skip to Main Content

“A Sinestèsia uns éssers desorientats per una explosió cerquen en els altres la seguretat que no tenien tots sols”

[pullquote] Facundo Martín fa catorze anys que balla i és un dels components d’Iron Skulls, la companyia de dansa que ve a representar aquest cap de setmana Sinestesia, un espectacle que, com ells mateixos defineixen, és post-apocalíptic
[/pullquote]

Quin és el missatge que vol transmetre Sinestesia?
Parla d’una transició molt clara a la nostra vida, utilitzam les màscares per representar aquest canvi. Abans estàvem molt concentrats en el break-dance i ara feim contemporani, i per això feim servir les màscares.

Em referia més al missatge de l’espectacle com a tal, no al missatge pel que fa a l’evolució de la companyia…
L’espectacle representa un món apocalíptic on un grup de persones (o animals, perquè hi ha una certa confusió en aquest sentit) cerquen un lloc segur després d’una explosió. En aquesta recerca es comencen a trobar els uns als altres, primer per ballar duets, després trios, fins a trobar en els altres la seguretat que no tenien quan actuaven tots sols.

No és gratuït que l’espectacle es tituli Sinestesia. Com s’aconsegueix amb la dansa aquesta confusió dels sentits.
El títol neix sobretot per la combinació de les diferents disciplines de ball que feim. La nostra companyia és en un punt en què no és reconeixible el tipus de ball que feim, podem fer hip-hop, break-dance, dansa contemporània… I també hi ha un joc important de llums. Tot és molt fosc, i això ens porta a un viatge astral, postapocalíptic. Abans, tot haurà començat amb un pròleg, on sortim sense les màscares.

L’ús de les màscares cerca homogeneïtzar el grup.
Les usam bàsicament per aconseguir la despersonalització dels dansaires. Ens agrada molt jugar amb això, ho feim per no donar protagonisme a ningú, però no és que ho haguem cercat, sinó que va sorgir.

El vestuari m’imagín que és còmode per ballar, però què més aporta.
És un vestuari de camuflatge, de guerra, de color verd olivera. Ho trencam tot d’una manera que sembla fàcil, però si vas al detall veus que tot està molt treballat, amb els seus detallets i les seves costures. Cada personatge té el seu vestit customitzat perquè s’adapti de la millor manera al seu cos.

L’escenari no deu tenir cap nosa.
No hi ha cap element a part de nosaltres. Hi ha el que no queda més remei que hi hagi.

És la primera vegada que veniu a Manacor?
Sí. Ja havíem actuat amb la companyia de Rafael Amargo a Mallorca, però no coneixíem la vostra fira ni Manacor. De totes maneres, cal dir que en tenim molt bones referències.

Back To Top
×Close search
Search