skip to Main Content
“Tenim Clar Que El Nostre Objectiu és Fer Festa I Sumar, No Competir Amb Ningú”

“Tenim clar que el nostre objectiu és fer festa i sumar, no competir amb ningú”

Bernat Galmés (Manacor,1976) i Joan Carralero (Manacor, 2000) són el tresorer i el president de l’associació Amics de Sant Antoni. Parlam amb ells sobre el seu projecte, el funcionament i la seva visió de la festa.

Com i quan començau amb aquesta associació?
Bernat Galmés: Som cinc amics que devers l’any 2000 vam començar a fer primer foguerons, després carrosses… A poc a poc es va anar afegint gent i ens animàrem a anar fent més i més coses. A partir d’aquí van sorgir els Amics de Sant Antoni com associació cultural.

A més de la colla de dimonis, què feu avui en dia?
BG: La colla de dimonis va sorgir l’any 2004 o 2005, quan vàrem anar a un parell de foguerons de la barriada. Tot d’una vàrem pensar en què diran però tenim clar que el nostre objectiu és fer festa i sumar, no competir amb ningú. Després vàrem crear el concurs d’aparadors i frontis i en un moment donat vàrem fer feina conjunta amb el Patronat.
Joan Carralero: Enguany fem carrossa, hem fet la primera trobada de dimonis i també hem organitzat dues exposicions amb carotes i vestits de dimonis.

Quantes persones conformau ara mateix l’associació?
BG: Ara mateix, entre persones fixes i col·laboradores, devem ser una dotzena. No som molts, per tot el que fem.

Com creieu que ha evolucionat la festa des de l’any 2000 fins ara?
BG: Ha estat brutal, ha anat in crescendo. Jo record que quan vàrem començar hi havia molts manco foguerons i la festa era molt més petita. Els darrers anys, tots els actes han anat creixent molt.
JC: Tot s’ha massificat molt i el Patronat tampoc ha donat resposta. Per exemple, a les completes, on s’ha reduït l’aforament.

Teniu mala relació amb el Patronat?
BG: No, simplement no hi ha relació. Ens coneixem i crec que són molt bona gent i que fan molta feina però a l’hora de fer feina plegats no ens entenem perquè tenen unes idees que són inamovibles i no podem avançar.
JC: Un altre company i jo vam ser els dos representants dels Amics de Sant Antoni però el nostre vot, enfront del d’una vintena de persones era inútil. He de dir però que no hi vàrem tornar perquè ens van dir que ens tornarien a convocar i no ho han fet.

Canviant de qüestió, com us organitzau al llarg de l’any?
BG: Al cap i a la fi som un grup d’amics i sempre ens veiem. El que fem és decidir què volem fer cada any i una persona es posa al capdavant de cada comissió.
JC: De cara a setembre ens posam en marxa i fem feina fins a passat Sant Antoni, quan ens miram què podem fer l’any que ve. Al llarg de l’any però sempre anam fent petites feines.

I a nivell econòmic?
BG: Enguany no hem tengut cap ajuda econòmica de cap institució. Intentam autofinançar-nos a través de rifes, cistelles, etcètera. No traiem gaire però anam tirant. El nostre objectiu tampoc és fer doblers sinó fer festa.
JC: Des d’en Toni Pastor, amb els anteriors governs sempre havíem rebut 300 euros. Amb això pagàvem l’autocar. Enguany l’hem demanada però el batle ha dit que no vol fer distincions entre el Patronat i nosaltres.

I bacina?
BG: No passam bacina i anam a ballar allà on ens conviden. Així i tot, hi ha gent que ens dóna qualque dobler i n’hi ha que conviden a beure. Si donen bé i si no també.
JC: El nostre ball no té preu perquè no té un sentit econòmic.

Què destacaríeu del vostre ball?
JC: Jo crec que la gent es fixa en el nostre ball perquè anam molt quadrats amb la música i perquè ballam en el sentit contrari que la resta, en el sentit de les agulles del rellotge. Un altre element és que quan comença la part cantada, tots els dimonis fem una volta tots a la vegada.

Com triau qui pot ballar?
JC: Fins ara havíem funcionat a través del boca a boca però l’octubre passat vàrem presentar un reglament a través del qual s’ha establert que tothom que vulgui ballar ha de presentar un formulari responent a diverses qüestions. Després decidim a través d’una votació.

I les dones?
BG: El reglament no fa distincions en aquest aspecte. Simplement diu si et fa ganes ballar.
JC: De fet, deu fer sis o set anys que teníem una dona que ballava. Després en va entrar una altra i també hem introduït la figura de la llumera.

 

Primera trobada de colles de Dimonis i presentació de la nova figura, la llumera

El dissabte passat es va dur a terme la primera trobada de colles de Dimonis, organitzada pels Amics de Sant Antoni a la plaça del Convent de Manacor. El president de l’associació, Joan Carralero, explica que varen comptar amb una vintena de dimonis de diferents colles i una gran quantitat de persones assistents va poder gaudir de l’esdeveniment.
L’acte començà a les 18.30 h amb un petit espectacle amb les diferents figures de Sant Antoni. Els dimonis sortiren dels tres carrers que donen a la plaça, “amb l’objectiu que fos una entrada sorprenent” diu Carralero. Posteriorment, es va fer una cercavila “que vàrem haver d’acurçar una mica per mor de la gent”. Finalment, totes les colles participants van fer un ball a la plaça i l’acte acabà amb una ballada conjunta de totes les figures de les colles que havien participat.
D’altra banda, l’esdeveniment va comptar amb la presentació d’una nova figura en la colla dels Amics de Sant Antoni. Es tracta de la llumera, una figura tradicional que han volgut recuperar. Carralero explica que actualment es tracta “d’un paper simbòlic” perquè antigament “el llumer el que feia era il·luminar la colla de dimonis i actualment això ja no fa falta”. A més, remarca que han volgut que aquesta figura l’ocupàs una dona perquè “ja hi ha molts homes per tot i per obrir les portes a la dona”.
El tresorer de l’associació, Bernat Galmés explica que altres colles els havien animat a fer la trobada però fins ara no s’havien atrevit a tirar-la endavant. Així mateix, Galmés explica que han rebut el suport de l’Ajuntament en qüestions de material però no han rebut cap mena d’ajuda econòmica. En aquest sentit es lamenta per la manca de suport institucional perquè “fan distincions”, encara que es resignen perquè creuen que amb el nou govern la qüestió continuarà així fins a acabar la legislatura. “Ja no és per nosaltres sinó per la gent que es va desplaçar des d’altres pobles per venir a la trobada” diu Galmés mentre apunta que a totes les trobades d’altres pobles sempre els han acollit molt bé.

Back To Top
×Close search
Search