skip to Main Content
Sant Antoni, Quan El Poble Fa I és, Ell Mateix, L’espectacle

Sant Antoni, quan el poble fa i és, ell mateix, l’espectacle

I ja n’hem doblegat un altre. Manacor ha viscut un nou any santantonier memorable i que passarà a la història per l’estrena d’Antoni Bassa com a dimoni gros durant els dos dies de festa i també per l’estrena d’Antoni Amorós com a nou rector santantonier.

Que Sant Antoni ha esdevingut un dels moments culminants de la nostra història recent, del nostre calendari actual. En el fons, el nostre poble es transforma i Sant Antoni n’és alhora motor i conseqüència. El vigor civicosocial es manifesta i creix de forma exponencial per Sant Antoni. Associacions, grups d’amics, companys de bar, clubs esportius, associacions de pares i mares, tots els col·lectius s’organitzen per participar, cadascun a la seva manera en la festa de Sant Antoni. Uns fan un fogueró per concursar, per guanyar; uns altres fa mesos que fan carrossa; la majoria organitzen un fogueronet per tenir un lloc on torrar amb els amics; d’altres queden amb família o amics i fan un sopar a casa, aprofitant un corral, una porxada, un espai obert on poder fer un poc de foc; també n’hi ha que, a més de tot això, van darrere els dimonis, els veuen ballar, els canten, s’entusiasmen; i n’hi ha que ho viuen, simplement, anant de pub en pub i fent copes, i sense veure cap dimoni, ni cap banya, ni sentir cap picarol. El cas és, però, que el fet que hi hagi un arrelament tan fort en la tradició, en la cançó, en el goig, i sobretot en la comunió de poble, no sols no hi fa res que hi hagi gent que s’hi acosti de manera tan tangencial, sinó que, a més, arriba a completar la festa.

Manacor enguany ha tret profit del fet que la festa caigués entre setmana. Just després de l’Ajuntament, on l’amplitud de la nova plaça es va combinar amb una lleugera baixada d’assistència, els rotlos del carrer Major, de Jaume II, de la plaça de les Verdures s’organitzaven molt ràpidament i entre i entre hi havia espai per respirar, serenor, tranquil·litat, familiaritat.

I així durant tota la volta de dia 16, que es va allargar fins passades les tres de la matinada.

Però tornant a l’inici d’aquesta columna: cert és que tot el moviment santantonier és una mostra preclara del vigor civicoassociatiu del poble i, com a tal, també és un gran mostrador per a les reivindicacions que estan més damunt fulla. Destacable sens dubte el ball de les dimònies, que arribava a la quarta edició, amb més assistència que mai i amb un contundent darrer ball davant l’Ajuntament. El debat sobre la participació de les dones a les festes populars està obert i creix arreu de Mallorca. Patronat i Baciner no podran amagar pus el cap davall l’ala, perquè el clam, ara ja, és popular.

Back To Top
×Close search
Search