skip to Main Content

“A Sa Màniga procuram trobar noves maneres de seduir el públic”

[pullquote] Pere Santandreu Brunet (Sant Llorenç, 1970) és doctor en Història del Teatre per la UIB, té un màster en estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield (Anglaterra) ha fet classes a la UIB, a Sheffield, i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. De l’any 1999 és el director de l’Auditòrium Sa Màniga i tècnic superior de l’Ajuntament de Sant Llorenç
[/pullquote]

Sa Màniga, a través de l’Ajuntament de Sant Llorenç, i per cinquè any consecutiu, participa al programa PLATEA, pel qual ha rebut 42.000 euros per a la seva programació. Ens pots explicar en què consisteix aquest programa?
El programa PLATEA és un programa del Ministeri de Cultura, destinat a les administracions locals. Fa cinc anys que el convoca, i Sant Llorenç, del primer any ja hi participa. L’objectiu que té aquest programa és facilitar la mobilitat d’espectacles de tot l’estat.
Hem de pensar que, en el cas de Mallorca, quan parlam d’espectacles en viu que impliquen el desplaçament d’escenografies i d’artistes, hi ha uns costos molt elevats. L’estat, amb aquest programa, a més d’assegurar els honoraris de les companyies, també facilita el cost del transport amb avió dels artistes, i en vaixell de les escenografies.

I com es trien els espectacles?
El Ministeri facilita un catàleg on hi ha devers 600 espectacles. Està bé destacar aquí que hi ha uns experts que els han triat, per la qual cosa està garantida una solvència, una qualitat. A partir d’aquest catàleg, triam els espectacles. Un dels requisits és que hi hagi diversitat de gèneres: dansa, teatre, teatre familiar i circ. Nosaltres hem triat cinc espectacles i ens els han concedit tots cinc.
Ens pots anticipar una mica quins són aquests espectacles?
N’hi ha dos de dansa espanyola, de flamenc, una és la companyia de Marco Flores, que és un ballador molt destacat, que fa un flamenc nou. Llavors hi ha dues companyies de teatre familiar molt interessants, una del País Basc, Teatre Gorakada, i una altra de València, L’horta Teatre, de llarga trajectòria. Llavors, la cinquena és la companyia Yllana, de Madrid, que fa humor gestual. Fa anys que ens feia ganes dur-la i aquesta ha estat una bona oportunitat.

Podem fer una mica de repàs històric de Sa Màniga?
L’Auditòrium Sa Màniga s’inaugurà l’any 1999. Per tant, l’any que ve farà vint anys. És un projecte municipal de l’Ajuntament de Sant Llorenç, la gestió és pública i el finançament municipal.
La construcció de l’edifici va comptar amb una ajuda de la Conselleria de Turisme, que va fer front al 46% del pressupost, i de l’Associació Hotelera, amb el 4%; la resta, va anar a càrrec de l’Ajuntament. Hi ha un equip estable que gestiona el centre, que està format per dos tècnics d’espectacles, una auxiliar administrativa, una persona a mitja jornada de serveis generals (neteja, porteria…). També a mitges jornades hem pogut tenir un graduat universitari jove, a través de diferents programes; i per acabar hi som jo, el director. L’objectiu del centre inicialment era doble: per una part volia ser un centre de convencions, ja que a Cala Millor hi ha una indústria turística potent, i llavors no hi havia espais per fer negocis, congressos… L’altre objectiu era poder oferir una proposta estable d’arts escèniques, músiques i arts visuals, i també exposicions. Amb els anys la indústria turística va crear espais per atendre els grups de negocis, i l’Ajuntament s’hi va anar retirant, perquè l’empresa privada ja ho cobria. Per això ara bàsicament ens dedicam al segon objectiu. Cada setmana, llevat del mes d’agost, que tancam, hi ha activitats. Hauríem de dir que no som un centre productor, rarament produïm espectacles, sinó que els mostram. Sí que produïm exposicions, entre una i dues a l’any.

Quin balanç podem fer d’aquests quasi vint anys?
En aquests anys hem organitzat 102 exposicions d’arts plàstiques, 76 congressos i convencions, i 1.050 funcions de música, teatre i dansa. El centre ha acollit 355.000 usuaris. No és que m’agradi molt parlar de xifres fredament, però si tenim en compte que Sant Llorenç, l’administració mare, no arriba a 9.000 habitants, les xifres de Sa Màniga són prou considerables com per a destacar-les.
L’afluència de públic ha estat regular o hi hagut alts i baixos? La crisi la va afectar?
La crisi va afectar molt, no tant perquè hi hagués barreres per accedir-hi, sinó que hi havia una espècie de psicosi generalitzada, que va fer que una part del públic deixàs de fer coses. S’havia d’estalviar. Afortunadament la gent avui ja torna a anar a veure espectacles, volem cultura, i bellesa.

