skip to Main Content
Rosa Cursach: “El Feminisme No Va En Contra Dels Homes, Va En Contra Del Masclisme”

Rosa Cursach: “El feminisme no va en contra dels homes, va en contra del masclisme”

Rosa Cursach (1967, Artà) és filòsofa i teòloga i actualment és la directora de l’Institut Balear de la dona.

Quines són les principals línies d’actuació de l’Institut Balear de la dona?
L’Institut Balear de la dona, en el moment de la seva creació, tenia com a principals línies d’actuació, per una banda, la promoció de la dona, dur a terme accions per la promoció de la dona i de la igualtat; i per altra banda, la lluita contra la violència cap a les dones. En aquest sentit, des de la seva creació, va començar a oferir serveis d’atenció a les víctimes: servei social, psicològic i jurídic. Això era abans de l’aprovació de la llei estatal contra la violència cap a les dones. Actualment hi ha determinats serveis que s’han transferit als Consells Insulars.

Quins serveis s’han transferit?
L’atenció a les dones, l’atenció directa, apropant les administracions a la ciutadania. Teníem el casal de dones de palma, un casal que acull diferents associacions i activitats de promoció de la igualtat i aquest espai s’ha transferit al Consell, amb l’espai físic inclòs; i després també altres serveis, com la casa d’acollida que tenim a part forana, i els serveis d’atenció jurídica, psicològica i social a les dones víctimes de violència.

Quin personal teniu contractat?
Ara hi ha una quinzena de persones que fan feina a l’Institut, entre personal tècnic jurídic, auxiliar… Perquè la tasca més important que tenim en aquests moments és anar desenvolupant la llei d’igualtat, i impulsar totes les conselleries del govern que la desenvolupin segons com els correspongui. I de la mateixa manera, desenvolupar totes les mesures del pacte d’estat. El 2016 es va fer un pacte social contra la violència masclista a nivell de les Illes Balears, allà on el Govern es va comprometre a continuar, reforçar, i posar en marxa mesures noves. Per tant seguim fent feina amb aquestes mesures i amb les del pacte d’Estat.

Les polítiques d’igualtat de l’Institut Balear de la dona afecten les altres conselleries?
Sí. Una de les coses que diu la llei d’igualtat, és que a cada conselleria hi ha d’haver una unitat administrativa d’igualtat, i l’Institut ha de coordinar tota aquesta tasca. Per posar un exemple, la Conselleria de Salut ja ha posat en marxa dos protocols, durant aquesta legislatura, un d’actuació sanitària davant la violència masclista, i l’altre en relació a la mutilació genital femenina. I no només posa en marxa aquests protocols, sinó que fa formació pels professionals sanitaris per l’aplicació d’aquests protocols.
Un altre exemple, en l’àmbit de l’educació, la llei d’igualtat diu que el sistema educatiu de les Illes Balears ha de ser un sistema coeducatiu, també feim formació respecte a això. Per la seva banda, la Conselleria d’Educació té un pla estratègic d’igualtat, llavors més enllà de l’Administració hi ha tot el moviment de feminisme a l’escola… Treball també té una línia d’ajudes per donar feina a les dones que han patit violència de gènere…

Quines possibilitats d’actuació té l’Institut en relació a la bretxa salarial? És un àmbit que queda en fora de les seves competències? Només pot conscienciar?
En això bàsicament només podem conscienciar, ja que les polítiques laborals són estatals. Però per exemple, si que podem fer un assessorament particular. Si dins una mateixa feina es dóna el cas que un home cobra més que una dona, podem assessorar a nivell particular; ara bé, legislar o regular, això no. Llavors hem de tenir en compte que els plans d’igualtat, només estan obligats a aplicar-los les empreses de més de 250 treballadors. Sí que la Conselleria de Treball ha posat en marxa una línia de subvencions per aquelles empreses amb menys treballadors que vulguin implantar un pla d’igualtat.

