skip to Main Content

Si vols la pau prepara la pau

Una de les grans obres que podran presentar Catalina Riera i el seu equip en acabar el mandat serà la reforma de la plaça del Convent. L’obra ha quedat bé. L’empedrat lluu per a les millors ocasions i Manacor tendrà, a la fi, una plaça cèntrica neta de cotxes, un lloc on es puguin realitzar sense temor de cotxes ni renous, les grans concentracions cíviques, polítiques, populars que, adesiara, motiven els manacorins a sortir al carrer.

Els experts, d’aquest tancament al trànsit rodat, d’aquesta obertura als vianants, en diuen “pacificació”. Els carrers i places es pacifiquen, perquè s’alliberen de renous i perills i esdevenen vertaders espais de trobada per a les persones i no per a les màquines. Les actuacions, que solen venir impulsades des dels governs municipals topen gairebé sempre amb la resistència de veïns i comerciants de la zona afectada. L’absència de cotxes es converteix en pànic al buit i al desconegut.

I tanmateix, com s’ha vist a Manacor en el cas de sa Bassa i els carrers del voltant, ni tan sols els mateixos veïns de la zona, els qui estan afectats per aquesta “pacificació” i han de dur a aparcar els seus cotxes una mica més lluny, veuen com una possibilitat la tornada enrere després de l’espai guanyat per a ells i les seves famílies.

Així, idò, ens hem de congratular de la valentia de l’equip de govern actual, que, lluny de fer cas de la possible resistència veïnal i comercial, ha decidit agafar el bou per les banyes No obstant això, no és or tot el que lluu. El pla de mobilitat sostenible a partir del qual se suposa que fa feina l’Ajuntament manacorí va ser redactat i aprovat el llunyà any 2009. Dos mandats i mig d’Antoni Pastor i el convuls mandat Oliver-Rosselló-Riera han hagut de passar perquè aquesta part gairebé insignificant del pla s’executàs i esdevingués, a la fi, una realitat.

La lentitud de l’administració és exasperant, però molt més ho és encara la manca de perspectiva i d’ambició política dels nostres governants. Manacor, com ha passat a tants d’altres nuclis amb xifres poblacionals semblants a la nostra, ha de poder gaudir d’un centre obert a les persones, lluny de fum i de renou, un nucli amable i acollidor, on ens puguem passejar, on els nostres infants puguin jugar, on puguem seure a la terrassa d’un bar, o guaitar sense por de caure ni ser atropellats en aquell mostrador que tant ens agrada.

Si vols pau, prepara la pau. I la pau és de les persones i és amb ella que neix.

Back To Top
Search