skip to Main Content

“Roba neta”: la necessitat de canviar el model econòmic

Dues activistes del SETEM, Xènia Domínguez i Laura Muixí, visitaren Manacor el divendres 4 de novembre, en un acte organitzat per S’Altra Senalla, per a explicar-nos el que s’amaga darrere les gran empreses de producció tèxtil, i de quina manera els enormes guanys econòmics d’uns pocs se sustenten damunt les penúries i unes condicions de feina gairebé esclavistes de molts milers de dones arreu del planeta. També varen posar de manifest, amb molts exemples, que la suposada promesa de la globalització, que havia d’estendre per tot el món els avenços socials i econòmics d’una nova era, el que comporta és un augment mai conegut de les desigualtats entre una minoria de rics i una munió de pobres.

Xènia Domínguez comentà que els objectius de la campanya Roba Neta, que l’entitat SETEM coordina en l’àmbit de l’Estat espanyol, eren, en primer terme, el foment de la sensibilització i la mobilització dels consumidors pel que fa a la producció de la majoria de peces de roba que podem adquirir a uns preus molt baixos. En segon terme, l’exercici de la pressió a les empreses i els governs perquè cada cop més es respectin els drets laborals que fixa l’Organització Mundial del Treball. I finalment, el suport solidari i directe a les treballadores que són víctimes d’una explotació infame en els seus llocs de feina que posa en perill la seva salut i la seva integritat física.
La representant del SETEM féu un esment especial a l’alt percentatge de dones, al voltant d’un 80% del total, que són les principals víctimes d’aquest sistema de producció; en un sector laboral molt feminitzat. Els motius que expliquen aquest fet són, entre d’altres, aquests: des de molt temps enrere es dóna una important divisió sexual del treball, amb la creença que unes suposades tasques és millor que les facin les dones, com, per exemple, si es tracta de cosir. Un altre dels factors que fa que les dones siguin les gran perjudicades fa referència a la seva menor pràctica a l’hora de participar en l’organització sindical per a la defensa dels seus drets laborals. En molts casos, també, les dones tenen uns contractes de més curta durada; o les seves retribucions més baixes són considerades un suplement econòmic que ve a completar el salari dels seus companys.
El més greu de tot plegat, però, és que només tenim accés a conèixer tot aquest món de misèria i explotació laboral quan s’ha produït una desgràcia a alguna de les grans fàbriques del sudest asiàtic, que abasteixen de mercaderies els golafres desitjos de fer-se cada vegada més rics de quatre peixos grossos del Nord, com és el cas de personatges d’Amancio Ortega, propietari d’empreses com Zara o Mango.
En la segona part de la xerrada, l’altra companya del SETEM, Laura Muixí, intentà aixecar els ànims dels assistents amb les alternatives que tenim com a consumidors responsables i respectuosos amb la sostenibilitat del nostre planeta i els drets laborals i socials de les persones treballadores. Comentà que tenim opcions com la d’intentar reduir les nostres compres a les tendes de roba que fan ús d’aquestes pràctiques, demanar i exigir a aquestes marques que respectin els acords subscrits amb els governs o els sindicats, o comprar algun dels productes de la nostra roba a les botigues de comerç just. Una vegada més vàrem constatar que, tal com està el món i com han anat les eleccions als Estats Units, hem de seguir sent activistes per una societat més justa.

Back To Top
×Close search
Search