Sergi Gil, pilot: “Primer et treus una llicència per menar avionetes, llavors, cada avió té el seu curs específic”

[pullquote] Miquel Sergi Gil és de Manacor i va néixer l’any 1980. Fa tretze anys que és pilot d’aviació. Du prop de 8.000 hores de vol, que són moltes per l’edat que té.
[/pullquote]

Com i quan vares sentir la vocació de ser pilot?
Tenia clar que no volia fer feina dins una oficina. Per altra banda, sempre pensava en viatjar, tenia clar que volia viatjar. Un familiar meu era pilot i un dia em va convidar a anar amb ell a l’avió, vaig poder entrar dins la cabina i em va agradar molt. També m’hauria agradat ser astronauta, o estudiar qualque cosa relacionada amb l’astronomia, les estrelles i tot aquest món m’agradava molt. Sobretot era això, no estar tancat a un lloc.

On et vas formar?
Vaig estudiar a Salamanca, a Adventia. Quan jo estudiava era l’època en què aquest tipus d’escoles es privatitzaven. Abans, eren escoles del govern, o militars. Allà on jo vaig estudiar era una escola dels militars que es va privatitzar. Nosaltres vàrem ser la primera promoció que ho vàrem fer tot en anglès.
Allà hi vaig estar tres anys, llavors ja vaig venir cap a Mallorca i vaig entrar a una empresa que es deia Aebal, que era la germana petita d’Spanair. Allà feia feina a terra, i a la vegada estudiava i anava a Son Bonet a fer hores de vol, fins que varen sortir oposicions a Air Europa i hi vaig entrar.

En tres anys ja ets pilot?
Normalment a les escoles hi estàs devuit mesos, nosaltres hi vàrem estar més, per aquest procés de privatització que et contava. Amb això et treus la llicència de transports, i tens dret a pilotar avionetes. Però llavors, per dur avions grossos, has de fer el curs específic de l’avió determinat. Cada avió és un curs diferent.
Aquest curs específic dura tres mesos. Fas teòriques, més o manco un mes; llavors fas simuladors, quinze dies; i després fas entrenament en línia. Això vol dir que vas amb un instructor. Tu pilotes però ell és amb tu. Estàs en un entrenament continu, prop de dos mesos. A partir d’aquí ja estàs preparat per volar sol. Jo amb vint-i-quatre anys ja volava el Boing 737. Al cap de 4 anys, vaig passar al 767, que feia llarga distància, i vols internacionals.

De llavors ençà has fet feina?
Sí, però no sempre a allà mateix. A Air Europa hi va haver un ERE, jo vaig haver d’anar al carrer. Vaig estar a Escòcia un parell de mesos, després a París. Finalment em van readmetre i ara fa un any i mig que torna a ser aquí, a Air Europa. Torn menar un Boing 737.

Com s’organitza la feina d’un pilot?
Nosaltres tenim la programació de vols quinze dies abans de l’inici de mes. Aquí ens diuen els dies de vol i els dies lliures i imaginaris. Això dels dies imaginaris, vol dir que has d’estar disponible per si et necessiten. Segons cada vol tenim un horari. Normalment vas i tornes el mateix dia, en els vols nacionals. En els intercontinentals, a la majoria, tens 24 hores de descans. Llavors hi ha moltes possibilitats. Jo, per exemple, tenc una mitja de dormir vuit o deu dies fora de ca nostra.

Com és la relació del pilot amb els passatgers?
Nosaltres amb els passatgers hi tenim poc contacte, normalment qui hi té contacte són les auxiliars de vol. Nosaltres tenim altres problemes per gestionar que no són de passatgers. Llevat que passi alguna cosa, llavors sí que som els primers que hem de donar la cara i sortir de la cabina.
I qualque vegada t’ha passat qualque cosa? És a dir, has tengut qualque experiència complicada, qualque emergència?
Gràcies a déu, no n’he tenguda cap en vol. A terra sí que vàrem tenir un problema de motor, es va encendre un llumet que deia que no ens enlairàssim i vàrem haver de tornar al pàrking. Amb els passatgers a dins, el varen arreglar i quan tornàvem a partir es va tornar a encendre. Finalment vàrem haver de desembarcar i baratar l’avió.
Altres situacions compromeses també n’he tengudes. Per exemple, aquest estiu, vàrem tenir un passatger agressiu i vàrem haver de fer mitja volta i tornar. Va agredir una auxiliar. Teníem quatre hores de vol i no les podíem afrontar d’aquella manera.

Creus que és una feina segura?
Sí. Tens més probabilitats de tenir un accident de Manacor a Palma que de Palma a Dinamarca. Tots els sistemes de seguretat estan multiplicats per dos, o més. La seguretat és del 100%.

Aleshores, els accidents que hi ha?
Els accidents són errors humans. Perquè els procediments no estiguin ben escrits, que els pilots no tenguin una instrucció molt forta darrere, que no hagin fet els cursos de manteniment… Clar que un avió et pot fallar però tens tanta preparació que pots resoldre la situació de manera satisfactòria amb el procediment adequat. Per altra banda, sempre hi ha dos pilots. I feim molta feina en parella, feim psicologia aeronàutica, Tot ho tenim procedimentat.

Perquè creus que hi ha tanta gent que té por de volar?
Perquè és una situació on tu no pots fer res, tu no la controles. Nosaltres, els pilots, sabem quan es mourà, quan hi haurà turbulències… En canvi la gent en té un total desconeixement. Si un moment el motor fa renous, la gent no sap per què, és això. A part de claustrofòbies, que també n’hi ha moltes.

Les mesures de seguretat dels aeroports són justes i necessàries?
Són necessàries. Tot i que jo pens que s’haurien d’anar ajustant a la realitat de cada moment. Nosaltres, per exemple, passam les mateixes que els passatgers, llevat de la dels líquids, i tanmateix som nosaltres els qui més cercam la seguretat de l’avió.
Allò que també és necessari és fer cas de les restriccions en l’ús del telèfon. A jo m’ha passat en situacions d’aproximació que desapereixi la pantalla per temes de telèfons.

La vostra feina és molt estressant mentalment?
Tenim molts de pics, els moments de terra són molt alts d’estrès, gestiones combustible, passatgers, sempre vas a contratemps. Temps una hora i tot ha de sortir. Llavors al moment d’enlairar-nos, també ens cal molta concentració. El moment de creuer és el més relaxat, llevat que faci mal temps, i a l’aproximació tornes a tenir moments elevats, has de quadrar velocitats, alçades… A terra torna a ser estressant. Hi ha més estrès enterra que no volant. De fet, quan estàs estressat allà dalt vol dir que tens un problema.