Què pot fer una dona que pateixi violència masclista? Quins passos ha de fer per rebre ajuda?
Una de les coses que hem posat en marxa són les taules de coordinació en violència de gènere en els municipis; i estam a punt de treure una línia de subvencions pels ajuntaments per facilitar encara més tot això. En aquestes taules de coordinació hi participen la policia local, els serveis socials, els centres de salut, les escoles.. Són molt importants perquè son un instrument allà on es forma el personal, en perspectiva de gènere i en atenció a dones víctimes de violència; i al mateix temps creen una xarxa, i quan hi ha un cas de violència es posa en marxa tota la xarxa. Això vol dir que una dona que ha patit violència pot anar a la treballadora social, al centre de salut, a la policia local, a la guàrdia civil… També tenim un servei d’atenció telefònica 24 hores, el 971178989. Llavors voldria dir que hi ha una altra cosa molt important, que és l’acompanyament que feim socialment, l’acompanyament que feim les persones que estam a prop. En aquest sentit, jo sempre recoman contar el teu cas a qualque amiga, o qualque familiar, i que qualcú t’acompanyi. La violència masclista afecta molt la nostra integritat com a dones. I afrontar-ho acompanyada d’amigues és vital.

Quins són els reptes de futur de l’Institut Balear de la dona?
L’Institut està a un moment de transició, dedicàvem molts d’esforços a l’atenció de víctimes de violència, i com que ara això ho hem transferit als Consells, hi ha una sèrie de professionals que se n’han anat i n’han arribat uns de nous. Per tant, i com ja t’he comentat abans, ara tenim una tasca important que és desenvolupar el pacte d’Estat, també estam en els darrers moments d’elaboració del pla autonòmic que lluita contra la tracta i l’abordatge de la prostitució; hem d’impulsa totes les mesures d’aquest pla. Altres funcions importants són la coordinació amb els Consells Insulars, seguir desenvolupant la llei d’igualtat, prioritzar que el govern que entri posi en marxa aquestes unitats d’igualtat…

Que creus que fa possible que s’hagi incrementat tant la participació a la vaga i a la manifestació, sobretot, aquests dos darrers anys?
Jo crec que aquest moment de bona salut del moviment feminista es deu a tot un procés, hi hagut anys que ens pensàvem que estàvem adormides però realment no hi estàvem; ens estàvem formant, estàvem estudiant, estàvem fent moltíssimes de coses. Sí que crec que hi va haver un punt d’inflexió, que va ser la possible llei Gallardón, que limitava el dret de les dones a la intervenció voluntària de l’embaràs; i que precisament gràcies al moviment feminista no es va arribar a aprovar. Jo crec que en aquell moment ens vàrem témer que aquelles coses que havíem aconseguit i que pensàvem que ja les tendríem per sempre, estaven en perill. Llavors, a partir d’aquí, hi va haver una sèrie de circumstàncies, la sentència de la Manada, el degoteig d’assassinats, diferents moviments internacionals… Tot això va fer que el 2018 les dones sortissen en massa al carrer. No sé si el 2109 sortirem en massa de la mateixa manera, perquè això és mal de quantificar; però hem de tenir en compte que no només és una vaga laboral, es fan centenars d’actes durant tota la setmana, per tot arreu, organitzat per diferents entitats, les escoles, les comunicadores. Sumant tot això podem dir que el moviment feminista està molt sa.

Quin ha de ser el paper de l’home davant les desigualtats?
Jo crec que l’home ha d’acompanyar. El feminisme no va en contra dels homes, va en contra del masclisme. Per tant, els homes no s’han de sentir atacats ni amenaçats, simplement han de revisar les seves actituds, a veure si tenen actituds masclistes o no, i crec que aquests dies és una bona oportunitat per reflexionar-hi. S’han d’unir a les manifestacions, però sense voler ocupar els micròfons, ni les capçaleres, no passa res si per uns dies les dones ocupam les portades. Senzillament això, reconèixer els propis privilegis, revisar les actituds i acompanyar-nos.

Back To Top
×Close search
Search