skip to Main Content
S’Illot, El Poblat Talaiòtic Llorencí Més Visitat (Notes De Patrimoni)

S’Illot, el poblat talaiòtic llorencí més visitat (Notes de patrimoni)

Actualment el poblat de s’Illot és un dels punts d’atracció turística més importants del litoral llorencí, com a mínim en el que fa referència al turisme cultural, aquell del qual se’n parla tant i que és tan desconegut. A s’Illot, l’Ajuntament de Sant Llorenç, el titular del terreny, és qui impulsa la seva difusió i gestió i hi ha posat uns bons fonaments per a avançar en aquest camp. Per exemple, el jaciment disposa d’un centre d’interpretació, un petit espai, semblant a un museu, que permet els visitants de començar la visita amb un poc de context. Aquest fet, juntament amb molts d’altres fan del lloc el poblat talaiòtic més visitat del municipi.
El jaciment de s’Illot és un poblat prehistòric que desborda l’època talaiòtica tant pel que fa a restes més antigues com més modernes. El més antic que hi podem trobar és al monument central en forma de gran «torre» que fou construïda damunt un edifici que data de l’Edat del Bronze i que al seu torn va ser construït damunt una cova natural de petites dimensions on hi ha una surgència d’aigua. Però a s’Illot, com hem dit, no sols hi ha restes tan antigues, allà hi ha restes talaiòtiques i també del període Posttalaiòtic o Balear. D’aquesta darrera època posttalaiòtica, o del final de la talaiòtica, en destaca un edifici que ha estat excavat darrerament. Els arqueòlegs han considerat que es pot tractar d’un santuari ―de fet, al jaciment n’hi ha dos, de santuaris― encara que les datacions efectuades apunten a una cronologia un poc més antiga que l’habitualment atribuïda a aquestes construccions. A més, també de l’època balear en destaca per damunt de tot la murada, que és segurament l’estructura més gran conservada i que servia per defensar l’assentament que, no ho oblidem, es troba a molt pocs metres de la mar i de la desembocadura del torrent de ca n’Amer.
I és que s’Illot és un jaciment situat en un enclavament molt poc habitual però també en un territori molt ric en jaciments i molt interessant per la seva tipologia un tant original. L’abundància de plataformes esglaonades, per exemple, encara no explicada, la proximitat amb un altre santuari famós, el de ca N’Amer (o Son Carrió), de talaiots aïllats com Na Pol i jaciments a peu de costa com Cala Morlanda etc. el fan especial.
S’Illot, però, també és especial perquè s’hi va realitzar un projecte des de la Universitat de Marburg am Lahn (Alemanya), una de les primeres excavacions científiques dins un projecte universitari (iniciades l’any 1966), dirigida pel Professor Frey primer, i pel Prf. Krause posteriorment. Encara avui dia —tot i el temps transcorregut— els mètodes i les noves tècniques que van incorporar podrien ser exemplars per algunes excavacions realitzades a les Balears. Van ser els primers en efectuar una planta completa del jaciment en col·laboració amb el Museu de Mallorca i en incorporar els estudis de les restes faunístiques als seus treballs. Això, juntament amb la solvència general del projecte ha fet que les publicacions que va generar siguin de referència encara avui. Afortunadament, encara que després de molts d’anys d’inactivitat, el poblat és objecte de noves excavacions des de l’any 2012. Sens dubte la suma de recerca, gestió cultural i implicació institucional albira un futur ben prometedor per un dels jaciments més significatius del Llevant de Mallorca però no oblidem que sense una altra cama aquesta taula no s’aguanta i aquesta cama és la de la implicació popular, assignatura pendent de molts de jaciments i monuments que la necessiten per garantir la seva conservació.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search