skip to Main Content

“A Sunday morning res no és el que sembla”

[pullquote] Sergio Matamala és un dels components de la companyia de la Sala Flyhard, que serà aquest cap de setmana a Manacor per representar, en doble funció, Sunday morning, un thriller que bascula cap a la comèdia romàntica.
[/pullquote]

 

Per què el títol en anglès? Remet a alguna cançó, a alguna pel·lícula?
El títol té molt a veure amb tot el que passa a l’obra, sobre les aparences… Però no en vull dir gaire cosa més.

És teatre de gènere negre?
Sí, és un thriller amb molta comèdia, perquè l’autora ha volgut parlar sobre aquestes sèries tan típiques dels anys vuitanta i noranta, com ara Twin Peaks o Sospechosos habituales…

Per tant, li fa mal un espòiler? La trama és bàsica per mantenir l’atenció de l’espectador?
És una història on res no és el que sembla, i on l’espectador ha d’entrar a jugar. L’autora ho ha volgut construir tot així, com un joc. I de fet, als assajos ja vam estar jugant molt, perquè hi ha un joc constant entre els dos protagonistes, de saber qui és qui. L’espectador anirà recopliant informació i veurà que la història no va cap a on ell pensava inicialment.

Quins vincles crea el muntatge amb l’espectador perquè s’hi pugui sentir identificat? Les històries d’assassinats poden fer-nos-en distanciar…
L’assassinat serveix per encetar la trama, però no du el pes de l’obra, que intenta fer una aclucada d’ull a les comèdies romàntiques i a aquestes pel·lícules de gènere dels anys noranta. Sí, hi ha un assassinat, però no és el més important. El més important ho anirem esbrinant a mesura que avanci l’obra. Tanmateix, sí que en la vida quotidiana ens trobem amb notícies d’assassins en sèrie, o d’algú que ha matat algú altre. Potser no ens passa a nosaltres directament, però són coses que anem sentint. Sigui com sigui, els espectadors connectaran de seguida amb el que passa a l’escenari.

Optau per una escenografia molt realista.
Sí. I quan la vam estrenar aquí podíem jugar-hi perquè fos molt realista. Hem aconseguit que això s’adapti molt bé a un escenari de vuit per sis, com seria el de Manacor, i la veritat és que ens ha quedat molt realista, un fet que fa que entris molt dins el joc que et proposa el text. Per exemple, durant l’obra plou molt, i trona, i hi ha moments que se’n va la llum i tot.

Les obres de la Flyhard solen estar pensades per a un públic reduït i pròxim. Com ho resoleu al Teatre de Manacor?
Al final cada obra és un món. En aquest cas, l’escenògraf ho tenia molt clar que hi havia d’haver parets. El recurs que fem servir ens permet no portar molt de pes, ens queda un escenari totalment tancat, fins al punt que abaixem algunes barres de llum, perquè el sostre estigui baix.

Vols afegir alguna cosa més?
Sé que d’una de les funcions s’han esgotat les entrades. Convido la gent a comprar entrades per a la de les sis, perquè és una història que està feta per venir a jugar. Potser no és transcendental, però hi passaran una bona estona, en el fons, és una oda al teatre.

Back To Top
×Close search
Search