skip to Main Content

“Serem capaços, nosaltres, de deixar una herència cultural de qualitat a les futures generacions?”

[pullquote] Francisca Rufiandis (Manacor, 1966) és Graduada Social i apassionada del món de la cultura, i va gestionar durant set anys la Sala Sacma
[/pullquote]

Què era, en essència, la Sala Sacma?
Una sala per l’art i la cultura de Manacor. Un projecte que vàrem iniciar Joan Brunet i jo amb la intenció d’interactuar en diferents àmbits culturals. Allà hi vàrem fer moltíssimes coses: exposicions, presentacions de llibres, conferències, cinema, micro teatre, tallers de cuina, tast de vins, etc. Col·laboràvem estretament amb altres associacions com 39 escalons, Dones de Llevant, etc. i amb professionals com Tomeu Simonet i Toni Sansó, especialistes en arts plàstiques.

Quin temps va estar oberta?
Aproximadament set anys. La vàrem inaugurar l’any 2007 i va estar en funcionament fins a l’any 2013 o 2014.

Com valores personalment aquesta experiència?
No hi ha doblers que puguin pagar tot el que vaig aprendre al llarg d’aquests set anys. M’ha enriquit moltíssim com a persona, a nivell intel·lectual, espiritual… És una de les coses de les quals em sent més satisfeta d’haver fet.

Perquè va tancar la sala Sacma?
Es varen ajuntar una sèrie de factors. Allò que més va diluir la meva activitat a la Sacma varen ser els quatre anys que vaig estar a l’Ajuntament. Jo no volia que la gent pensàs que hi pogués haver qualque tipus de profit… Precisament va ser tot el contrari, jo afavoria en tot allò que podia els espais municipals. També tenia poc temps i va arribar un moment en què es va rompre la dinàmica que hi teníem, hi va haver projectes que passaren per damunt els altres…

I ara que has deixat la política no t’agradaria tornar a obrir la Sacma?
Sí, de fet, ara estudiam la possibilitat de tornar a obrir les portes. Ho farem, però, amb una altra filosofia. Abans era un espai de tots, on jo organitzava coses. Ara serà un espai de tots, on cadascú podrà organitzar allò que vulgui així com vulgui. Allò que ens agradaria és poder oferir un espai a un preu molt assequible, i que s’hi puguin produir sinergies entre els projectes que s’hi desenvolupin. Donarem peu a què qualsevol empresa privada que vulgui presentar el seu producte ho pugui fer allà. En l’àmbit de les exposicions ens agradaria que hi hagués un contacte més personal, que l’artista pogués explicar el perquè de la seva obra…

Per què creus que a Manacor no hi ha galeries?
Primer de tot crec que la crisi va fer molt de mal. Va ser perjudicial per a tothom, però pel món de la cultura encara més, perquè uns calçons els has de comprar per poder anar vestit, però un quadre és una cosa secundària. Per altra banda, crec que perquè una galeria sigui rendible avui en dia s’ha de professionalitzar en tots els sentits. La persona responsable s’hi ha d’abocar en cos i ànima. Si no hi ha rigor i seriositat és fàcil i comprensible que l’artista vengui el quadre una vegada despenjat, amb la qual cosa pel galerista és mal de fer subsistir. S’ha d’entendre que en aquest negoci hi intervenen l’artista, el galerista i el comprador. S’han d’establir i respectar clarament les condicions.

Quin ha de ser el paper de l’Administració amb als artistes?
L’Administració és una finestra oberta perquè els artistes es puguin donar a conèixer… A vegades, però, no s’adequa a les necessitats reals. Perquè pels artistes consagrats hi ha espais disponibles, però aquells qui de veres els necessiten són els que comencen, o, els que de manera modesta es volen mantenir. La cultura en general s’ha de promocionar, vivim una època molt complicada per a la cultura. Ara visitam i contemplam l’art que ens deixaren civilitzacions i cultures anteriors a la nostra. Serem capaços, nosaltres, de deixar una herència cultural de qualitat a les futures generacions?

Back To Top
×Close search
Search