skip to Main Content

Sebastià Sansó: “He demanat als tècnics de la Conselleria que l’expedient de descontaminació de Majórica no duri deu anys més”

[pullquote] Reconegut en l’àmbit musical i artístic, Sebastià Sansó (Manacor, 1980) també és, de formació, ambientòleg i des de fa alguns mesos, nou director general d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus del Govern Balear.
[/pullquote]

Que et telefonin per ser director general deu descol·locar… Com va anar, això?
Amb el conseller Vidal ja érem amics, companys de carrera. A part de l’amistat, que seria un fet anecdòtic, havíem tengut un contacte més intens de forma professional a l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals, Illes Balears. I teníem moltes afinitats, personals i tècniques i professionals. A ell li proposen de ser conseller i vol fer un equip de confiança i tècnicament adequat per dur a terme els seus objectius. Per la meva trajectòria el conseller va pensar que jo podria tenir un perfil adequat per ser director general. És evident que tenc una afinitat política absoluta, però mai he estat en política activa.

Parlem de les teves competències. Què pots aportar quant a educació ambiental?
Primer de tot, escoltar tots els col·lectius que s’hi dediquen. Ara hi ha molts més actors que fan educació ambiental que no fa deu anys: Creu Roja, Deixalles, Gob, Amics de la Terra. La idea és donar-los suport, recuperar una línia de subvencions per a entitats sense ànim de lucre, amb l’objectiu de canviar la consciència ciutadana envers l’entorn. És important que els centres educatius també se sentin recolzats i reconeguts i que tenguin el suport tècnic necessari per poder desenvolupar els seus projectes. La idea és que tot això no depengui de la bona voluntat. Ara mateix tenim cent vuitanta-tres ecocentres, i no fa gaire aquesta xifra era sensiblement superior. Si s’ha mantengut gràcies a la bona voluntat dels professors que creuen important dur aquest programa als centres.

El vertader cavall de batalla el deveu tenir amb els residus.
Sí. Volem fer una Llei de residus, per afavorir al màxim que la gestió dels residus sigui bona, que es camini cap a uns índex alts de reciclatge, reutilització i reducció. Això és una tasca complicada. Per sort no partim de zero. Colau Barceló i David Abril ja hi havien fet feina i són un punt de partida interessant. Ho haurem d’actualitzar. Hem d’anar molt coordinats amb tots els consells, que ara estan redactant de bell nou els seus plans directors.

Amb quin esperit es fa aquesta llei. Amb més sancions? Amb més intervencions per part de l’administració?
Les sancions ja estan previstes. Intentaré que s’exerceixi de manera molt més eficient que el que s’ha fet fins ara. Tenint en compte que hi ha el Seprona i que els Ajuntaments hi tenen coses a dir. M’estimaria més que no hi hagués sancions perquè això voldria dir que les coses que es fan bé.

A les Balears tenim un problema pel que fa a la gestió dels residus? Vull dir: hi ha accions sancionables importants?
Sí, tenim un problema. No és sempre culpa del ciutadà, tot i que ara la majoria de les administracions ja van en una altra direcció. Necessites tenir el ciutadà ben informat. Un dels problemes són els abocaments de residus de construcció i demolició (RCD). No cal ser excessivament observador per notar que n’hi ha per tot. En la majoria de casos són materials inerts, però tenen un impacte visual i ambiental important. MacInsular té unes tarifes que el sector troba cares, i per evitar pagar aquestes taxes. sorgeixen aquests abocadors il·legals.

Tenim espais contaminats per activitats industrials?
Si féssim cates d’aquelles zones amb activitat industrial coneguda, sense anar més enfora Majórica, en trobaríem molts més dels que hi ha declarats. El sòl contaminat ja es considera un residu. I ha de tenir un tractament.

Els abocadors han de passar a la història?
Això ve d’Europa que deixa anar que els abocadors s’han d’acabar. Perquè s’acabin els abocadors la gestió ha de canviar molt. Si la fracció orgànica es composta ja és un quaranta per cent. A Eivissa i Menorca encara tenen abocadors actius. A Formentera ja no n’hi ha. I a Mallorca queden els de cendres de Son Reus i Alcúdia, i el de Santa Margalida per a RCD i residus perillosos.

I sense abocadors podem prescindir dels forns de Son Reus?
El problema és que hi ha uns convenis entre el Consell i Tirme que o es compleixen o s’indemnitza Tirme, és una situació complicada, perquè la gestió en residus no perillosos la té el Consell.

El turisme també és una indústria però els residus que genera deuen ser considerats urbans.
Hi ha experiències molt bones que han incentivat els hotelers per fer-ho bé i ha funcionat, com a Sant Llorenç.

Per què no universalitzam la recollida selectiva porta per porta?
El problema és que la gestió de residus no és igual per a tothom. Son Sardina, per idiosincràsia urbanística i social, pot fer una recollida porta per porta que per ventura no podrà fer Son Gotleu… I d’altra banda, sempre existirà el turisme de residus. Sempre hi ha gent que es mou per tirar els fems així com vol.

A Manacor hi deu haver algunes qüestions pendents que pertoquin a les teves competències. Quines?
– Posar fil a l’agulla amb el tema de Majórica, que ja du més de deu anys d’expedient. Està pràcticament descontaminat, però he demanat als tècnics que això no duri deu anys més. Si hi ha una part que encara no esta certificada com a descontaminada, que se certifiqui i s’hi posi solució, especialment pensant en el solar i l’edifici propietat de l’Ajuntament.

A Manacor hi ha un abocador a l’Ermita. Està tancat i liquidat?
Liquidat no hi estarà fins d’aquí a trenta anys. Hi ha d’haver un control. Està ben clausurat però necessitarà aquests trenta anys de supervisió.

Back To Top
Search