skip to Main Content

“Tenia molt clars els meus objectius i sabia on volia arribar”

[pullquote] Elena Gómez (Manacor, 1985) va ser campiona del món de la modalitat de terra l’any 2002, any en què també va rebre el premi a la millor gimnasta a nivell mundial. Va participar als Jocs Olímpcs d’Atenes 2004. Avui té un gimnàs a Manacor on ensenya la seva passió a joves gimnastes
[/pullquote]

A quina edat vares començar a practicar gimnàstica artística?
Vaig començar a practicar gimnàstica amb 6 anys.

Per què triares aquest esport?
La meva germana gran també practicava gimnàstica. A jo m’agradava molt el que ella feia i intentava imitar-la a casa. Feia cucaveles al sofà, la vertical a la paret… Els meus pares cansats de veure que intentava fer el mateix que la meva germana, però sense molt èxit, varen decidir apuntar-me a un gimnàs perquè algú m’ensenyés a fer-ho bé.

On vares començar? Quins entrenadors vares tenir en els teus inicis?
Vaig començar amb l’activitat extraescolar que feien a la meva escola, a la Caritat i en aquell moment la meva entrenadora era na Sebastiana. Quan ja duia un temps amb ella, va veure que tenia condicions i va xerrar amb els meus pares per veure la possibilitat que entrenés alguns dies més i a un club on també feien gimnàstica. A aquella època els meus entrenadors varen ser en Mateu i na Joana Maria.

Quan vos vàreu témer del teu potencial?
Realment crec que és una progressió, crec que no hi ha un moment en concret on veus clarament que tens potencial. A poc a poc els entrenadors veuen que tens condicions i intenten guiar-te pel millor camí.

Quantes hores entrenaves habitualment?
Quan vivia a Manacor entrenava unes 3 hores diàries i els dissabtes tot el dia. Quan vaig anar a viure a Madrid, per entrenar amb la selecció nacional, la cosa va canviar bastant, allà entrenava unes 8 hores diàries de dilluns a dissabte.

Podies combinar bé l’entrenament amb els estudis? I amb la vida social?
La veritat és que sempre vaig poder combinar be els estudis amb els entrenaments. Tenia molt poc temps lliure, però el temps que tenia l’aprofitava al 100%. No perdia ni un minut. Si tenia 15 minuts lliures, els aprofitava per anar fent deures o per estudiar.

Quants d’anys tenies quan anares a Madrid? Et va ser difícil anar a fora o et vares adaptar fàcilment?
Vaig anar a Madrid quan tenia 13 anys. Va ser difícil deixar la família, germans, pares i padrins, però em vaig adaptar bastant bé i ràpid.

Quins són els títols o premis més importants de la teva carrera?
El premi més destacat de la meva carrera esportiva va ser guanyar el mundial a terra l’any 2002. Després d’aquesta competició, també vaig tenir bons resultats al mundial de Los Angeles el 2003, vaig aconseguir la medalla de bronze a terra, l’any 2004 a l’Europeu vaig aconseguir la medalla de plata a terra i un premi que em va fer especial il·lusió va ser el de millor gimnasta a nivell mundial del 2002 atorgat per la FIG (Federació Internacional de Gimnàstica).

Vares arribar a ser esportista professional? Si ho fores, durant quin temps?
Si, pràcticament d’ençà que vaig arribar a Madrid, amb 13 anys es pot considerar que era esportista professional, fins que em vaig retirar amb 19 anys.

Es pot viure de la gimnàstica?
Depèn del nivell que arribis a aconseguir, però és complicat. L’import de les ajudes que es concedeixen depenen dels resultats esportius que aconsegueixes i un esportista no sempre pot estar al màxim nivell esportiu, físicament i psicològicament és molt difícil estar al màxim sempre.

Quines qualitats ha de tenir un bon gimnasta, tant a nivell físic com mental?
Personalment consider que una gimnasta d’alt nivell és el 90% mental i el 10% físic. Jo no sempre vaig destacar per tenir unes condicions físiques excepcionals, però sí que tenia una gran força de voluntat i molta constància. Tenia molt clars els meus objectius i on volia arribar.

Després d’haver dedicat tants d’esforços i tant de temps a la gimnàstica, és difícil deixar-ho?
Personalment no va ser una decisió molt complicada, em vaig retirar per una lesió als malucs i ja feia uns mesos que veia que físicament la lesió em limitava molt. També va ser una època on jo ja havia aconseguit tot el que m’havia proposat i el meu objectiu d’anar a uns Jocs Olímpics ja estava complit. Això també va fer que no fos un moment frustrant.

Què t’ha aportat la gimnàstica?
Gràcies a la gimnàstica som la persona que avui som. M’ha aportat moltes coses bones, sobretot molts de valors com la constància, la superació, el treball en equip, etc; valors que dia a dia puc aplicar a la meva vida.

Consideres que vares haver de fer renúncies importants? Que dedicar-li tant de temps et va robar temps de fer altres coses?
Consider que sí, vaig haver de fer renúncies com deixar la meva família, no poder sortir sempre amb els amics, etc. Però això és com tot en la vida, si vols aconseguir un objectiu que realment val la pena t’hauràs d’esforçar al màxim i renunciar a algunes coses per aconseguir-lo.
L’esport d’alt rendiment, pot arribar a ser perjudicial?
Els extrems mai són bons. L’esport realitzat al límit sempre pot ser perjudicial, encara així jo no em puc queixar, ja que no vaig tenir lesions importants i avui dia no tenc cap problema derivat de totes les hores i intensitat dels entrenaments.

Ara tens un gimnàs a Manacor, et dediques a entrenar? Tens molts d’esportistes?
Si, juntament amb en Pedro, el meu marit, fa uns 10 anys vàrem iniciar la gran aventura d’obrir un gimnàs; a poc a poc i amb molt d’esforç avui hem aconseguit tenir una instal·lació amb tot el material adequat per poder practicar aquest esport. Amb la filosofia d’entrenament que tenim, hem aconseguit connectar amb les necessitats de la societat d’avui en dia i tenim el gimnàs al 100% de la seva capacitat. Al nostre gimnàs poden venir tant gimnastes que volen competir com gimnastes que volen gaudir d’aquest esport sense haver de passar per la competició. Abans molta gent no entenia la gimnàstica fora de la competició i això limitava a molts nins i nines, però nosaltres creiem que l’esport no només és competició, es pot practicar esport pel simple fet de gaudir del que es fa.

Hi ha molta afició a Manacor per la gimnàstica? Creus que a Manacor hi ha recursos perquè surtin nous campions o el teu cas va ser especial?
A Manacor de fa molts anys hi ha una gran afició a la gimnàstica, Moltes nines i nins practiquen aquest esport i no només a Manacor, sinó a tota la comarca. A Manacor hi ha recursos per practicar aquest esport gràcies a la inversió privada i a l’esforç de vàries persones perquè els nins i nines puguin practicar aquest esport en condicions.

Els gimnastes reben les ajudes, beques, etc, necessaris? Tenen suport institucional?
Els esportistes reben ajudes de vàries administracions, locals, autonòmiques i nacionals, però sempre que compleixin un requisits mínims esportius.

Back To Top
×Close search
Search