skip to Main Content
Sant Llorenç, El Llarg Camí Cap A La Normalitat

Sant Llorenç, el llarg camí cap a la normalitat

Fa dos mesos del desastre. Sant Llorenç, com d’altres zones del Llevant mallorquí va viure la tragèdia natural més grossa que recorda cap persona viva del nostre redol. L’aigua s’acarnissà amb la carismàtica vila de Bellver, bres que engronsà talents enigmàtics i distants com el de Margalida Fullana o Salvador Galmés. Hi ha pèrdues irreparables, que avui comptam amb fredes xifres i que sabem que ja no tornaran. Primer serà el dol. Després serà el record. Els béns materials perduts, però, a poc a poc es refaran. L’allau de solidaritat d’arreu de Mallorca i també l’empenta demostrada pel poble llorencí fan pensar com a segura la recuperació del pols econòmic i social de Sant Llorenç. També, per descomptat, els ajuts institucionals, que no deixen de ser, també, l’aportació del bé comú al bé comú.

Tenim constància dels esforços dels llorencins durant aquestes llargues setmanes. I visitar el poble, encara avui, és un retorn al record de l’horror viscut el passat mes d’octubre. Però tot, a poc a poc, es torna a posar al seu lloc. Tot, a poc a poc, torna a la normalitat tan enyorada, a la rutina tan valorada després d’un fet tan extraordinari com aquell.

Les institucions, si tenen vertader sentit d’estat, han de deixar la foto a un costat i liderar el suport a tots els damnificats, siguin de la condició que siguin. I per descomptat han de cercar la justícia, més que no l’equitat, en el repartiment dels ajuts. Hi ha una doble condició que l’administració hauria de tenir en compte. La primera ha de ser, sens dubte, la compensació per a aquelles persones que tenen una renda més baixa, aquelles a qui serà més complicat de refer-se del cop d’haver perdut bona part dels seus béns. El segon criteri, ha de ser també el de compensar aquells qui més han perdut, perquè com més gros és el cop, més difícil és, també, sortir-ne. És ben segur que costarà deixar tothom content, i és per això que tant l’Ajuntament com les institucions supramunicipals que ajuden els afectats han de fixar un criteri just, tenint present sempre que la justícia no sempre rau en l’equitat.

Back To Top
×Close search
Search