skip to Main Content

“En aquell temps, ser jugador del Manacor era una cosa relativament important dins el poble”

[pullquote] Jaume Salas va ser central d’un dels millors equips de la història del CE Manacor. Pujaren a Segona B, una categoria en la qual milità en diversos equips. És un dels pocs manacorins que pot dir que ha marcat un gol al Santiago Bernabéu. Amb ell parlam d’aquella època gloriosa.
[/pullquote]

Els de la meva generació recordam un bon grapat de l’onze titular d’aquell Manacor que va pujar a Segona B en la cèlebre eliminatòria contra el Pegaso. Hom no sap si és perquè érem al·lots que admiràvem els qui ens anàveu davant o si perquè realment el futbol tenia una altra dimensió, en aquell temps…
Va ser una època molt boiant. El juvenil va pujar per primera vegada a Divisió d’Honor. Nosaltres, en tres anys passàrem de preferent a Segona Divisió B. I és cert, en aquell temps tothom anava al futbol. Avui el futbol regional ha caigut en desgràcia. Ens han arribat a donar tant de futbol per la televisió que pareix que la gent l’ha avorrit. Els clubs petits, entre la crisi i tot el que passa, també ho passen malament i les empreses no poden donar tot el suport que toca als clubs, que viuen gairebé exclusivament de les quotes dels pares.

Avui es fa difícil que un al·lot manacorí sàpiga el nom d’un jugador del Manacor. En aquell temps us coneixíem a tots.
Sí. En aquell temps ser jugador del Manacor era una cosa relativament important dins el poble. El meu fill juga en el Manacor i passa desapercebut. Aquest concepte ha canviat.

Segueixes el futbol, però.
Veig molt pocs partits per la televisió, perquè n’hi ha massa. Sí que vaig al camp i procur seguir el club. Vaig estar un poc ficat dins la directiva. Ara ja no. I tenc inquietud per saber el que passa en el Manacor.

Com veus el club, ara?
Va passar una època de deutes, ara amb el nou president l’entitat s’ha sanejat i pareix que està en el bon camí, tot i que sempre hi ha coses que es poden millorar.

La categoria natural del Manacor és la Tercera?
Sí. Si fas una bona feina amb la pedrera pots intentar pujar a Segona B. Però hi ha massa diferència entre una categoria i l’altra, el bot és molt gros. Es podria aguantar si hi hagués empreses que hi donassin suport.

Quins moments recordes amb més estima d’aquells anys en el Manacor?
Els ascensos sempre són moments molt importants. Record l’ascens a Divisió d’Honor. També vaig viure dos ascensos a Segona Divisió B, aquell davant el Pegaso, i molt més tard amb en Miquel Jaume d’entrenador. També ascendírem amb el Mallorca A. Vaig jugar un any amb el primer equip. Amb el filial jugàrem contra el Castilla dins el Bernabeu. Era l’època dels Butragueño, Míchel i companyia. També vaig jugar amb el Balears i amb el Badia a Segona B. Finalment vaig tornar al Manacor.

Sempre jugares de central.
Sí, tot i que els darrers anys també jugava al mig del camp. De totes maneres, la meva posició natural és cert que era la de central.

Tu venies de l’Olímpic.
Sí. En aquell temps eren dos clubs diferenciats, i amb desset anys ens fitxaren a Antoni Pastor i a mi a cop te talonari (riu)

Quins jugadors hi trobares, en el Manacor?
Gent com Miquel Estrany, Tomeu Alcover, Pere Timoner, Toni Nicolau, Pere Llull, Xisco Riera…

I pujàreu a Segona B.
Sí. Després de pujar jo vaig partir cap al Mallorca i va ser quan fitxaren gent com Arumí, Torreblanca, Moltó…

Quins jugadors citaries com a referents, dels qui et precediren?
Destacaria en Xisco Riera, per la seva habilitat, i perquè era molt punyetero. En destacaria un de més jove, en Miquel Mesquida, un centrecampista extraordinari. També en Miquel Estrany, un davanter fort que es barallava amb tothom, un rematador d’àrea molt a l’estil anglès, d’aquests que no n’hi ha avui en dia…

Jugàveu en camp de terra.
Sí, això suposava que jugàssim a pilotades, i qui l’agafa és seva. Només pel canvi de terra a gespa artificial el futbol ha guanyat molt tècnicament. Avui es toca molt més la pilota.

Què li passa, al Mallorca?
Està passat una crisi greu i ara pagam les conseqüències d’una mala planificació. Això està molt clar. No serà fàcil sortir d’aquí, perquè la Segona B és una categoria complicada. Tenim l’avantatge que té un patrocinador que té doblers, i això avui comanda pertot. El que està clar és que tenim ciutat suficient per tenir un equip de Primera Divisió.

En penjar les botes obríreu les botigues d’esports…
Sí. Quan obrírem només hi havia Tirs i Plàstics Perelló que s’hi dedicassin un poc. Va ser una idea d’Antoni Mesquida, el meu soci. Ho tiràrem endavant i ja fa trenta-cinc anys que aguantam. El nostre referent és el futbol i en aquest sentit intentam ser referència de la comarca, tot i que és complicat de vegades per així com van les coses en general.

No fa gaire reberes un reconeixement per la teva trajectòria futbolística.
Sí. Va ser el Dia del Futbol Balear, que se celebra cada any i es donen els trofeus als guanyadors de la temporada anterior. A mi em feren aquest reconeixement, i n’estic molt content perquè no m’ho esperava. No crec que m’ho meresqués, però n’estic content.

Mantens contacte amb aquell Manacor que va pujar a Segona B davant el Pegaso? Feis qualque sopar?
Fa estona que no n’hem fet cap. Jo estic dins el grup de veterans del Manacor i ens entrenam un pic a la setmana. De tant en tant feim sopars i estam al dia.

No has estat entrenador.
Sí. He entrenat una sèrie d’anys equips d’infantil i de cadets. Però requereix molt de temps i esforç, i per la meva feina no entenc. Tenc el carnet per entrenar fins a juvenil.

Back To Top
×Close search
Search