skip to Main Content
Sant Antoni, Festa Viva I Escampada

Sant Antoni, festa viva i escampada

El calendari no ens deixa descansar. Encara amb els papers dels regals dels Reis per damunt les taules, el Patronat de Sant Antoni de Manacor ja ha presentat el programa de festes. Com cada any, petites novetats, petits canvis. Enguany, per exemple, les completes podran ser una micoia més curtes, per a gaudi dels qui hi són només per cantar els Goigs, i per a descans dels qui passen una penada de tenir l’església tan estibada. Aquí sí, que, cada un parell d’anys, s’incorporen canvis a les celebracions, per consagrades i antigues que siguin, per adaptar-les a les necessitats actuals de la festa. En altres camps com la incorporació de les dones a la participació activa dins la colla de dimonis, la cosa no va tan llatina, com tampoc hi va el llatí a les completes, que s’arracona “en favor de la llengua pròpia”, segons explica el rector Amorós.

Però Sant Antoni no és, ni de molt un fet exclusiu de Manacor, ni tampoc d’Artà. Són molts els pobles del llevant mallorquí que, cadascun a la seva manera, i servant la seva idiosincràsia, celebren la festa del patró dels animals. A Sant Llorenç, enclosos entre l’autenticitat artanenca i la massificació manacorina, fan una festa casolana, sentida, arrecerada d’externs i generosa amb els de la casa. A Porto Cristo han generat un patronat, curiosament presidit per una dona ara, la popular i incombustible Antònia Ballester, Covetes, i també tenen un baciner que no du bacina i que en lloc de parar la mà la dona, com és Perfecto Acosta. I no sols això, sinó que també, a Porto Cristo és on veié la llum la tradició de na Tonina, la somera glosadora que acompanya els santantoniers la vetlada del divendres abans de Sant Antoni. Cançons verdes i gloses omplen el vespre porteny en una iniciativa que a més de tradició és reivindicativa d’un sentiment de poble de Porto Cristo, sense que això llevi que la popular somera tengui temps i forces, també, per circular pels carrers manacorins el dissabte de la festa.

A poc a poc, Porto Cristo consolida una manera de fer la pròpia festa, com també ho fa Son Macià, on, cansats d’esperar el camió dels dimonis que transitava antany, decidiren crear la seva colla de dimonis pròpia, amb dimònia incorporada, i fer la festa així com volien ells, sense haver d’estar pendents de ningú extern. La setmana que ve, més. I molt. Encara que ho diguem petit, perquè no s’ha encès el foc encara, visca Sant Antoni!

Back To Top
×Close search
Search