skip to Main Content
Retorn De L’entorxat Cap Al 1600 (II)

Retorn de l’entorxat cap al 1600 (II)

Tot i la magnífica obra de la Llonja de Ciutat de Guillem Sagrera, i del fet que fou molt reconeguda ja al seu temps fins i tot fora de Mallorca, tengué poca repercussió en l’arquitectura mallorquina del darrer gòtic. No obstant això, tornam a trobar la columna helicoïdal a principi del segle XVII, o potser fins i tot a final del segle XVI, en alguna porxada ciutadana i en alguns claustres també de l’entorn de Ciutat (en els convents de monges de Santa Magdalena i La Concepció, i en el monestir cistercenc de La Real). Fixau-vos com en els claustres la columna entorxada o helicoïdal no ocupa tots els suports, sinó que alternen amb altres models.

Fixau-vos en el porxo d’aquest palau del Carrer de l’Estudi General Lul·lià, com totes les columnetes són entorxades però van alternant-se una a una en el sentit de les agulles del rellotge i el sentit oposat.

En el claustre del convent de les agustines ermitanes de La Concepció s’alternen pilars cilíndrics amb d’altres entorcillats.

A La Real s’alternen dos tipus de pilar molt propis del gòtic de Mallorca: l’entorcillat procedent de la Llonja i l’octogonal (la Seu, Bellver, etc…).

Intervenció d’un arc de capella del segle XVII incrustat en un arc gòtic del s XIII a Santa Margalida de Ciutat: aquí es pot veure que l’entorxat es prolonga cap a l’arc (recurs que degué entrar a l’illa cap a mitjan segle XVII).

Dibuix de la columna torxa del tractat “Vartaderes traçes del Art de picapedrer” del mallorquí Josep Gelabert (mitjan segle XVII).

Back To Top
×Close search
Search