skip to Main Content

Rosa Mesquida: “Quan les coses van malament, tu saps que el vòlei sempre el tendràs”

[pullquote] Antònia Maria Riera, Rosa Mesquida, Paula Sitges, Maria Amer i Aina Munar, del Club Voleibol Manacor, han quedat terceres classificades del Campionat d’Espanya de volei platja categoria cadet. Conversam amb elles perquè ens contin la seva experiència.
[/pullquote]

On i quan ha tengut lloc aquest campionat d’Espanya? Quines característiques tenia?

Paula: Va tenir lloc a Galícia, a un poble que es diu Ézaro, els dies 21, 22 i 23 de Juliol. Era el campionat d’Espanya per clubs. El sistema de competició era un quadre americà, i hi prengueren part 24 equips. De les Illes Balears també hi havia el Club Voleibol Sóller.

Aquest tercer lloc aconseguit està d’acord amb les expectatives que teníeu?

Rosa: Home, l’objectiu sempre és guanyar, en aquesta ocasió sabíem que teníem possibilitats d’arribar a la final.

Paula: Però no ho vàrem aconseguir, vàrem perdre a la semifinal contra el Benidorm, amb un resultat molt ajustat d’1-2 i amb un parcial al tie-break de 13-15.

Antònia Maria: Llavors el partit pel tercer i quart lloc el jugàrem contra el Sóller, ja li havíem guanyat a l’accés a semifinals i vàrem tornar a guanyar.

Tenc entès que aquesta no és la vostra primera experiència d’un campionat d’aquestes característiques…

Maria: No, totes ja hem tengut qualque experiència amb competicions així.

Antònia Maria: A aquest campionat per clubs ja hi havíem anat tres vegades: el 2014 vàrem quedar quartes; el 2015, primeres; i l’any passat, novenes.

Pareix que teniu una carrera llarga, quan vàreu començar a jugar?

Antònia Maria: No fa tant de temps com podria parèixer, a volei platja hi jugam de fa quatre estius, abans havíem jugat a pista. Però el primer any que jugàrem a platja ja vàrem anar al campionat d’Espanya.

Quants de dies entrenau a la setmana?

Maria: Entrenam cada dia, llevat del dijous. Hi ha dos dies que feim una hora de gimnàs i una hora i mitja de joc, els altres dos dies, només la part de joc. Els cap de setmana, normalment competim.

Vos queda qualque torneig important enguany?

Antònia Maria: A mi em queden dos campionats d’Espanya, en la categoria sub-19: el de seleccions i el de clubs. És una categoria superior a la de la meva edat. Jug amb una al·lota de Sóller.

I de cara a l’any que ve teniu qualque repte important?

Rosa: L’any que ve ja ho veurem, perquè és un any en què canviam de categoria, i ja no jugam amb aquest sistema d’equips sinó per parelles.

A volei pista també heu aconseguit resultats tan destacables com aquests de volei platja?

Paula: Sí, a nivell de clubs hem quedat segones de Balears i hem pogut anar al campionat d’Espanya. Per altra banda, a nivell de seleccions, na Rosa, n’Antònia Maria, n’Aina i jo també hi hem anat i hem quedat campiones.

Amb tants de campionats, partits i entrenaments els estudis no se’n veuen ressentits? O podeu combinar bé les dues coses?

Rosa: A final de curs vas ajustat, per exemple enguany un campionat ens va coincidir amb la setmana d’exàmens, però t’organitzes així com pots. Si no ho deixes tot pel final, ho pots treure, a nosaltres ens han anat bé les notes.

Què diuen els vostres pares de tot això?

Maria: Sense els pares no podríem fer res, sempre ens acompanyen, vénen als viatges, han gastat molts de doblers…

Què vos agrada més, la pista o la platja?

Antònia Maria: Depèn un poc de l’any.

Maria: M’agrada tot.

Paula: La pista.

Rosa: Un poc més la platja. A n’Aina també la platja; de fet avui no pot participar en l’entrevista per què és a Lorca, a un centre de tecnificació de volei platja, el curs que ve hi ha d’estar tot l’any.

Què significa per vosaltres aquest esport?

Paula: Per nosaltres no és solament un esport, tot l’hivern i tot l’estiu el passam darrere el volei.

Maria: No estam obligades a fer-ho, ho feim perquè volem, perquè passam gust. També hem fet moltes amistats.

Antònia Maria: A jo a l’hivern mai em fa peresa anar a entrenar, al contrari, després d’estudiar, el volei et serveix per desconnectar.

Rosa: El volei és la nostra vida. Quan les coses van malament, tu saps que el volei sempre el tendràs.

 

Back To Top
×Close search
Search