skip to Main Content

“Som en una situació semblant al 2005: si no ens sabem aturar tornarem a caure en el precipici”

“El primer dels arguments per dir-nos que no hi ha manera de sortir d’una crisi és que no hi ha diners. Això no és cert: hi ha diners per al que es vol. Els bancs centrals, a la crisi del 2008 crearen bilions de dòlars, però per a rescatar els bancs”. Carles Manera, doctor en Economia i exconseller d’Economia i Hisenda del darrer Govern de Francesc Antich parlava així en la seva conferència de dilluns passat al bar Xarop, en una nova entrega dels Dilluns de l’Obra.

Manera va recordar que “el deute públic, abans de la crisi del 2008 no era gaire elevat en els països europeus”. Ara, a l’Estat espanyol, aquest deute va caure molt, i recentment ha pujat una altra vegada.

Per Manera, “no és cert que els estats fossin malgastadors, els números no diuen això”. La suposada bonança econòmica del moment ha fet que “el deute privat s’hagi disparat de nou a nivell mundial”. Les famílies i les empreses entren en deute, segons Manera, per dos motius, el primer, la confiança que els genera el mercat, el segon, els salaris baixos. Els ciutadans perden poder adquisitiu “i la gent per consumir s’endeuta”. A això, a més, cal afegir-hi també que “el tipus d’interès està molt baix, pràcticament al zero”.

Això, segons Manera, “suposa un problema de vulnerabilitat. A més, també puja el preu de l’habitatge i del lloguer i tot fa pensar que som a prop de fer esclatar una nova bombolla immobiliària. En definitiva, som davant un problema covat en economia”.

Pel que fa als sous baixos, Manera insistí que “els salaris cauen a tot el món des del 1960, i no ho dic jo, ni m’ho invent, són dades oficials”.

Amb l’excusa que no hi ha diners, continua el doctor Manera, “s’imposa l’austeritat, per fer minvar el deute. I la realitat és que el consum cau, no hi ha IVA, no hi ha IRPF i puja el deute públic. Amb l’austeritat no s’elimina el deute, sinó que puja”. Manera incidí també en les dues vies europees, la dels països del nord, que en plena crisi veieren créixer el seu PIB un quatre per cent de mitjana, mentre que en els països del sud, com Espanya, Portugal o Itàlia, el PIB baixava un tres per cent.

Carles Manera apuntà també que “l’especulació persisteix i ens trobam en una situació molt similar a la del 2004 o 2005. Aleshores no vàrem saber veure que venia la crisi. Si avui qualcú us diu que ho sabia, diu mentides. Ara tenim més elements de judici i sí que hi ha moltes veus que ja alerten d’aquest perill”.

Manera alertà que durant aquests anys i després de la crisi “no s’ha regulat el sistema bancari mundial. S’han salvat els bancs, però no s’han regulat”. Això ha fet possible, per exemple, que dels 800.000 milions de dòlars que s’han invertit, “només 93 han estat destinats a inversió real”. Així, avui “moure mercaderies és complex, en canvi moure capitals és molt senzill”. I incidí, Manera, en la necessitat de regular-ho perquè “si veuen bon negoci en l’especulació no invertiran en la producció”. Els diners, digué “no tenen color i tenen por”, al mínim signe d’inestabilitat, fugen.

Manera conclogué que les empreses, les famílies i la societat en general “han de saber controlar la frenada per no caure al precipici”.

Back To Top
×Close search
Search