skip to Main Content

Són molts avui els qui poden dir “tenc una barca”

[pullquote] Copsam les impressions de quatre barquers. És un luxe, avui, tenir una barca? És rendible per als qui s’hi dediquen com a professió? Què hi troben, els barquers, a la mar, que no trobin a la terra? És sostenible que tots vulguem tenir una barca?
[/pullquote]

Pere Matamalas: “La mar et dóna quietud i plenitud”

A can Pere Matamalas han passat tots els estius a s’Illot i això ha fet que tot el que envolta la mar sempre li hagi agradat, tant nedar, com les barques. Tenen dues barques, la barca que li va deixar son pare en herència, i una altra que han comprat de més grosseta per poder anar un poc més lluny, és un llaüt, “una barca romàntica, lenta, que et dóna la calma de la mar i que ens fa sentir més bé, no hem de menester fer via”. A Pere Matamalas, la mar li dóna “calma, quietud, plenitud, la terra també, però la mar et dóna estiu i bon estar, els dies de calor et poses dins la barqueta te’n vas per endins i et fuig la calor”. Per a Matamalas, “la barca que tenim no és un luxe, feim petits creuers i anam un dia i passam un o dos vespres dormint al petit balou que té el llaüt”. Tenen els llaüts a s’Illot, que és on sempre han tengut les barques la seva família, per herència i per tradició. Per a Pere Matamalas, “la mar i una barca enriqueix, estar dins una barca t’omple de plaer, de gust i de satisfacció”.

Guillem Mascaró: “A la barca ho faig tot jo”

Tot i que a casa seva no venen de tradició marinera, a Guillem Mascaró sempre li cridaren l’atenció les barques que anaven a vela i a contravent. Quan tenien vint anys arreglaren amb els seus germans un botet de tres metres i mig i amb un motor xerecó. Atret pel món de la vela, en Guillem primer va adquirir un optimist, després un làser i finalment el veleret que té actualment, italià de set metres i 42 anys, i que té amarrat al Port de Felanitx, l’únic del redol que té boies. Mascaró reconeix que “si hagués de tenir una llanxa amb motor no tendria barca, perquè el que li agrada és la vela”. Tot i les passades de pena quan hi ha mal temps, a la mar hi troba “el plaer de gaudir de les nostres platges, de poder-hi fondejar i dormir, de navegar a vela, l’adrenalina de fer regates”. No considera un luxe tenir una barca perquè “com que vaig a vela, amb deu euros de benzina pas l’estiu, i el tenc amarrat a una boia, i no al moll, i això encara és més barat, i a més, jo no don feina a fer a ningú, ho faig tot jo”.

Bernadí Montserrat: “Tenir una barca avui és un luxe”

Bernadí Monserrat, felanitxer, fa més de vint anys que maneja barques. Ara té una llanxa grosseta, amb un bany i un petit balouon hi poden dormir si volen. “Els meus pares no en tenien, però el meu padrí era molt pescador”. La d’ara és la quarta barca que tenen, amarrada a Portocolom, que és el seu port de sempre, felanitxers com són i a mig camí entre Felanitx i Son Macià. “i sempre hem anat de pesca, de pesca submarina, etc.”, recorda. I per què una llanxa? “Per una qüestió de temps. Si tengués més hores d’esbarjo m’encantaria tenir un llaüt, però amb un llaüt necessites una hora de camí per ser allà on vols anar. Amb una barca ràpida ets allà on vols ser abans d’hora”. Bernadí a la mar hi troba, sobretot, la pesca, però també el gust “per estar enmig de mar sense trull, sense gent, sense la gentada de damunt la platja”. Reconeix, també, que tenir una barca, avui, és un luxe: “Els amarraments no són barats i les reparacions i els materials nàutics són més cars, també”.

Back To Top
×Close search
Search