skip to Main Content
Retir De Salut

Retir de salut

Un any més el Gabinet de Psicologia Vila de Paz organitza el seu retir anual de salut, en aquest cas el desè, amb el lema: “Abraçant el teu nin interior”. Hi participen psicòlegs de l’equip com Tomeu Siquier i Alicia Hernández, professors de ioga com Daniel Vega, la soprano gallega Andrea Rei, el catedràtic de sociologia José Pérez Vilariño, la doctora i professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Carmen de l’Rio Nieto o la professora i dansoterapeuta Xisca Riera.
Enguany, per celebrar el desè aniversari, no es farà a l’illa de Mallorca, sinó que un grup de gairebé 50 persones es reuniran a l’entorn màgic de Galícia per realitzar aquesta trobada, on totes les activitats estan destinades a dedicar-nos un espai de 4 dies a nosaltres mateixos i a la nostra salut física, mental i emocional. Les activitats que es realitzaran en aquests dies tendran com a fil conductor l’autoconeixement propi, de dues maneres, mirant i escoltant el nostre interior i reflectint les nostres llums i ombres en les persones que comparteixen amb nosaltres aquesta trobada. Les persones que hi assisteixen gaudiran d’un entorn lliure de judicis, sostinguts per un equip professional amb una mirada des del profund respecte de qui acompanya el creixement i coneixement personal. Es realitzaran tallers de ioga, tallers de psicologia vivencials, musicoteràpia, dansoterapia i, aprofitant l’entorn meravellós de Galícia, entre les activitats terapèutiques de el programa, farem un bany de bosc per la meravellosa ribera sagrada del riu Miño, terra coneguda com Ribera Sacra (sagrada), caracteritzada per la seva meravellosa i frondosa vegetació i contrastos de colors que li atorguen un aspecte màgic i sagrat, envoltada dels monestirs (d’aquí també el terme “sagrada”) més bells i antics de la zona. El terme ‘bany de bosc’ deriva del japonès shinrin-yoku, que significa ‘banyar-se (o dutxar-se) al bosc’. La paraula va començar a usar-se allà en els anys vuitanta, quan l’Agència Japonesa de Boscos va impulsar les passejades pels seus paratges naturals com a manera de combatre l’estrès laboral. Recollia elements del sintoisme i el budisme i oferia sobretot una alternativa al ritme frenètic de la gran ciutat. Es calcula que al Japó la pràctica de l’shinrin-yoku compta ja amb dos milions de practicants i l’activitat s’ha estès a països com Corea de Sud, Estats Units, Austràlia, Alemanya o Espanya. Bona mostra són els llibres que analitzen aquesta pràctica. A Espanya podem esmentar el del propi Alex Gesse, anomenat Sentir el bosc: l’experiència de l’shinrin-yoku o el llibre Shinrin-yoku, l’art japonès dels banys de bosc, d’Hèctor García i Francesc Miralles.
La tendència és una resposta a la nostra vida cada vegada més desconnectada dels entorns naturals: fa 50 anys, el 70 per cent de la població mundial vivia encara en zones rurals. Segons les Nacions Unides, el 2050 dos de cada tres persones viuran en zones urbanes. A Espanya, el 70 per cent de la població viu en una ciutat. Immersos en la voràgine quotidiana, no ens adonam de com d’exigent resulta aquest entorn. No es tracta només de l’estrès laboral o les càrregues familiars, es tracta també de l’esforç cognitiu que ens requereix la constant estimulació dels carrers on ens movem, de les pantalles que observam.
«Qualsevol que hagi anat a bosc o a un espai natural es dóna compte de manera intuïtiva que es relaxa», explica Alex Gesse. «Aquesta intuïció s’ha constatat en els darrers anys de manera científica», continua. Se sap, per exemple, que les plantes alliberen una sèrie de components orgànics volàtils per protegir-se de fongs, bacteris i insectes. Són les fitoncides, que va identificar per primera vegada el biòleg rus Boris T. Tokin en 1928. Diversos estudis han demostrat que les fitoncides que emeten els arbres afavoreixen canvis hormonals que beneficien la nostra salut.
No hi ha normes per practicar ‘shinrin-yoku’. Només es tracta de deixar-se portar pel que els sentits en relació amb l’entorn ens van demanant, ja sigui seure sobre una roca, olorar un full o acariciar l’escorça d’un arbre.
Al mateix temps, un passeig per la natura redueix la concentració en la nostra saliva de cortisol, hormona associada a l’estrès i l’ansietat. De la mateixa manera que es redueix el ritme cardíac i la pressió arterial. Altres estudis elaborats pel Departament de Salut i Higiene Pública de la Nippon Medical School va comparar la presència de les anomenades ‘cèl·lules NK’ (de l’anglès natural killers o ‘assassines naturals’, conegudes per la seva capacitat de destrucció de cèl·lules canceroses) en persones exposades a entorns naturals enfront d’aquelles que mai sortien de la seva ciutat. Per a això, un grup de subjectes va ser enviat durant tres dies a les muntanyes de Nagano. Al seu retorn varen prendre mostres sanguínies i van verificar que els nivells globals de cèl·lules NK havien augmentat, aconseguint així un reforç extra per la destrucció de cèl·lules canceroses. Els efectes positius duraven una setmana.
A Espanya, l’Associació Biscaïna de Familiars de Persones amb Malaltia Mental, juntament amb la Unió de Silvicultors del Sud d’Europa i l’Associació de Forestalistes de Biscaia ha posat en marxa un experiment: al llarg de tres mesos, tres grups diferents han realitzat passejades reflexius en els boscos de Mendata, acompanyats de personal psicològic i guies de shinrin-yoku. Els resultats es presentaran al juny i estic a l’espera d’ells.
A Galícia des de temps molt antics les remeieres gallegues realitzen aquests banys de bosc i tots els seus rituals en els boscos de Galícia així que aquest any aprofitant l’entorn natural de bosc gallec practicarem aquesta tècnica que a diferència d’altres no produeix cap efecte secundari i sí, com hem explicat, molts de beneficiosos per a cos, ment i esperit.
Contemplar el verd ajuda, com va demostrar un experiment en Nipó en els vuitanta: es va mesurar la recuperació d’una sèrie de persones sotmeses a una mateixa operació en diferents habitacions d’un hospital; algunes amb vista a un arbre i d’altres, a una paret.
Les que podien veure les fulles es van recuperar abans, varen necessitar menys analgèsics i varen valorar més positivament l’atenció sanitària. Tot per l’efecte de la natura. Posem-ho en pràctica. I qui sap si algun dia serà el nostre propi metge el que ens prescrigui una bona dosi de natura.
Us convid a tots mentrestant a provar aquesta tècnica i a participar en aquestes trobades anuals de salut per a dedicar-vos un cap de setmana en connexió amb vosaltres mateixos i sentint que pertanyeu a un grup de persones valentes que sense por s’atreveixen a mostrar i compartir la seva vulnerabilitat , a créixer, a mostrar la humilitat i despullar-se de les caretes de l’ego i en definitiva a compartir que tots tenim llums i ombres. Per què no conèixer les nostres i donar-los llum en lloc de reflectir-les en altres jutjant allò de l’altre que tan sols és un reflex nostre que no vol ser vist?

Sandra Pérez

Back To Top
×Close search
Search