skip to Main Content

“Sempre havíem dit que era zona rústica”

[pullquote] Bel Febrer, delegada d’Urbanisme, es mostra satisfeta amb la sentència del Tribunal Suprem, que considera que ha donat la raó a l’Ajuntament
[/pullquote]

Quina valoració feis de la sentència del Tribunal Suprem respecte el cas de les zones verdes?
La valoració d’entrada és molt positiva; tant per l’Ajuntament, com pels ciutadans del municipi com per les arques municipals. Perquè resol allò que en tot moment l’Ajuntament havia defensat. Aquests metres s’han entès com a zona rústica, que és allò que nosaltres sempre havíem dit.
La satisfacció és molt gran perquè allò que passa a les arques municipals recau sempre sobre els ciutadans.
I encara és més satisfactòria si pensam en com s’ha desenvolupat el cas des del principi. Pareixia que anàvem a remolc, que els vents bufaven en contra nostra i que seria molt complicat arribar a una sentència favorable. Per això la satisfacció és doble.
Sí que voldria fer un incís respecte un detall que distorsiona una mica el valor dels terrenys. Hi ha mitjans que han fet una lectura errònia del preu del metre quadrat i m’agradaria aclarir-ho. L’error surt de dividir els 500.000 euros entre 10.000 metres quadrats. Això ens donaria un preu de 50 euros per metre quadrat. Però aquest càlcul no és real. Els 10.000 metres corresponen a un parell de parcel·les diferents, i n’hi ha una, de 950 metres, que per qüestions tècniques o legals, no ha pogut esser objecte d’estudi del Suprem i ha quedat amb la valoració que havia fet el Tribunal de Justícia. La resta de finques, sí, i queden amb un valor de 7’5 o 8 euros el metre quadrat.

Creu que la sentència és justa per les dues bandes?
Aquesta pregunta és mala de respondre. Jo crec que una cosa pot ser justa per les dues parts, quan han arribat a un acord. En un acord, tot i que cada part hagi hagut de cedir en algun aspecte, les dues poden estar satisfetes. En el cas d’una sentència és difícil que passi això.
En qualsevol cas, per l’Ajuntament és justa, i ho seria més encara si aquesta parcel·la que comentàvem abans s’hagués pogut valorar com la resta. Respecte els propietaris, si han arribat al Suprem per defensar la seva postura, crec que difícilment trobaran justa la sentència. De totes maneres, això ho haurien de contestar ells.

Creus que aquesta sentència podria influir en els altres casos d’expropiacions que hi ha pendents, o cada cas és diferent?
Evidentment no tots els casos són iguals, ni tots els que hi ha a Manacor , ni tots els que hi ha a les Illes. Cada un té les seves característiques. Però aquesta sentència podria ser un punt d’inflexió, un exemple pel Jurat Provincial i el Tribunal Superior de Justícia. Nosaltres tenim un altre cas pendent similar, el cas de les zones verdes de la rotonda del Cilindre. La sentència d’ara és garantia de res? No. Però és una esperança.

Back To Top
×Close search
Search