El darrer any com ha anat?
Ha estat una temporada molt bona. Jo diria que 2017-2018 ha estat una temporada molt madura i d’un nou enamorament entre artistes i públic. No ens hem conformat, hem intentat trobar nous formats, noves maneres de seduir el públic, d’oferir la proximitat de l’artista… Nosaltres intentam que cada espectador pugui parlar amb el director, que hi hagui un col·loqui amb els actors… Hi hem fet molta feina i ha donat resultats.

Ha suposat qualque canvi a Sa Màniga l’aparició de l’Espai ·36 a Sant Llorenç?
El tema és que Sant Llorenç és un municipi petit, però amb diferents nuclis de població, i l’Ajuntament, a nivell polític, va decidir que Sant Llorenç havia de comptar amb un espai polivalent. Hi ha una voluntat que hi hagi centres en els dos nuclis. La tasca nostra és donar sentit a aquests espais. Hi ha dos equips petits, no hem d’entrar en competència, sinó que hi ha d’haver una col·laboració fluïda. Crec que la tendència amb el temps serà que cada espai s’anirà especialitzant. A Sant Llorenç més teatre, i a Sa Màniga més dansa i música. Pens que serà així, i que l’Administració ha d’escoltar el seu entorn, veure què necessita el ciutadà, què vol.

Per què volem que hi hagi arts escèniques? Quines són les seves funcions?
No és que ho vulguem, és que hi són, formen part de la natura humana. L’ésser humà, quan neix, per expressar alegria, canta, espontàniament; la música ha acompanyat les feines durant molts d’anys, els guerrers cantaven per donar-se valor a ells mateixos… Per tant són creacions humanes inherents a la persona. I la vida d’avui en dia fa que ho vulguem posar dins edificis, teatres, auditoris. Hi són.
Les funcions són molt diverses. Hi ha una primera funció, que no hem de negar ,que és la d’entretenir, de passar-ho bé. Llavors hi ha d’altres funcions: fer pensar, que allò que veim sigui un mirall, fer reflexionar, tenir la voluntat de canviar… Els objectius també són diferents en funció de l’espai: els espais privats tenen una funció comercial, l’empresari hi guanya doblers, en canvi en els espais públics la funció és servir la comunitat.

Poden ser deficitaris, els espais públics, en aquest sentit?
Crec que el terme deficitari és enverinat i depèn de qui l’utilitzi. Sa Màniga no és deficitària, perquè tenim un pressupost i l’executam, no ens passam del pressupost, això vol dir que no som deficitaris. Hi haurà altres persones amb una ideologia diferent, que pensaran que qualsevol servei públic és deficitari. Però la realitat és que els ciutadans hem acordat pagar uns imposts per tenir uns serveis: educatius, sanitaris, de transports públics, bombers, etc. Tots els serveis que consideram necessaris no són deficitaris, els pagam amb els nostres imposts.

A la nostra comarca tenim Sa Màniga, l’Auditori i el Teatre de Manacor, de Porreres, d’Artà… És sostenible i rendible que cada poble tengui un gran teatre? Feis col·laboracions, uns amb altres?
A la comarca de Llevant hi ha una xarxa extensa d’espais escènics públics, són municipals, per tant, cada municipi els sosté, i ha estat una decisió de cada municipi, crear-los. Això no és ni bo ni dolent, potser sí que hi va haver una certa descoordinació a l’hora d’obrir-los, potser s’hauria d’haver plantejat a nivell comarcal, però no va ser així. Tanmateix, les insfraestructures tenen sentit si els ciutadans responen, i els respectius ajuntaments han de garantir equips de feina, pressuposts, etc. I, juntament amb els artistes, han de ser capaços de seduir el públic. Serà missió de cada un d’aquests espais aconseguir això. Seria un fracàs si els espais estassin buits.
Pel que fa a la segona qüestió puc dir que hi ha una certa col·laboració entre alguns espais, però en general la coordinació i col·laboració haurien de millorar, hauríem de fer més feina conjunta.

Back To Top
×Close search
Search