skip to Main Content
“Sé Que No Farem La Independència Ni La Revolució Socialista Ni Salvarem El Medi Ambient Des De L’Ajuntament”

“Sé que no farem la independència ni la revolució socialista ni salvarem el medi ambient des de l’Ajuntament”

Joan Gaià (Manacor, 1985) és llicenciat en Ciències Polítiques i Ciències del Treball (UPF). Cap de campanya de MÉS-Esquerra en les darreres eleccions, ara a l’Ajuntament gestiona Participació Ciutadana i Personal Municipal entre d’altres, tot combinant-ho amb la seva formatgeria.

Heu tengut l’estiu d’adaptació, com has viscut aquesta posada en marxa?
Tota la vida he estat ficat dins política però mai havia estat regidor i ara sent una responsabilitat un sentiment de no fallar molt grossos. Sé que no farem la independència ni la revolució socialista ni salvarem el medi ambient des de l’Ajuntament. Coses molt petites i fer-ho bé són les que ens han de donar satisfacció. Em donaré per satisfet si aconseguesc que mitja dotzena de manacorins vegin que l’Ajuntament és seu i és més a prop, em donaré per satisfet.

No tens dedicació exclusiva. Com dus combinar fer formatges i fer política?
El truc és aixecar-te quan el sol encara no ho ha fet i fer moltes hores. Té l’avantatge que pots estar més en contacte amb la gent, sentir el renou del poble i no et desconnectes del món real. A vegades és molt més interessant el que es xerra al bar o a la perruqueria que una conversa entre funcionaris o polítics. També consider que he tengut molta sort perquè tant els tècnics de recursos humans com els de participació són gent molt solvent i pots fer més política que a altres departaments més carregats amb feines burocràtiques. També m’agrada la perspectiva de tenir un negoci tot i les dificultats que puguin sorgir. Per exemple, el meu càrrec és incompatible amb la venda ambulant i he de veure com ho faig a partir d’ara.

Hi ha similituds entre la política i la vida a foravila?
Sí, s’assembla molt: és intentar incidir en el bocí de món que t’ha tocat viure.

Un grup independentista té majoria a Manacor per primera vegada. Creus que governant s’eixampla la base?
Jo crec que sí. Governar fa que hagis de menjar-te coses que no t’agraden però també et dóna l’oportunitat d’entendre-les des de dins per poder traslladar un missatge. Per exemple, amb la qüestió del Pla General, hem tengut una frontera, en aquest cas verda, ens ha afectat molt. Hem sentit molta gent que tenia una idea preconcebuda del Pla que nosaltres no teníem perquè ni tan sols havíem tengut accés a tota la documentació. No hem pogut parlar amb l’empresa que ha gestionat totes les al·legacions… Aquesta oposició està bé, perquè hem d’estar a les institucions amb una dosi d’idealisme que no hem de perdre mai però també hem de ser conscients de la necessitat de tenir un peu damunt del món real, per tal de millorar el missatge que es dóna.

Ja que xerres del Pla General, quines sensacions tens?
Jo estic convençudíssim de què s’arreglarà i em qued amb la conferència de n’Itziar González de l’altre dia: dues entitats que s’han mostrat molt bel·ligerants amb el Pla organitzen una xerrada que fou brutal, amb un cervell com el d’Itziar i donant un missatge que crec que és molt positiu: el Pla General ha de ser una eina i s’ha de cooperar. Ella li diu cooperació, jo crec que hem de xerrar amb tota la sinceritat del món i posar-nos d’acord. Consider que aquest Pla és una mica fill de la moció de censura perquè en les negociacions de l’any 2015 hi havia un pla sobre la taula amb unes clapes molt estranyes, que han desaparegut. La moció de censura i la pressió popular han fet que es reconfiguri i es tracta d’ajuntar totes les baules de la cadena… En aquest sentit, crec que un dia mirarem enrere i veurem que hi ha tota una sèrie d’entitats que contribueixen a una construcció republicana a Manacor, com Dones de Llevant, Xítxeros o l’Assemblea Antipatriarcal, per exemple.

Com valores les negociacions per arribar al pacte de govern?
PSOE i Podemos, pel meu gust, no varen ser prou lleials a l’esperit d’allònque volia el poble i varen desdibuixar un organigrama de govern. Nosaltres vàrem decidir que no seria la nostra batalla. M’hauria agradat que hi hagués hagut més confiança, crec que hauria estat millor per l’organigrama… I la demostració és que hi ha certes competències que, per jo, han quedat fora de lloc.

I estàs satisfet amb el que t’ha tocat?
Duc els roïssos del que la resta no volgueren. Quan ets el gros a vegades passa això, que els roïssos te’ls has de menjar… Així i tot, així m’ho digué el batle i per jo és fantàstic.

Anem per parts: participació ciutadana ha estat una de les àrees més criticades durant l’anterior mandat. Com ho enfoques tu a partir d’ara?
L’objectiu des de participació és molt simple: fer veure a la gent que l‘Ajuntament és seu. Per jo és gairebé una obsessió perquè la gent entra a l’Ajuntament i gairebé està incòmoda… El problema és que molta de la gent que han estat fins ara a l’Ajuntament pensaven que era seu i això no és així i la participació havia tengut una importància subsidiaria. L’Ajuntament és de la gent i aquest matís és molt important. D’altra banda, crec que participar també és que la gent et pugui trobar pel carrer i et faci suggeriments, et renyi o et doni l’enhorabona si has fet una cosa ben feta. Convé que la gent participi i no només a través de vies reglades: a mi les informals m’interessen molt.

Un dels punts calents és l’Espai Na Camel·la…
L’espai funciona bé però falta la figura d’un dinamitzador que doni una mà i ara mateix no es pot crear la plaça. També és imprescindible fer un conveni perquè és imprescindible que el pati passi a formar part de l’espai. Necessitam també que més gent sàpiga que existeix aquest espai. També hi hauria d’haver un punt d’atenció a la joventut. Probablement és un espai idoni per fer polítiques de joventut directes: intentar que un tècnic de la casa faci polítiques des de la casa és molt difícil, sobretot per l’horari d’oficina, quan els al·lots són a l’escola. Per exemple, incidir en l’educació sexual o en matèria de prevenció de malalties sexuals.

I els pressupostos participatius?
No sé què farem encara. L’àrea d’economia ha reservat una partida però jo pens que políticament tenen el valor que tenen… Potser ens interessa més seure les entitats que varen participar l’any passat, asseure’ns i negociar propostes i visions. Les entitats no s’han d’entretenir, han de poder incidir.

Moltes entitats es queixen de poca comunicació amb la institució…
Cal atorgar a les associacions l’estatus d’entitats d’utilitat pública, que tenguin importància i que l’Ajuntament les pugui tenir en compte com interlocutores importants. També s’ha d’ordenar el registre d’entitats i actualitzar-lo: hi ha coses fetes però moltes no estan cosides.

Back To Top
×Close search
Search