skip to Main Content

Sopar de s’Antigor 2017: un pou de records agraïts

Seguint un costum novell que ja té quatre anys de vida, els veïnats de s’Antigor varen celebrar una vegada més el Sopar a la fresca, que té lloc dins la setmana de les festes de Sant Jaume. Un altre any, la històrica plaça de la vila de Manacor va deixar de ser un lloc de pas que fa d’aparcament de cotxes per a esdevenir un espai de trobada i conversa entre els veïns de la barriada, amb la taula parada al bell mig del carrer i el menjar compartit.

El plat fort del sopar d’enguany va ser el testimoni d’alguns dels veïnats i veïnades més vells de la barriada de s’Antigor que, una vegada acabades les feines del menjar i del beure, contaren als assistents alguns dels records que encara ocupaven un lloc en qualque racó de la seva memòria. Els il·lustres “ponents” de tan selecta exposició varen ser na Maria Barrufau, n’Antònia Moixeta, na Jerònia Cloves, en Pedro Mariano, en Pedro Terès i na Catalina Moreia.

Molts d’ells coincidiren, en la seva xerrada, en l’element sens dubte més emblemàtic de la plaça de s’Antigor i que més recordaven: el seu pou, que va ser destruït a la dècada dels 50. Gran part de les persones majors que parlaren recordaven que era un pou amb dos colls, imponent i molt bell, que abastia d’aigua moltes barriades de la vila de Manacor. Com podem llegir a l’Abans, va ser construït com a conseqüència de les greus sequeres viscudes a la nostra ciutat al llarg del segle XIX. Disposava d’una ampla columna que separava dos colls circulars i que, anys després, va ser rematada amb un ornament ceràmic amb l’escut de Manacor i la data del 1860.

També feren esment d’allò que avui en dia encara podem veure d’aquest pou i que és l’únic que ens ha pervingut: les marques que, presents en terra de la plaça de s’Antigor, ens donen una idea de les dimensions d’aquell prodigi de monument, com si fossin unes ferides que no es poden esborrar i que lliguen d’una manera inexorable el passat i el present de la nostra història com a poble.

Na Maria, n’Antònia, na Jerònia, en Pedro Mariano i en Pedro Terès, i na Catalina, estirant cada un el fil de les seves biografies particulars però amb una sola veu emocionada i valenta, varen pouar dins les seves vides i ens oferiren a tots els assistents un aigua fresca amarada de bons records, d’agraïment als familiars, amics i veïnats, i ens regalaren algunes de les lliçons més encertades del que havien après, ben a bastament, dins l’escola de la vida.

Records de llocs, de persones, de fets destacats, de jocs d’infantesa i d’anècdotes que poden semblar petites i insignificants però que contenen el valor immens del record agraït i la memòria prodigiosa, d’aquelles marques que ens acompanyen durant tota la vida, com les que encara assenyalen les mides del formós i generós pou de s’Antigor, vestigi d’un temps i un Manacor que ja formen part del nostre passat. L’acte comptà també amb la projecció d’una pel·lícula en què apareixen molts de veïns de la barriada, gravada un grapat d’anys enrere, i el lliurament a tots els assistents d’una fotografia com a record d’aquell dia.

La plaça de s’Antigor tornà a vestir les seves millors gales, enguany, el passat diumenge dia 23 de juliol, amb motiu del pas per la nostra barriada de la comitiva dels Cavallers de Sant Jaume que anaven de camí a ca la cavallera major, en el barri de sa Torre. Una taula parada amb galetes arrissades, aigua fresca i resoli per refer les forces dels membres del seguici dels Cavallers, per fer poble i per honorar el sant patró de Manacor. S’Antigor i la seva gent bateguen amb força i volen fer més gran l’esclat de les festes de la nostra ciutat. Visca s’Antigor i visca Sant Jaume!

Back To Top
×Close search
Search