skip to Main Content

“La seva preocupació per les necessitats dels altres era tan forta com les roques dels seus quadres”

[pullquote] Heus ací algunes de les reaccions que ha suscitat la mort de l’artista Joan Riera Ferrari.
[/pullquote] Pedro Rosselló (batle de Manacor): “Ha portat el nom de Manacor per tot el món”

“És una pèrdua molt important per a Manacor, ja que és un artista que ha portat el nom de Manacor per tot el món. Un referent, a tots els nivells, en la seva faceta d’escultor i pintor, així com una excel·lent persona des del punt de vista humà i manacorí d’arrel, i crec que el poble de Manacor no pot més que retre-li un homenatge i brindar les mostres de gratitud que mereix”.

Antònia Llodrà (delegada de Cultura a l’Ajuntament de Manacor): “Sempre que el necessitaven, hi era”

“La pèrdua d’un artista manacorí com Joan Riera Ferrari és una trista notícia per al poble de Manacor. Persona implicada amb les associacions del municipi i sempre que el necessitaven era present. Des de l’Ajuntament, expresam el nostre condol a la familia i amics”.

Antoni Mesquida (metge i president de Llevant en Marxa):  “Molt pocs imprimeixen el seu nom a la memòria de la gent. En Joan en serà un”

“Gracies al temps, primer vivim, després morim i romanem encara uns anys entre els qui ens han conegut, pero molt prest es produeix un canvi: els morts passen a ser morts vells, ja no els recorda ningu i desapareixen dins el no res; just uns pocs, molt pocs, imprimeixen el seu nom a la memòria de la gent. En Joan será un d’aquests pocs”

Joan Brunet (pintor): “El llenguatge amb què es va sentir més còmode va ser la pintura”

“Em sap molt de greu la pèrdua den Joan, tant des del punt de vista personal com professional. Sens dubte, Riera Ferrari es pot considerar una figura principal en la dinamització de l’art i la cultura de Manacor. El llenguatge amb què es va sentir més còmode al llarg de la seva carrera va ser la pintura, la qual va saber interioritzar amb una aposta matèrica per representar els motius que feien evidents la seva mà: la costa mallorquina. Ras i clar, Riera Ferrari aconseguí marcar-se un lloc en el panorama artístic i donar a conèixer un segell propi. És per aquest motiu que devem a la seva aportació artística  una cultura visual singular compartida entre tots els  illencs i forans”.

Kica Mas (mestra i regidora per MÉS-Esquerra a l’Ajuntament de Manacor): “Ha posat en valor el nostre paisatge, sovint tan malmenat”

“Se’n va Riera Ferrari, un home culte, format i fet a si mateix, a qui sempre tendrem present gràcies a les seves obres en què ens ha posat en valor aquest paisatge nostre, sovint tan malmenat. Ens deixa la seva mirada, per contemplar la bellesa i la immensitat d’uns racons tan propers i quotidians que a molts ens haguessin passat desapercebuts: un llegat artístic inmens i d’un valor incalculable”.

Xisca Rufiandis (exdelegada de Cultura): “La paraula que el defineix millor és ‘generositat'”

“Com artista va a conseguir que el manacoris volguessin tenir la seva presència dins ca seva i mostrar-lo amb orgull.
La paraula que millor el defineix és “generositat”. Gran amic, gran artista”.

Margalida Fons (exdelegada de Cultura): “Va donar veu a les penyes i a la mar”

“Un artista proper, generós i solidari. Va donar veu a les penyes i a la mar. Descansi en pau”.

Antònia Matamalas (del Col·lectiu de Dones de Llevant). “Ens va dissenyar el logo del col·lectiu”

“El record de jove, com a veïnat meu. Ens va dissenyar el logo al Col·lectiu de Dones de Llevant. I estava molt il·lusionat perquè el Dia Mundial de la Poesia poguéssim anar al seu taller”.

Catalina Julve (pintora): “Riera Ferrari va ser un referent en la pintura del paisatge matèric i més tradicional”.

Guillem Febrer (gerent d’Estel de Llevant): “La seva preocupació per les necessitats dels altres era tan forta com les roques dels seus quadres”

“En Joan al llarg de la seva vida va demostrar la seva sensibilitat humana i el seu gran talent artístic. Aquestes dues coses eren el que millor el definien. La seva preocupació sòlida per les necessitats  de la gent era tan forta com les roques dels seus quadres. Des d’Estel de Llevant el trobarem molt a faltar. El recordarem com una gran persona. Tan gran com els penya-segats de les seves pintures”

Antoni Tugores (investigador i escriptor): “La creativitat, el talent, la filantropia i la generositat també moriren ahir”

És difícil parlar de Joan Riera Ferrari, poques hores després de la seva mort i fugir dels llocs comuns. A més de les virtuts atribuïdes, Joan era un trencador: un Crist amb la creu invertida feia part de la casa santa de fa cinquanta anys. I un recreador: pintava (o construïa) roques i mars imaginàries, idealitzades, on no hi tenien lloc la destrossa urbanística ni aglomeracions nàutiques o humanes. Fantasià amb vells vaixells que mai no s’enfonsaven, obeliscs impossibles, nubis perfectes i tants altres productes d’una imaginació desfermada, amarada en un talent prodigiós que el trobava sempre treballant.

Manacor, tan procliu a entronitzar mediocritats, faria bé de recordar oficialment l’artista que sempre tingué la porta i les mans obertes per a tot tipus de causes, públiques i privades. Potser en excés.

La creativitat, el talent, la filantropia i la generositat també moriren un poc, ahir, amb tu, Joan. Segur que qualcuna n’has pensada per després d’anar-te’n. Seria molt teu.

 

 

Back To Top
×Close search
Search