skip to Main Content

Sa Ferradura va servir als pobladors prehistòrics de la costa del Llevant per defensar-se d’atacs provinents de l’interior de l’illa

Mig centenar de persones acudeixen a la Jornada de Portes Obertes en el Jaciment prehistòric de Porto Cristo

L’equip d’arqueòlegs que excaven a Sa Ferradura des de fa sis anys han acabat una nova fase de la campanya del projecte Entre Illes, que posa en relació jaciments pretalaiòtics de Mallorca i Menorca. “Ens trobam davant un monument del Bornze Antic que gairebé no té paral·lels, saben que en aquest moment a Mallorca i Menorca s’abandonen les navetes i es comencen a construir talaiots però no sabem perquè passa i Sa Ferradura ens podria donar pistes sobre aquest procés”, explicà Damià Ramis, l’arqueòleg que va fer de guia a la Jornada de Portes Obertes que va reunir unes cinquanta persones al jaciment manacorí.

A més del públic en general, la visita va comptar amb la presència de la regidora de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà; la regidora de Patrimoni, Catalina Riera; el director insular de Patrimoni del Consell de Menorca, Toni Ferrer; el conseller d’Educació i Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria i la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Quica Coll. 

Un cop davant el Jaciment els coodirectors de l’excavació Montserrat Anglada i Damià Ramis explicaren que “tot i que els especialistes fins ara havien atribuït funcions comercials als poblats prehistòrics de la costa de Balears, hem seguit trobant indicis que els pobladors d’aquest lloc durant el Bronze Antic (900 – 1.100 a.C.) utilitzaren Sa Ferradura per defensar-se de terra ferma”. Tot plegat indicaria que durant l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzà per grans tensions entre els poblats veïns. Pel que fa a les troballes “cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, hi hem trobat una agulla però sobretot estris de cuina, peces de ceràmica per emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb el mar” afegeix Damià Ramis.

El jaciment de Sa Ferradura es troba a un promontori costaner situat al costat sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’hi accedeix a través d’un acces natural estret, defensat per diverses línies murals escalonades. La superior constitueix una veritable murada, que tanca l’accés a l’assentament. Està formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 m. Dins el recinte fortificat hi trobam dues habitacions, “en una, que devia ser un recinte a cel obert s’hi troben moltes foganyes i en l’altra, que era una habitació tancada, enguany hem trobat la porta original d’accés, que segueix la mateixa orientació que els portals de les possessions.

Pel que fa als plans de futur, “encara ens queden dos anys de feina en el projecte i la nostra idea és mirar cap a terra ferma perquè hem trobat indicis que existeix un poblat més gran que podria tenir relació amb Sa Ferradura”. I és que just davant l’accés a Sa Ferradura s’hi observen una sèrie d’estructures construïdes amb tècnica ciclòpia. Malgrat tot, l’espessa vegetació que cobreix la zona no permet reconèixer amb claredat, de moment, les diferents estructures. 

Aquesta campanya arqueològica que s’ha desenvolupat enguany a Sa Ferradura es troba inclosa dins el projecte Insularitat, interacció amb l’exterior i complexitat social: Els assentaments costaners de l’edat del bronze a les illes Balears (II) 2014-2018, impulsat per l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor, l’Ajuntament de Manacor i l’Ajuntament de Ciutadella

 

Entre Illes

El projecte “Entre Illes” té com a objectiu recollir noves dades dels assentaments balears de l’edat del bronze situats a caps costaners, a través de l’excavació als jaciments de Sa Ferradura (Porto Cristo, Mallorca) i Es Coll de Cala Morell (Ciutadella, Menorca). La funció d’aquests assentaments, situats en llocs de relleu escarpat i que presenten en molts casos estructures defensives, és encara força desconeguda. Amb l’excepció del projecte d’investigació al jaciment de Cap de Forma (Maó, Menorca) no s’hi havien desenvolupat excavacions sistemàtiques abans de l’inici del projecte Entre Illes, tot i així els experts situen aquestes estructures en el Bronze.

Després de sis campanyes d’excavació als dos jaciments, es van perfilant les característiques de cada un d’ells, així com les seves semblances i diferències. Un dels elements que s’està revelant de gran interès a l’hora d’interpretar-los és el de les llars de foc. En l’àmbit d’aquest treball, el terme llar de foc fa referència a qualsevol estructura o espai delimitat on s’hagin produït processos de combustió controlats, de forma més o menys reiterada. Aquesta contribució pretén realitzar una exposició de les estructures de combustió documentades pel projecte Entre Illes i analitzar com aquestes ens ajuden a entendre millor el significat cultural dels dos caps costaners en curs d’excavació.

Back To Top
×Close search
Search