skip to Main Content

“Un servei funerari estàndard costa entorn dels 2.500 euros”

[pullquote] Nofre Garcia és la quarta generació de la seva família dedicada als serveis funeraris a Manacor i és qui comanda al tanatori del Parc de l’Auba.
[/pullquote]En quina situació es troben els serveis funeraris a Manacor? Quina relació manté Pompas Fúnebres i Parc de l’Auba amb l’Ajuntament?

Les directrius de la Unió Europea del 1996 estableixen la pèrdua de monopolis. Això també afecta el sector funerari. Fins aleshores els ajuntaments tenien potestat per crear monopoli també en aquest sector. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. El cas és que a partir d’aquell moment, les empreses ens desvinculàrem de les concessions administratives i vàrem passar a actuar per compte propi.

En tots els casos?
Cal dir que tenim contractes amb alguns ajuntaments als quals els gestionam els cementeris, i aquí sí que ho feim com a concessionaris, a través de concursos públics. Ara mateix, gestionam tres cementeris municipals i dos tanatoris privats, el de Manacor i el de Felanitx.

Quan hi ha un difunt la família del qual no té recursos com es resol la situació?
Els hereus són els qui s’han de fer càrrec de les despeses vinculades a la defunció d’una persona. Pot passar que no hi hagi hereus, o que no hi hagi béns ni herència. En aquest cas són els ajuntaments els que es fan càrrec d’aquestes factures. Evidentment mai es deixa ningú sense aquest servei.

Quants de casos en podem trobar cada any a Manacor?
Ens surten quatre o cinc casos anuals. Tanmateix, cal tenir en compte que en aquests casos l’Ajuntament del municipi on ocorre la defunció és el que se n’ha de fer càrrec. En ser Manacor capital de comarca, és habitual que hi mori gent d’altres indrets i que l’Ajuntament se n’hagi de fer càrrec. És difícil que això passi a la inversa.

Què passa amb aquells difunts que professen altres religions que no siguin la catòlica?
Els catòlics, els evangelistes, els testimonis de Jehovà, tots s’enterren al cementeri.

I els turistes?
Es repatrien gairebé tots. Solen venir amb una assegurança. En alguns casos s’incineren aquí i després se n’envien les cendres als seus països d’origen. Feim repatriacions a Alemanya, a Anglaterra, a Grècia, a Itàlia, però també a Veneçuela o a Cuba.

També deveu tenir repatriacions de despulles d’estrangers residents.
No tantes. La majoria dels estrangers residents volen quedar aquí. Pensa que una repatriació pot duplicar les despeses del servei funerari.

Quin és el preu d’un servei funerari estàndard?
El preu mitjà oscil·la entre els 2.500 i els 3.000 euros. Això inclouria un servei complet, incloses flors, làpides, esqueles, la recollida amb el furgó fúnebre, tot el servei de tanatopràxia, el fèretre, les esqueles en premsa, els recordatoris, el servei de vetladors, la tramitació documental…

Què marca la variació en el preu?
Tenim taüts que poden costar tres mil euros. Hi ha gent que es gasta cent euros en flors, i d’altra que n’hi gasta 600. O paguen una làpida de 500 euros, o una esquela en premsa que en costi 400.

I el preu més barat?
A partir d’uns 1.200 euros. Cal tenir present, també, que els nostres clients han de pagar un 21 per cent d’IVA.

És curiós que un servei bàsic pagui un IVA tan elevat. Això és igual a la resta d’Europa?
Hi ha de tot. Hi ha països en què es considera un servei sanitari més i està exempt d’IVA i llocs com Grècia on arriben a pagar un 23 per cent d’IVA.

Què passa amb els musulmans que moren a Manacor? S’enterren al cementeri? Potser a Palma?
El 99 per cent de magrebins que moren a Manacor són repatriats. Tenen una assegurança a través del Banc Popular del Marroc, i també una associació. D’una forma o altra poden sufragar la repatriació. Cada any repatriam entre deu i dotze persones magrebines. Són uns difunts que passen molt desapercebuts. No fan esqueles, no fan funeral… Tot i que de vegades sí que han vengut aquí a fer algun acte religiós de comiat.

I els xinesos? Hi ha molta llegenda popular…
És una comunitat més petita. Nosaltres en deu anys n’hem tengut dos casos. I han estat per mort sobtada. Ells tenen clar que a Europa hi venen a fer feina i a guanyar doblers. Si es posen malalts se’n tornen cap a la Xina. De fet, els dos casos de què et parlava varen ser morts sobtades.

Dus tota una vida dedicada als serveis funeraris. Quins canvis has detectat en els darrers trenta anys?
Represent la quarta generació de la meva família en aquest món dels serveis funeraris. El canvi més important és la desvinculació de la societat del tema religiós. Som una societat madura, amb fonaments, amb estudis. Això no trepitja les creences, però sí que han canviat els hàbits més relacionats amb l’església. Primer duien el mort a l’església. La religió era la que comandava damunt la mort de les persones.

Amb això vols dir que hi ha molts de casos sense funeral? S’ha conegut aquesta puja de cerimònies civils?
Estam parlant d’un dos o un tres per cent de casos. A Barcelona, per exemple, els funerals, des de fa molts d’anys, es fan al tanatori. Hi ha una concepció diferent.

A banda de la qüestió religiosa, quins altres canvis s’han donat?
Antigament la gent es moria a ca seva. I la capella arent es muntava a ca seva. Això encara ara es pot fer, però amb unes limitacions horàries. Quan obrírem el tanatori, la gent anava molt despistada en aquest sentit. Però han vist que els compensa fer-ho d’aquesta nova manera.

Teniu un dels quatre forns d’incineració de Mallorca.
Sí. Cada any duim a terme unes 300 incineracions, sobre els 1.000 serveis anuals que oferim. La incineració, si no hi ha un volum gros, és inviable econòmicament. Nosaltres, els primers cinc anys, hi perdérem doblers. De fet, et cont una anècdota, el forn del Parc de l’Auba és una imposició política. Presentàrem el projecte al batle Miquel Riera, que ens demanà si tenia forn. Li diguérem que no. La resposta seva fou: Manacor ha de tenir forn. I Manacor ara té forn.

Això vol dir que és més car incinerar que enterrar?
Si les famílies tenen la tomba en propietat la incineració suposa un cost afegit d’uns 600 euros. En canvi, si un no té tomba i l’ha de llogar o comprar, li surt més barat incinerar. Normalment la gent que ve aquí sol tenir molt clara l’opció que triarà, sigui una o sigui l’altra.

Hi ha gent que doni el cos a la ciència, aquí?
Fins ara no era possible, perquè no hi havia facultat de Medicina. No tenia sentit que una facultat de Barcelona reclamàs un cos aquí. A partir d’ara suposam que començarà a passar.

Quanta de gent fa feina al Parc de l’Auba.
Devuit persones. Ten en compte que oferim un servei 365 diesa l’any durant les 24 hores. Sempre hi ha 4 persones de guàrdia.

Les esqueles són molt mediterrànies…
Sí. Als països nòrdics no se’n veuen. Els mediterranis som molt més expressius, i això també ajuda a passar el dol, és bo estar amb gent, i formar part de l’acompanyament en aquest trànsit.

Back To Top
×Close search
Search