skip to Main Content
Son Fadrinet, Campos: Una Basílica Bizantina Al Sud De L’illa De Mallorca (Notes De Patrimoni)

Son Fadrinet, Campos: Una basílica bizantina al sud de l’illa de Mallorca (Notes de patrimoni)

A vegades per conèixer el que tenim més a prop és convenient fer una passa enrere i veure les coses amb una mica de perspectiva. Per exemple, per conèixer millor l’arqueologia de Son Peretó, a Manacor, avui vull proposar un viatge a l’època de dominació bizantina al sud de Mallorca, concretament a través de l’anàlisi de la troballa del jaciment de Son Fadrinet, una basílica d’aquest període excavada a finals dels anys 90 del segle XX i que entre d’altres troballes va donar un dels mosaics més impressionants de l’arqueologia recent mallorquina.
Aquest és un dels jaciments que més necessita de ser reivindicat de tots els d’aquest període. I és que a Son Fadrinet es va fer un descobriment excepcional l’any 1988 i els propietaris dels terreny van estar sempre disposats a col·laborar amb la recerca i conservació de les restes, cosa no sempre habitual. Malauradament, després de l’excavació no s’ha pogut posar en valor el jaciment així com a totes les parts els hagués agradat. No és ara el moment de repassar el què va passar però el que és important és que el jaciment segueix on era i s’hauria de poder posar en valor.
Per acostar-mos a les similituds del jaciment que ens ocupa i Son Peretó podem esmentar que en el primer cas també podem parlar d’una pila baptismal. L’any 1988 el primer que es va descobrir durant unes obres va ser justament la pila baptismal, però no va ser fins uns 10 anys després que no es va poder començar l’excavació en extensió que va dur a descobrir la major part d’aquesta església. A més a Son Fadrinet, com a Son Peretó hi ha una basílica, és a dir una església cristiana de planta basilical (recordem, una basílica és un edifici romà que els primers cristians van adaptar al seu culte) on es va poder excavar tota la seva planta per la qual cosa es coneix no només l’església del conjunt sinó també el seu baptisteri. Hem de tenir present, una vegada més que estam davant un jaciment dels primers cristians però no un jaciment medieval, sinó més antic. Concretament de l’època de dominació Bizantina de les illes, des del segle VI dC, molt abans de la conquesta catalano-aragonesa del rei en Jaume.
Tornant a Son Fadrinet, hem dit que hi havia una basílica i un baptisteri i és que el temps dels primers cristians no era permesa l’entrada a l’església de cap persona no batiada, per això els baptisteris eren edificis exempts, separats de l’edifici principal, un poc com passa a Son Peretó, una característica no tan estranya que podem observar a Florència, per exemple. Allà, el famós baptisteri amb les portes de bronze realitzades per Ghiberti és un edifici que es troba a uns metres de la basílica de Santa Maria dei Fiori.
Tanmateix, una de les troballes més sorprenents de Son Fadrinet va ser la dels mosaics. No és que en aquesta època no se’n trobin, però a Son Fadrinet, a la basílica, a la zona de l’altar va ser tota una sorpresa trobar mosaics perquè les restes de tot el jaciment afloren molt amunt, això significa que els mosaics van aparèixer a escassos 20 cm de la superfície que havia estat cultivada fins no feia molt de temps. A més, el conjunt de mosaics de Son Fadrinet és un dels més ben conservats descoberts a la segona meitat del segle XX, aportant un paral·lel, un context, per estudiar les restes d’altres jaciments de la mateixa època com Son Peretó.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search