1979

Màxima expectació. Els partits ja han decidit els seus candidats. Tot està a punt per a la “festa de la democràcia”. La sorpresa! Ni UCD ni PSOE. Guanyen els independents manacorins.

L’adéu d’Antoni Serrà, el darrer batle franquista. Però era franquista? I va ser el darrer, vertaderament?

Cap dona regidora al primer ajuntament democràtic. Una mostra de les feines pendents que tenien tots els grups a l’hora d’adaptar-se a la nova era. Sense dones no hi ha democràcia.

Rafel Sureda, Preciós, va arribar tard al Ple d’investidura, que va començar amb una demora de vuit minuts. La democràcia es feia esperar…

També se celebraren eleccions al Consell. A Manacor, concretament a Son Macià, hi ficaren un representant de la mà del PSM, el qui anys més tard també seria regidor a l’Ajuntament, el controvertit Pere Llinàs.

Llorenç Mas va ser investit batle amb els vots de CDI, UCD, OIM i CD. Un batle progressista per a la nova democràcia, però amb el pacte de Son Brun a l’esquena…

L’eufòria. Comptaven els vots, a l’espera d’arribar als anhelats onze. Els militants i simpatitzants de la CDI no pogueren evitar d’esclatar en mamballetes en saber que Llorenç Mas era el nou batle.

17 vots. Rafel Muntaner guanyà les eleccions per 17 vots de diferència i s’imposà a la gran favorita UCD.Així i tot, la batlia vou per a Llorenç Mas.

Back To Top
×Close search
Search