skip to Main Content
Recuperació Del Muntatge De La Mare De Déu Morta

Recuperació del muntatge de la Mare de Déu morta

Els darrers anys s’han anat recuperant els muntatges al voltant de la dormició de Maria, festivitat que a Mallorca és coneguda també com la Mare de Déu morta.
Si ja fa gairebé deu anys que a l’església dels Dolors es pot gaudir d’uns dies de l’escenificació que s’apropa veritablement a un conjunt escultòric, enguany s’ha iniciat el mateix procés amb la Mare de Déu del Convent de Sant Vicenç Ferrer, que ocupa la part inferior de la segona capella de la dreta (des de l’entrada). Aquesta talla ha estat oblidada, i si volem una mica relegada dintre del conjunt del Convent, un espai que conté peces d’especial interès.
En el cas de l’església dels Dolors, després d’uns anys de depositar la Verge sobre una taula endomassada, es va recuperar el llit que restava desfet al sòtil; sembla que fou Xisco Vicens, l’antic vicari, que trobà les diferents parts i així fou possible tornar-les a muntar. Cal explicar també que, a mesura que es van recuperant peces d’aquestes característiques, s’ha d’anar amb molta cura per tal de que les restauracions siguin les adequades, i no una repintada per cobrir el pas del temps; potser valdria més conservar els llits, per exemple, en l’estat què es troben que fer adobs de darrera hora que tants maldecaps poden causar als restauradors.
En el cas de la Mare de Déu del Convent, un equip de voluntaris format per Sebastiana Andreu, Pep López, Joan Toni Oliver, Guillem Parera, Margalida Prohens, Guillem i Francisca Salas netejaren i posaren tot el necessari per al muntatge del Convent, que enguany fou el primer després de moltíssims d’anys. Molt auster, format per una placa de vidre i un llit antic de tisora, permeté observar que aquesta Mare de Déu té una peculiaritat, car gairebé totes les imatges estan en posició d’oració, d’encomanar-se al cel; però aquesta està en posició de difunta. Està vestida, malgrat que originalment era per anar sense abillament, una talla de fusta sencera i no del tipus “maniquí”; antigament devia tenir una rica policromia que amb el temps ha desaparegut, fet que probablement propicià que la vestissin en vers de mostrar la talla sencera. Segons Guillem Parera, és d’una gran bellesa expressiva, serena i dormida. Du sandàlies, que és una particularitat de les escultures del País Valencià. Recordem també la gran tradició valenciana al voltant de la festa del 15 d’agost, que manté una representació tan esplèndida com el Misteri d’Elx.
La talla del Convent sempre ha estat exposada a la vista del públic, però ara s’ha coberta altra cop amb un domàs per tal de protegir-la i en previsió d’una futura restauració que necessitarà de mans expertes. Seguint la recomanació dels especialistes, s’ha guardada de manera que no es produeixin més danys generats per l’exposició a la pols i agents nocius; i així seguir amb un manteniment adequat. Sembla que aquesta talla vingué sobre l’any 1937 procedent de Barcelona, però no és conegut ben bé el perquè i també la informació és poc clara. La que és exhibida a l’església de Fartàritx, una altra imatge de la qual podem gaudir a Manacor, sembla que vingué de Ciutat; una talla molt rica que alguns sospiten que pertanyia a la Seu. Aquests conjunts se solen ornamentar amb bellveures i alfabeguera.
Des de la Comissió d’Orgue del Convent es preveu que aquesta escenificació tingui un lloc dintre del cicle de concerts, una vegada que la restauració de l’orgue estigui més avançada. A la vegada, aquesta recuperació patrimonial de l’instrument permetrà pensar en una restauració integral de moltes peces del Convent, especialment d’aquesta talla que s’inclou dintre dels bens culturals que han estat protegits i finançats per Patrimoni del Consell. Aquesta tradició dels Llits de la Mare de Déu ha estat present enguany en 55 esglésies de Mallorca; la directora general de Patrimoni Kika Coll ha anunciat que es publica una pàgina web amb vídeos relacionats amb la festa. Mallorca, avui dia, és un dels pocs llocs del món on es conserva aquesta tradició, que antigament era acompanyada per tot un protocol que incloïa processons, músiques, paralitúrgies teatrals i diferent mobiliari.

Bàrbara Duran

Back To Top
×Close search
Search